Parc Agrari 1 - Semàfor + Antiga Caserna de Carrabiners

Parc Agrari del Baix Llobregat

El Parc Agrari del Baix Llobregat està situat a les planes al·luvials del delta i de la vall baixa del riu Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat, que ocupen una posició central dins la regió metropolitana de Barcelona. La carxofa és la verdura més emblemàtica del Prat i de la comarca. Té més de cent anys d’història i és la reina dels cultius del Delta, amb més de 500 hectàrees conreades al Baix Llobregat. El delta del Llobregat, com tots els deltes, és un terreny al·luvial que ha anat acumulant material sedimentari durant molts anys i ha generat unes terres riques en minerals i de gran fertilitat. Això afavoreix la gran qualitat de les hortalisses que s'hi conreen i la carxofa no n'és cap excepció. Les muntanyes de Collserola, Montbaix - Montpedrós i el Garraf, d'una banda, i l'acció marina reguladora de la temperatura, d'una altra, fan que tota l'àrea deltaica estigui protegida dels canvis bruscos de temperatura, la qual cosa fa més difícil l'aparició de gelades i facilita que la producció agrícola tingui una major qualitat.

Cal Joanet del Tivís

Es un mas de planta baixa i pis amb dos cossos adossats a banda i banda. Te rellotge de sol i un finestral gòtic, probablement recuperat d’una altra construcció mes antiga.

Cal Senyoret

Es una masia recent, construïda l’any 1.946 que compta amb planta baixa i pis. Està situada al costat de l’antiga masia de Cal Xicus que actualment es fa servir com a galliner.

Cal Negre

Es una masia construïda al voltant de 1.875. Durant anys va ser propietat de la família Bertrand. Es una casa de petites dimensions, de planta baixa i pis i dos cossos adossats a banda i banda. El canal pluvial que ressegueix aquest camí de la Marina es coneix com a canal del Sabogal. La Saboga es un peix d’aigua dolça que abans es pescava en aquest paratge i que li va donar nom.

Espais Naturals del Riu

El delta del Llobregat, format per una extensa plana de 98 km2, entre el massís del Garraf i Montjuïc, conserva una de les zones humides més importants de Catalunya. El delta d’avui és un mosaic de paisatges on els espais naturals destaquen pel seu valor ecològic i paisatgístic. A les zones humides hi trobem ocells hivernants, nidificants i migratoris, i també una destacada població de tortugues d’aigua autòctones. Destaca la important colònia nidificant de gavina corsa. Les platges acullen especies protegides molt escasses, com el corriol camanegre, la garsa de mar i el sargantaner petit. Les pinedes permeten la nidificació d’ocells boscans com ara picots, mallerengues o xots.

Mirador de Cal Tet

L’estany de Cal Tet te 1 km de longitud i es un espai molt ric en fauna, en especial ocells, gracies a la bona qualitat de les seves aigües i a les condicions de tranquil·litat. La plana deltaica esta travessada per una xarxa molt complexa de canals de reg i de drenatge, que alhora constitueixen un important habitat per a la fauna i per a la flora. A l’entorn d’aquest punt podem veure conreus d’horta amb productes de reconeguda qualitat com la carxofa del Prat i algunes masies on es cria el Pollastre Pota Blava.

Canal de la Bunyola

El projecte de desviament del riu Llobregat comptava amb un seguit de mesures correctores per evitar que es salinitzes l’aqüífer superficial amb l’excavació de la nova llera del riu. Entre aquestes mesures hi ha la construcció de canals, àrees d’inundació i aiguamolls per garantir la infiltració d’aigua dolça en direcció a l’aqüífer superficial. Al canal de la Bunyola s’hi instal·là aquesta comporta abatible per assegurar que es mantingués una làmina d’aigua estable. En cas de pluges intenses es pot baixar per afavorir el desguàs.

Mirador de la Bunyola 1

El Mirador de la Bunyola es troba en l’actual platja de ca l’Arana que va ser construïda pel Port amb l’objectiu principal de subministrar sorra a la dinàmica litoral i evitar, així, l’erosió de les platges de El Prat. També es un espai natural molt valuós, que compta amb una bassa permanent d’aigua salada i una bassa temporal alimentada per les pluges i el mar, amplies zones de vegetació d’aiguamoll salat i un espai dunar. La platja es un espai de repòs i de reproducció per a especies d’aus aquàtiques molt escasses a Catalunya. Per això no es pot accedir a aquesta platja, un dels tresors naturals del Delta del Llobregat.

Mirador de la Bunyola 2

Mirador de la Bunyola 3

Antiga Caserna de Carrabiners 1

Els Carrabiners van arribar a El Prat el 1.830 nomes un any després de la fundació del cos. La seva missió principal era la vigilància de la costa, el rescat de naufragis i, en particular, combatre el contraban, especialment el tabac. El cos va ser dissolt el 1.940 com a represàlia per la seva fidelitat a la Republicà. Molts dels carrabiners van ser expulsats i la resta van ser integrats al cos de la Guardia Civil. Des de la seva arribada i fins a la construcció de la caserna. Els carrabiners vivien allotjats en cases del nucli urbà. El conjunt de la caserna es bastí per etapes, en diferents èpoques. Els primers edificis daten de 1.844 i ocupen el centre i la dreta de l’ala central. El 1.926-27 es construïren un tercer edifici en aquesta ala i els dos pavellons laterals. Al pati interior es construí un pou artesià, un dipòsit d’aigua i un safareig. Des de 1.939, al final de la guerra civil, i fins 1.970, la caserna va ser ocupada per la Guardia Civil. A la marxa dels agents, a partir d’aquell any, bona part dels edificis van ser desmuntats.

