Pantà d'en Llobet, ermita de Caulès, Puigventós, Castell de Sant Iscle

Ruta circular que combina les rutes senyalitzades dels pantans d'en Llobet i de l'ermita de Caulès. Comencem a Vidreres prop de Can Massa, al costat de la carretera C-35 i seguim els senyals de la ruta dels pantans. Seguim amunt cap a l'ermita de Caulès, i més amunt passem un senyal indicador de Massís de Cadiretes. Al cap d'una estona anem al cim del Puigventós agafant un trencant a l'esquerre. Seguim amunt fins arribar al trencant de Can Mundet, on girem a la dreta. Veiem la zona excavada de la Necròpolis del Pi de la Lliura. Carenegem una estona contemplant les vistes al mar, i quan trobem un dipòsit d'aigua trenquem a la dreta. Anem baixant i passem a visitar el castell de Sant Iscle, poc abans de l'arribada.

"L'ermita de Caulès té una planta rectangular i en planta baixa coberta a dues aigües a laterals situada en un turonet al qual s'accedeix per mitjà d'unes escales. Té una capçalera en forma de trapezi de tipus preromànic, una nau rectangular coberta amb volta de mig punt i, al costat septentrional, una capella i una sagristia afegits. El seu petit interior està enguixat i consta d'un cor amb balconada de fusta a la part occidental, d'unes escales d'accés, de la petita capella lateral i de restes de mobiliari religiós i litúrgic en mal estat (bancs, imatges, altars, etc).
L'exterior és de pedra vista menys la façana, reformada el segle XIX. Conserva tres contraforts al costat meridional i un al costat septentrional. Un dels elements més antics, a part de l'absis i les parets mestres, és la finestra tapada del lateral meridional. El sostre té un campanar de cadireta amb dues obertures de mig punt i cap campana, al qual s'accedeix recolzant una escala i amb uns graons efectuats en un dels contraforts. La façana, l'única part arrebossada, té una porta rectangular emmarcada de pedra de Girona i un òcul de rajol. Les pedres cantoneres, de granit, no estan cobertes d'arrebossat. A la part meridional del temple s'aixeca un aterrassament que contenia el cementiri, que va estar en funcionament fins a finals del segle XX, quan es van traslladar les restes al cementiri nou de Vidreres."(http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Susanna_de_Caul%C3%A8s)