Parc Natural Cadí-Moixeró: del Coll de la Creueta al Cap o Tossal de la Creueta, de 2.066 metres (Berguedà-Ripollès)

Parc Natural Cadí-Moixeró: del Coll de la Creueta al Cap o Tossal de la Creueta, de 2.066 metres (Berguedà-Ripollès)

Aquest matí hem deixat el cotxe al Coll de la Creueta, entre els quilòmetres 21-22 de la carretera BV-4031 de Castellar de n'Hug a la Molina i on es poden aparcar una desena de cotxes. Aquest coll és al límit de les comarques del Ripollès i el Berguedà.

Primer hem fet la ruta fins el Pla de Rus i, després de retrobar la família, decidim una segona ruta, curta i molt agradable, per la part del parc natural que s’endinsa al Ripollès. La idea és passejar fins el Tossal o Cap de la Creueta i tornar.

Comencem la ruta travessant la carretera en direcció nord-est. Fem una petita pujada a un prat herbat amb una fita de pedra (límit Berguedà-Ripollès) a tocar del filat i, poc més enllà, ja veiem un corriol molt fressat que remunta el contrafort. Veurem algunes marques vermelles. Aquest és el tram més feixuc, i relliscós de baixada, però prou curt per no fer esbufegar gaire.

Al prats superior, i sense camí marcat, ens dirigim a la carena que veiem al nord on, si ens fixem, ja podem veure el cim del Cap de la Creueta, l’objectiu d’aquesta tarda.

Arribats a la carena, només ens resta dirigir-nos al vèrtex geodèsic que veiem per l’esquerra, punt més alt del cim del Cap o Tossal de la Creueta, de 2.066 metres.

El Cap de la Creueta és un petit cim herbat amb el vèrtex geodèsic com a única referència i des d’on podem veure una gran munió de carenes herbades amb molts cims secundaris coronats per paravents de pedra. També podem gaudir de bones vistes en gairebé 360 graus.

A llevant veurem tots els cims de la serra de Montgrony amb la Pleta Roja, la Moixera, el Pedra Picada i l’Emperadora. Més enllà, al fons, tenim el Taga.

Per ponent tenim els prats herbats i d’un verd exuberant del Pla d’Anyella i el cim del Cap del Ginebrar, amb 1.981 metres. Al fons tenim els cims del Pirineu, encara amb restes de neu. Més a prop, entre la boira, tenim la Tossa d’Alp i podem entreveure el telecadira dels Alabaus que puja al Cap de les Costes de l’Huguet, amb 2.199 metres.

Després d’unes quantes fotos, deixem el cim i ens dirigim al nord per millorar les vistes de la Cerdanya. Passem a tocar de varis bivacs que sempre són d’agrair quan bufa el vent que, en aquesta zona és molt habitual i intens per la manca d’arbrat en molts quilòmetres a la rodona. Si veniu a l’estiu, vigileu d’anar ben hidratats i protegits pel sol. La insolació és alta i no trobareu aigua enlloc.

Poc a poc anem desfent el camí en un descens progressiu i tranquil pels prats herbats i, en aquesta època, encara sense el bestiar d’estiu que en poques setmanes ocuparà aquestes pastures.

En pocs minuts ja som novament al Coll de la Creueta, on donem per acabada la segona ruta del dia, i ens dirigim a Castellar de n’Hug per visitar les Fonts del Llobregat, on fa moltíssims anys que no hi anem.

Com veieu, és un passeig gratificant, agradable i amb un desnivell assequible per a la majoria.

Absolutament aconsellable per a grans i petits. Les vistes s’ho mereixen.

Salut i bona caminada !