Antiga Caserna de Carrabiners 2

Al igual que el veí edifici del Semàfor, les ruïnes de la Caserna es troben incloses en el Catàleg de Patrimoni Històric i Arquitectònic del Prat. Son una mostra significativa d’arquitectura militar en un entorn natural protegit de gran valor. La actuació de consolidació del Carrabiners ha estat desenvolupada per l’Agencia Catalana de l’Aigua a traves de la empres publica Aigües Ter Llobregat, com a compensació territorial per la implantació al Prat de la dessalinitzadora metropolitana. El projecte de consolidació garanteix la conservació de la petita fauna que habita las ruïnes. S’han mantingut els forats on es refugien rèptils com el dragó i la sargantana ibèrica, ocells com el mussol i la puput i mamífers com alguns rat-penats.

Mirador del Semafor 1

El Semàfor (la casa de Senyals) és un edifici històric construït a finals del segle XIX a la zona del Prat de Llobregat coneguda amb el nom de l'Albufera, a uns 200m. de l'antiga Caserna de Carrabiners. Aquesta casa va ser edificada amb la finalitat de regular el trànsit marítim per la costa i reduir el nombre d'accidents. Això s'aconseguia mitjançant la instal·lació d'uns semàfors dotats d'uns telègrafs òptics que, seguint un codi preestablert, permetien la comunicació amb els vaixells que navegaven per la costa. Aquest mas, conegut oficialment amb el nom de “Semáforo del Río Llobregat” es comunicava a més amb el del castell de Montjuïc gràcies a un telègraf de banderes. Per protegir l'edifici de les crescudes del mar, els terrenys es van haver d'elevar tres metres sobre el nivell del mar. L'edifici de planta rectangular tenia un mirador central i una cisterna subterrània que recollia aigua de pluja. El primers treballadors dels quals se'n té coneixement daten del 1897, els quals vivien en unes condicions sanitàries molt dolentes, amb continus episodis de paludisme, típics a tota la zona del Delta del Llobregat.

Mirador del Semafor 2

El Semàfor es va construir l’any 1.887 per regular el tràfic marítim costaner i evitar accidents. Els guaites, que tenien com a missió informar al Castell de Montjuïc de qualsevol incidència, també recuperaven víctimes, objectes i embarcacions naufragades. Per a les comunicacions feien servir el llenguatge de les banderes que es penjaven d’un pal llarg i la telegrafia òptica. Des de el mirador del edifici es veien els senyals del Castell de Montjuïc i els dels vaixells. Els guaites vivien al Semàfor amb les seves famílies per tal de garantir la vigilància permanentment. Cap al 1.910 va deixar de funcionar substituït per altres mitjans de comunicació. Va servir llavors de vivenda per als oficials dels carrabiners. S’abandonà al 1.930.

Mirador del Semafor 3

La vegetació del delta es molt rica i variada i esta condicionada principalment per dos factors del sòl: el grau d’inundació i la salinitat. En les maresmes, inundades sovint i amb sol molt salí. Hi dominen els joncs els salats i les salicòrnies. Aquestes plantes presenten adaptacions especials per poder viure en un medi tant hostil. Al voltant del Semàfor hi viu una altre planta molt interessant, l’espartina. Li agraden els sòls mes aviat sorrencs. Aquí trobem les millors poblacions del delta del Llobregat. La platja del Semàfor i els Carrabiners constitueix un gran exemple de platja natural. La delimitació de zones on no poden entrar persones ni animals de companyia, i on no es realitza neteja mecànica, permeten el creixement de la vegetació típica. La tranquil·litat d’aquesta platja protegida permet que diverses espècies d’animals, especialment ocells, es reprodueixin o trobin aliment i refugi. EL corriol camanegre, la gavina corsa o fins i tot l’àguila pescadora en son algunes d’elles. L’estany de la Magarola és avui bastant petit. En origen, però, era tant gran com els veïns la Ricarda o l’Illa, amb qui comparteix origen com a desembocadures abandonades pel riu Llobregat en el segle XVIII. La vegetació que rodeja l’estany és molt singular. No hi ha pràcticament canyís sinó altres plantes com salicòrnia, espartina i joncs que ens indiquen que la salinitat de les seves aigües és molt elevada. A l’estany de la Magarola, a l’igual que en el veí estany de la Ricarda, es troben organismes d’origen marí com el cuc poliquet tubícola Ficopornatus enigmaticus, que forma colònies que afloren quan el nivell de l’estany baixa.

Granja Torres - Pota Blava

La gallina del Prat (també coneguda com a Pota Blava) és una raça de gallina pròpia de l'àrea del Prat de Llobregat. Els pollastres i capons d'aquesta raça obtinguts en explotacions de l'àrea del Prat gaudeixen de la qualificació d'indicació geogràfica protegida (IGP) "Pollastre i Capó del Prat" atorgada per la Generalitat de Catalunya l'any 1987 i reconeguda per la Unió Europea el 1996. La IGP està regulada per la Comissió Gestora de la Indicació Geogràfica Protegida Pollastre i Capó del Prat. Per a promocionar el seu consum i fer difusió de la raça, s'organitza anualment la fira avícola al Prat de Llobregat. La Raça Prat, autòctona de la comarca del Baix Llobregat, es caracteritza pel seu color ros fosc, les potes de color blau pissarra i la cresta senzilla dentada; la cua del gall té plomes abundants i caiguda cap enrere. Té una carn amb una finor i una melositat característiques i sense greixos excessius.

Mirador dels Avions

Mirador destinat al aguait d’avions que esta situat per sota d’on aterren els avions.