Parador-Las Casas-Malpaso-Isora (Isla El Hierro) 2010/02/27 7:12
near Las Casas, Canarias (España)
Viewed 5648 times, downloaded 278 times
Trail photos
Itinerary description
Parador-Los Cardones-Las Casas-Hoya Morcillo-Malpaso-Cruz de los Reyes-Las Casas-Tajace de Abajo-Isora-Risco de los Herreños-Parador Isla de El Hierro 2010-02-27 7:12 (hora local) (català/castellano)
Anar a caminar a l’illa de El Hierro era una il•lusió amagada i em semblava difícilment realitzable a curt termini –doncs està lluny, diria que el territori més allunyat de l’estat espanyol, i no hi ha vols directes-, però mira per on la meva soferta companya de caminades un dijous em comenta que prepari una mini maleta doncs el divendres anirem a caminar el cap de setmana un xic lluny ... i ja veus el dissabte al matí a les 7:12 començàvem una ruta circular per l’illa de El Hierro que duraria més de 12 hores i amb uns 4000 metres de desnivell absolut. Aquest tros de terra al bell mig de l’oceà és preciós, ple de contrastos. A l’arribà ens esperava la Montserrat que ens va donar la benvinguda a “casa seva”. El Parador està emplaçat a tocar l’aigua a l’est de l’illa –o sigui que veus sortir el sol de cara- i té una gran avantatge: s’hi entra amb cotxe per un túnel, però a peu tan sols en pots sortir per dos empinats corriols que en poc més de 1000 metres en línea recta superen un desnivell d’uns 800 metres. L’illa està farcida de PR’s i un GR que la travessa en diagonal, tot molt ben senyalitzat i cuidat.
Un viatge de tres dies (amb quatre avions pel mig) dona per ben poc, pel que varem escollir una ruta que sortint encara fosc directament del Parador pujava a Las Casas per Los Cardones PR EH 3 veien sortir el sol (el personal del Parador ens varen comentar que era una imprudència doncs l’illa estava en Alerta 5 pels forts vents –però desprès del llarg viatge!!-). Varem anar a l’Hoya del Morcillo pel PR EH 3.1 i amb un bocí del PR EH 2 varem prendre el PR EH 1 que creua el GR 131. Els boscos de coníferes, pràcticament tots varies vegades cremats, reverdeixen novament (tal com ho fa la nostra flora autòctona com l’alzina surera) Els arbres son monumentals!! El GR 131 ens va menà a la part més alta de l’illa, Malpaso de 1501 metres amb una vista de l’illa de La Palma impressionant. En tot el camí va anar canviant de pluja a sol, de vent a calma, amb o sense boira. Al trobar novament el PR EH 2 el prenguérem i retornarem a Las Casas. Desprès (per no fer el mateix camí de baixada) resseguírem el PR EH 3 fins el Mirador de Isora i la gran baixada pel Risco de los Herreños que salva de nou el desnivell -cal no tenir vertigen-. Finalment ja de nou fosquejant arribàrem de nou al Parador.
Difícil tan sols per la seva duració i els dos empinats camins.
Fantàstic!
Ir a caminar a la isla de El Hierro era una íntima ilusión aunque me parecía difícilmente realizable a corto plazo -pues está lejos, diría que el territorio más alejado del estado español, y no hay vuelos directos-, pero mira por donde mi sufrida compañera de caminatas un jueves me comenta que prepare una mini maleta pues el viernes iremos a andar el fin de semana un poco lejos ... y ya ves el sábado por la mañana a las 7:12 empezábamos una ruta circular por la isla de El Hierro que duraría más de 12 horas y con unos 4000 metros de desnivel absoluto. Este pedazo de tierra en medio del océano es precioso, lleno de contrastes. Al llegar nos esperaba Montserrat que nos dio la bienvenida en "su casa". El Parador está emplazado a tocar del agua al este de la isla -o sea que ves salir el sol de cara- y tiene una gran ventaja: se entra en coche por un túnel, pero a pie sólo puedes salir por dos empinados senderos que en poco más de 1000 metros en línea recta superan un desnivel de unos 800 metros. La isla está llena de PR's y un GR que la atraviesa en diagonal, todo muy bien señalizado y cuidado.
Un viaje de tres días (con cuatro aviones de por medio) da por muy poco, por lo que escogimos una ruta que saliendo aún en plena oscuridad, y directamente del Parador, ascendía a Las Casas por Los Cardones PR EH 3 viendo salir el sol (el personal del Parador nos comentaron que era una imprudencia pues la isla estaba en Alerta 5 por los fuertes vientos -pero después del largo viaje !!-). Fuimos a la Hoya del Morcillo por el PR EH 3.1 y a través de un trocito del PR EH 2 tomamos el PR EH 1 que cruza el GR 131. Los bosques de coníferas, prácticamente todas varias veces quemadas, reverdecen nuevamente (tal como lo hace nuestra flora autóctona como el alcornoque) Los árboles son monumentales! El GR 131 nos llevó a la parte más alta de la isla, Malpaso de 1501 metros con una vista de la isla de La Palma impresionante. En todo el camino fue cambiando: de lluvia a sol, de fuerte viento a calma absoluta, con o sin niebla. Al encontrarse nuevamente el PR EH 2 lo tomamos y volvimos a Las Casas. Después (por no hacer lo mismo camino de bajada) seguimos el PR EH 3 hasta el Mirador de Isora y la gran bajada por el Risco de los Herreños que salva de nuevo el desnivel -no hay que tener vértigo-. Finalmente ya de nuevo anochecer llegamos de nuevo al Parador.
Difícil tan solo por su duración y las dos empinadas cuestas.
Fantástico!
