Parc Natural Cadí-Moixeró: Mirador dels Orris i Rutes del Trencapinyes i de la Marmota (Berguedà)

Parc Natural Cadí-Moixeró: Mirador dels Orris i Rutes del Trencapinyes i de la Marmota (Berguedà)

Itinerari seguit: Aparcament-Inici Ruta del Trencapinyes-Font i Àrea de pícnic dels Orris-Mirador dels Orris-Mina de Barita de la Bòfia-Collada de la Bòfia-Refugi Xalet de Coll de Pal-Inici Ruta de la Marmota-Xalet de Coll de Pal-Collada de la Bòfia-Reprenem segona part de la Ruta del Trencapinyes-Pla Bagà-Aparcament final.

Iniciem la ruta al km. 14 de la carretera BV-4024, de Bagà al Coll de Pal, on hem deixat el cotxe a un marge habilitat per 5-6 cotxes tot just a l'inici de la Ruta del Trencapinyes. A l'inici de la ruta trobarem un plafó informatiu de la ruta i un gran plànol de tot el PN del Cadí-Moixeró a la part posterior.

La primera part de la Ruta del Trencapinyes ens porta de l'aparcament a l'Àrea recreativa i al Mirador dels Orris. Són uns 1.5 quilòmetres de pista, envoltats de pi negre, i amb un desnivell molt progressiu d'uns 80 metres. Pel camí trobarem alguns plafons informatius sobre la morfologia, alimentació i altres característiques principals del Trencapinyes. Val la pena aturar-se una estoneta per llegir la informació.

Poc a poc anem avançant per la pista i, tot i que el dia no acompanya totalment, les vistes a l'entorn són espectaculars: d'esquerra a dreta veiem la Serra d'Ensija (amb la Gallina Pelada, la Creu de Ferro i el Serrat Voltor), el Pedraforca, Comabona, Moixeró, les Penyes Altes del Moixeró, Roca-Sança, Roca del Llamp, Puig de la Canal Freda, Puig de la Mena, la Tosa d'Alp, Cap del Serrat Gran i la Collada de Comafloriu, entre altres.

Finalment arribem a la zona de l'Àrea recreativa dels Orris, amb una font-abeurador que a l'estiu està envoltada de bestiar, i un parell de barbacoes. Per seure cal fer servir alguns troncs caiguts o les grans roques escampades pel prat herbat.

En aquest punt trobem un pal indicador i un tram adaptat en forma de passera de fusta que ens porta directes al Mirador dels Orris. El mirador, colgat sobre les roques, permet una visió espectacular de la vessant sud del massís de la Tosa. Parada obligada per fer quatre fotos i gaudir del paisatge escarpat que tenim al davant.

Deixem enrere el mirador i tornem a la pista principal per seguir amb la nostra ruta del Trencapinyes. En aquest punt la ruta, que fins ara anava en sentit nord-est, fa un gir brusc cap al sud-est i inicia una suau pujada fins la cruïlla senyalitzada amb un parell de pals indicadors. Per l'esquerra pujaríem al Niu de l'Àliga i a la Tosa d'Alp per la Collada de Comafloriu. Per la dreta seguiríem la ruta del Trencapinyes i baixaríem a l'aparcament i al Refugi del Rebost. Aquest serà el camí que seguirem més tard, quan tornem després de dinar al Refugi-Xalet de Coll de Pal i fer la Ruta de la Marmota. Si el dia acompanya no us perdeu les vistes a Ensija, Pedraforca, Comabona i Penyes Altes.

Per tant, ara seguim rectes a Coll de Pal per la pista de terra que travessa el bosc de pi negre. En pocs metres arribem a l'abandonada Mina de Barita de la Bòfia. La mina no és visible des del camí i no està senyalitzada però, si porteu el trac o un mapa la podreu localitzar fàcilment. Per si voleu ampliar la informació, adjunto extracte d'internet:

"Antiga mina de barita de la Bòfia:

http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi/visiteu-nos/guia-visita/arees_dinteres/interes-geologic2/antigues-mines-i-pedreres/antiga-mina-de-barita-de-la-bofia/

“La barita o baritina és un mineral format per sulfat de bari, SO4Ba, i té una densitat considerable de 4,48. Tot i que pur és incolor, gairebé sempre el trobem de color blanc o gris a causa de les impureses.

