PARC DE LA SERRALADA DE MARINA - Badalona - Sant Jeroni de la Murtra - La Vallençana (Can Ruti)

Badalona - Sant Jeroni de la Murtra - La Vallençana

Sant Jeroni de la Murtra

Sant Jeroni de la Murtra és un antic monestir gòtic situat a la Vall de Betlem, propera a la ciutat de Badalona. Va pertànyer a l’orde dels jerònims i va ser fundat, el 1416, pel mercader barceloní Bertran Nicolau, sobre l’antiga casa de Ça Murtra. A partir d'aquesta casa es va construir l'església, les cel·les, el claustre, el refetor, la cuina i d'altres dependències monàstiques.

Els monjos el van habitar fins al 1835, data de la seva crema parcial. Afectat per la desamortització de Mendizábal, el monestir va ser subhastat. A finals del s. XIX i començaments del s. XX, va residir-hi una interesant colònia d’estiuejants. El 1947, la Sra. Francesca Güell i López va comprar el lot principal per tal de convertir-lo en recinte de solitud i silenci i, també, per aconseguir-ne la restauració.

L'eix del monestir és un claustre de dos pisos. Al seu voltant, al pis baix, es troben algunes dependèncias: la porteria, l'Obra Nova, l'eslésia, la sala capitular (desapareguda), el refetor, la cuina. Al piso de dalt: les cel·les i antigament l'accés al cor. El claustre, del gòtic tardà, conte abundant decoració escultòrica, encara policromada.

Parc de la Serralada de Marina

Per la seva ubicació geogràfica, la Serralada de Marina es troba situada a la regió biogeogràfica mediterrània. Les diferències de relleu i la constitució dels sòls donen lloc a una considerable varietat d’espècies, d’ambients i de sistemes naturals. Alhora, la profunda interacció humana i la seva activitat econòmica han anat modelant un paisatge ric i divers que encara conserva el seu encant. Aquesta forta pressió humana també és la responsable de la degradació d’alguna de les comunitats presents a la Serralada de Marina.

Les línies de turons i les rieres contribueixen a la configuració del paisatge, especialment perquè aquestes últimes han de salvar importants desnivells (400 metres) en un espai de territori relativament limitat (5 km). Alhora, fan una funció de tallafoc.

L’orientació obaga permet l’existència de formacions pròpies de zones més humides com ara alzinars i rouredes. Els primers estan inclosos a la directiva d’hàbitats d’interès comunitari. Als vessants de solell hi trobem sistemes naturals propis de zones més eixutes, molt sensibles a les pertorbacions com ara el foc que és molt present a la serralada.

Els fenòmens erosius estan controlats per un modelat en feixes hereu del conreu de vinyes. A sobre, comunitats arbustives i herbàcies s’alternen amb taques de pi pinyoner. Entre aquestes, hi són presents algunes formacions molt interessants per la seva raresa, vulnerabilitat, singularitat i estat de conservació, que configuren un mosaic extraordinàriament ric per la seva diversitat florística i faunística. Cal fer especial esment de les comunitats de ribera, tant pel seu valor natural com pel seu paper ecològic, la seva contribució a la regulació hídrica i el seu paper de connectors biològics.

Fonts:
http://www.lamurtra.cat/web_informativa/catala/joya_ct.html
http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal?_nfpb=true&_pageLabel=contingut_estatic&dCollectionID=238#wlp_contingut_estatic