Parc Natural Cadí-Moixeró: Circular per la Ruta del Trencapinyes, Mirador dels Orris i Refugi de Rebost (Berguedà)

Parc Natural Cadí-Moixeró: Circular per la Ruta del Trencapinyes, Mirador dels Orris i Refugi de Rebost (Berguedà)

Itinerari seguit: Aparcament al quilòmetre 14 de la carretera BV 4024 entre Bagà i Coll de Pal-Inici de la Ruta del Trencapinyes-Mirador dels Orris-Font abeurador i Àrea recreativa dels Orris-Tram de la Ruta del Trencapinyes-Mina de Barita de la Bòfia-Collada de la Bòfia-Punt de tornada al pas canadenc-Mirador dels Orris-Pista de baixada al Refugi de Rebost pel GR 150-Corriol de pujada a l’aparcament final per un tram de la Cavalls del Vent.

Malgrat que la previsió meteorològica d’avui és negativa, amb el Tuc ens acostem a la zona de Coll de Pal per fer un passeig curt i estirar les cames.

Ha plogut tot el camí des de casa i encara ho fa ara quan arribem al petit aparcament (4-5 cotxes) de la ruta del Trencapinyes, que ja hem fet en varies ocasions. De fet, en rutes anteriors hem empalmat la ruta del Trencapinyes amb la Ruta de la Marmota, que està per la propera zona del Xalet de Coll de Pal i a on podem arribar per la Collada de la Bòfia.

A l’aparcament trobarem un plafó informatiu de la ruta i un gran plànol de tot el PN del Cadí-Moixeró per la part posterior.

Passat un pas canadenc, comencem a caminar per la pista que puja lleugerament en direcció nord-est. Avui els núvols ens impedeixen veure amb claredat les grans panoràmiques que tindríem al Serrat Gran, les Muntanyetes, les Roques del Claper, el Moixeró, les Penyes Altes, el Comabona, el Pedraforca i la Serra d’Ensija, amb la Gallina Pelada. Què hi farem, eren conscients que avui seria així. Ens conformem amb les vistes que tenim quan es produeix alguna escletxa fugaç entre els núvols.

A pocs metres de començar a caminar ja trobem el primer pal indicador de la ruta del Trencapinyes i, pocs metres enllà, el primer plafó informatiu dels molts que podríem veure sobre la morfologia, alimentació i altres característiques principals del Trencapinyes si seguíssim la ruta complerta, que avui no seguirem.

Tirem amunt per la pista fins arribar a la zona de l’Àrea recreativa dels Orris, amb una font-abeurador pel bestiar i un parell de barbacoes. Per seure cal fer servir alguns troncs caiguts o les grans roques escampades pel prat herbat que, a l’estiu, acostuma a estar ple de bestiar pasturant.

Per l’esquerra trobem una plaça d’aparcament per vehicles adaptats on comença la passera de fusta adaptada per arribar al Mirador dels Orris.

Malgrat la climatologia, ens acostem al mirador a fer alguna foto i a gaudir, parcialment, de les vistes. En condicions normals, el mirador, colgat sobre les roques, permet una visió espectacular del vessant sud del massís de la Tosa. Després, tornem enrere per visitar la font-abeurador (recentment restaurada) i l’àrea recreativa.

Ara, ja sense pluja, seguim camí per la pista de terra que, casualment, aquests dies estan compactant amb la piconadora que veiem a un marge del camí.

Passem a tocar d’alguns altres plafons informatius i, en un tram d’ascens en direcció est, trobem una cruïlla senyalitzada amb pals indicadors. Per l’esquerra veiem el corriol (GR-150) que ens portaria al Niu de l’Àliga per la Collada de Comafloriu i el Serrat Gran. Per la dreta surt el corriol que ressegueix la Ruta del Trencapinyes i que ens portaria a l’aparcament inicial pel magnífic Pla Bagà.