Anar a caminar a l’illa de El Hierro era una il•lusió amagada i em semblava difícilment realitzable a curt termini –doncs està lluny, diria que el territori més allunyat de l’estat espanyol, i no hi ha vols directes-, però mira per on la meva soferta companya de caminades un dijous em comenta que prepari una mini maleta doncs el divendres anirem a caminar el cap de setmana un xic lluny ... i ja veus el dissabte al matí a les 7:12 començàvem una ruta circular per l’illa de El Hierro que duraria més de 12 hores i amb uns 4000 metres de desnivell absolut. Aquest tros de terra al bell mig de l’oceà és preciós, ple de contrastos. A l’arribà ens esperava la Montserrat que ens va donar la benvinguda a “casa seva”. El Parador està emplaçat a tocar l’aigua a l’est de l’illa –o sigui que veus sortir el sol de cara- i té una gran avantatge: s’hi entra amb cotxe per un túnel, però a peu tan sols en pots sortir per dos empinats corriols que en poc més de 1000 metres en línea recta superen un desnivell d’uns 800 metres. L’illa està farcida de PR’s i un GR que la travessa en diagonal, tot molt ben senyalitzat i cuidat.
Un viatge de tres dies (amb quatre avions pel mig) dona per ben poc, pel que varem escollir una ruta que sortint encara fosc directament del Parador pujava a Las Casas per Los Cardones PR EH 3 veien sortir el sol (el personal del Parador ens varen comentar que era una imprudència doncs l’illa estava en Alerta 5 pels forts vents –però desprès del llarg viatge!!-). Varem anar a l’Hoya del Morcillo pel PR EH 3.1 i amb un bocí del PR EH 2 varem prendre el PR EH 1 que creua el GR 131. Els boscos de coníferes, pràcticament tots varies vegades cremats, reverdeixen novament (tal com ho fa la nostra flora autòctona com l’alzina surera) Els arbres son monumentals!! El GR 131 ens va menà a la part més alta de l’illa, Malpaso de 1501 metres amb una vista de l’illa de La Palma impressionant. En tot el camí va anar canviant de pluja a sol, de vent a calma, amb o sense boira. Al trobar novament el PR EH 2 el prenguérem i retornarem a Las Casas. Desprès (per no fer el mateix camí de baixada) resseguírem el PR EH 3 fins el Mirador de Isora i la gran baixada pel Risco de los Herreños que salva de nou el desnivell -cal no tenir vertigen-. Finalment ja de nou fosquejant arribàrem de nou al Parador.
Difícil tan sols per la seva duració i els dos empinats camins.
Fantàstic!
Ir a caminar a la isla de El Hierro era una íntima ilusión aunque me parecía difícilmente realizable a corto plazo -pues está lejos, diría que el territorio más alejado del estado español, y no hay vuelos directos-, pero mira por donde mi sufrida compañera de caminatas un jueves me comenta que prepare una mini maleta pues el viernes iremos a andar el fin de semana un poco lejos ... y ya ves el sábado por la mañana a las 7:12 empezábamos una ruta circular por la isla de El Hierro que duraría más de 12 horas y con unos 4000 metros de desnivel absoluto. Este pedazo de tierra en medio del océano es precioso, lleno de contrastes. Al llegar nos esperaba Montserrat que nos dio la bienvenida en "su casa". El Parador está emplazado a tocar del agua al este de la isla -o sea que ves salir el sol de cara- y tiene una gran ventaja: se entra en coche por un túnel, pero a pie sólo puedes salir por dos empinados senderos que en poco más de 1000 metros en línea recta superan un desnivel de unos 800 metros. La isla está llena de PR's y un GR que la atraviesa en diagonal, todo muy bien señalizado y cuidado.
Un viaje de tres días (con cuatro aviones de por medio) da por muy poco, por lo que escogimos una ruta que saliendo aún en plena oscuridad, y directamente del Parador, ascendía a Las Casas por Los Cardones PR EH 3 viendo salir el sol (el personal del Parador nos comentaron que era una imprudencia pues la isla estaba en Alerta 5 por los fuertes vientos -pero después del largo viaje !!-). Fuimos a la Hoya del Morcillo por el PR EH 3.1 y a través de un trocito del PR EH 2 tomamos el PR EH 1 que cruza el GR 131. Los bosques de coníferas, prácticamente todas varias veces quemadas, reverdecen nuevamente (tal como lo hace nuestra flora autóctona como el alcornoque) Los árboles son monumentales! El GR 131 nos llevó a la parte más alta de la isla, Malpaso de 1501 metros con una vista de la isla de La Palma impresionante. En todo el camino fue cambiando: de lluvia a sol, de fuerte viento a calma absoluta, con o sin niebla. Al encontrarse nuevamente el PR EH 2 lo tomamos y volvimos a Las Casas. Después (por no hacer lo mismo camino de bajada) seguimos el PR EH 3 hasta el Mirador de Isora y la gran bajada por el Risco de los Herreños que salva de nuevo el desnivel -no hay que tener vértigo-. Finalmente ya de nuevo anochecer llegamos de nuevo al Parador.
Difícil tan solo por su duración y las dos empinadas cuestas.
Fantástico!
Waypoints
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
Is the path from Las Playas to Las Casas open and safe? Is the path from la Isora to La Playas open and safe?
Hi Rogered, six years ago: yes! :-)
I remember a good path, very easy to follow.
Salut i Cames!!!
Thanks. I will do it on my next visit to El Hierro.
For us it was a nice path (a bit long ... my wife thought ;-)
The section between "Las Casas" and "Isora" is perhaps the least interesting.
But the rise and fall to "Las Payas" spectacular!
We would go back someday.
Have a good path Rogered!
Salut i Cames!!