Avui, però, no agafem cap dels dos trencalls i seguim rectes per la pista (GR-4) en direcció a la Collada de la Bòfia. Poc abans d’arribar, ens desviem un moment per un corriol no senyalitzat a l’esquerra que ens porta a les restes de l’antiga Mina de Barita de la Bòfia, que forma part de l’Itinerari Geològic de Rebost. La mina no és visible des del camí i no està senyalitzada però, si porteu el trac o un mapa, la podreu localitzar fàcilment. Per si voleu ampliar la informació, adjunto extracte d'internet:

"Antiga mina de barita de la Bòfia:

http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi/visiteu-nos/guia-visita/arees_dinteres/interes-geologic2/antigues-mines-i-pedreres/antiga-mina-de-barita-de-la-bofia/

“La barita o baritina és un mineral format per sulfat de bari, SO4Ba, i té una densitat considerable de 4,48. Tot i que pur és incolor, gairebé sempre el trobem de color blanc o gris a causa de les impureses.

Al sud del massís de la Tosa, hi trobem les restes d'una antiga explotació de barita abandonada des de l'any 1978. En aquesta mina s'explotava un dipòsit de baritina que havia ocupat les cavitats paleocàrstiques desenvolupades en les calcàries devonianes. Aquests nivells calcaris van emergir del mar en diverses ocasions durant el carbonífer inferior, de forma que s'hi van produir diversos processos de carstificació i posterior dolomitització. El carst estava saturat en aigua rica en sulfats que, al trobar-se amb fluids carregats de bari, van produir la precipitació de la barita.

L'accés es realitza des de prop del xalet de Coll de Pal, seguint una pista en direcció oest que va cap a la collada de la Bòfia i el mirador dels Orris. Ben aviat comencem a trobar les calcàries devonianes i, a uns 600 m des de la carretera, hi trobarem l’antiga mina de barita de la Bòfia."

Fem algunes fotos dels estris rovellats i abandonats fa uns quaranta anys i retornem a la pista per seguir camí a la Collada de la Bòfia, on arribem en pocs minuts i on trobem un nou pas canadenc pel bestiar. En condicions normals de visibilitat, des de la collada tindríem grans vistes de la zona del Xalet de Coll de Pal i de la Ruta de la Marmota, però la boira està pujant ràpidament cap a nosaltres i, com es pot apreciar a les fotos, la visibilitat és nul·la així que, com no val la pena seguir caminant per aquesta vessant, decidim girar cua i tornar al Mirador dels Orris per dinar.

Com dic, fem la baixada ràpida al mirador i, com tot està molt xop, aprofitem les escales de pedra per seure a menjar una mica.

Després de dinar, aprofitem que no sembla que hagi de ploure més per allargar una mica el passeig. Tornem al camí i baixem per la pista pedregosa que surt al costat de l’aparcament adaptat. És el GR-150, amb marques vermelles i blanques, que puja del Refugi de Rebost. També veiem una petita placa de la ruta de raquetes que segueix el mateix camí. Al pal de fusta de la ruta BTT del Cadí-Moixeró, també veiem un Codi QR que, desxifrat, ens porta a la pàgina web de l’Itinerari Geològic de Rebost. Doneu una ullada a aquesta web si voleu saber quelcom més del tema:

(http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/cadi_moixero/visitans/equipaments_i_itineraris/itineraris/Itineraris_geologics/Rebost/Ruta-Rebost.pdf)

En el primer tram de la pista cal anar en compte perquè és molt pedregós i, amb la pluja, rellisca amb facilitat. Més endavant torna a ser una pista de bon caminar fins arribar a la cruïlla amb el corriol de la Ruta de la Cavalls del Vent (marques taronges) que puja des del Refugi de Rebost. Des d’aquí, en direcció nord-oest, podem veure el sostre del refugi, molt a prop d’un gran tancat pel bestiar.

Decidim no baixar al refugi i seguim el corriol que puja molt decidit per l’esquerra i que, en pocs metres, salva un bon desnivell per deixar-nos, esbufegant, al mateix aparcament de l’inici de la ruta.

Gran volta circular per pistes i corriols que travessen boscos de pi negre, en una zona fàcil i planera ideal per fer amb canalla, sobre tot si seguim la Ruta del Trencapinyes i aprofitem l’itinerari geològic del Rebost per fer una mica de “ciència”, per jugar amb el més petits i estimular, així, el seu interès per la natura.

Salut i bona caminada !