Al sud del massís de la Tosa, hi trobem les restes d'una antiga explotació de barita abandonada des de l'any 1978. En aquesta mina s'explotava un dipòsit de baritina que havia ocupat les cavitats paleocàrstiques desenvolupades en les calcàries devonianes. Aquests nivells calcaris van emergir del mar en diverses ocasions durant el carbonífer inferior, de forma que s'hi van produir diversos processos de carstificació i posterior dolomitització. El carst estava saturat en aigua rica en sulfats que, al trobar-se amb fluids carregats de bari, van produir la precipitació de la barita.

L'accés es realitza des de prop del xalet de coll de Pal, seguint una pista en direcció oest que va cap a la collada de la Bòfia i el mirador dels Orris. Ben aviat comencem a trobar les calcàries devonianes i, a uns 600 m des de la carretera, hi trobarem l’antiga mina de barita de la Bòfia."

Ens acostem a les restes de la mina per fe una ullada i alguna foto dels estris rovellats i abandonats fa uns quaranta anys. Ara, a les vistes anteriors, s'afegeix Montserrat surant sobre un mar de núvols. Perfecte.

Feta la inspecció tornem a la pista principal i seguim en direcció al Coll de Pal. En poc temps arribem a la Collada de la Bòfia, envoltada de prats verds, i amb un pas canadenc pel bestiar.

Des del coll és ben visible el Xalet-refugi de Coll de Pal on ens dirigim per dinar i fer la Ruta de la Marmota.
Comencem el descens per la pista de terra, creuem la carretera de Coll de Pal i, en un no res, ja som al plafó informatiu de la Ruta de la Marmota i al Xalet-refugi, propietat de la Diputació de Barcelona i que, en temps estival, funciona com a casa de colònies.

Aprofitem una de les tres taules de fusta per dinar, ben abrigats perquè a estones el vent bufa fort, i amb una vistes espectaculars en direcció sud.

Després de dinar tornem a la pista per iniciar la Ruta de la Marmota, que ja vam fer tres anys enrere amb la resta de la família i amb la canalla petita.

Just al començament de la ruta tenim un pal indicador i, una mica més enllà, a una cruïlla trobem el primer plafó informatiu que, com passava amb el Trencapinyes, ens explica les principals característiques d’aquest bitxo tant cridaner. La ruta es pot fer en tots dos sentits de la marxa, però els plafons informatius estan dissenyats per fer-la en sentit horari.

Així doncs, comencem a caminar per la pista de l’esquerra i tornarem per la dreta. Al fons tenim la presència constant del Puigllançada, amb una escarransida i aïllada placa de neu. Quina diferència amb poques setmanes enrere quan va caure la nevada de principis d’abril.

Seguim per la pista i anem trobant plafons informatius a la nostra esquerra. Passem a tocar d’un tancat estiuenc pel bestiar i, a l’alçada del plafó que explica la reproducció de la marmota, la ruta fa un gir brusc en descens a la dreta per iniciar la tornada per un corriol que veiem metres més avall. No hi ha pèrdua possible, està prou bé senyalitzada amb estaques de fusta amb fletxes de color groc i negre.

Poc a poc anem baixant pel corriol fressat que travessa el prat herbat fins trobar una pista de terra que, per la dreta, ens tornarà novament al xalet-refugi, on haurem completat la ruta i, pel mateix preu, haurem millorat els nostres coneixements de zoologia. És una ruta curta i molt assequible que, amb els més petits de la casa, es pot fer molt divertida.

Arribats al xalet, tornem a la carretera i desfem el camí de l’anada fins la Collada de la Bòfia. Tot just passada la carretera, per la banda dreta trobem un pal indicador per BTT i, a la part inferior, veiem un codi QR que, desxifrat, ens porta a la pàgina web de l’Itinerari Geològic de Rebost. Doneu una ullada si voleu saber quelcom més del tema. (http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/cadi_moixero/visitans/equipaments_i_itineraris/itineraris/Itineraris_geologics/Rebost/Ruta-Rebost.pdf)

Seguim amunt per la pista i arribem a la Collada de la Bòfia. Mirada enrere per contemplar per última vegada el xalet-refugi i comencem a baixar progressivament. Passem sota la mina de Barita que hem visitat a l’anada i, pocs metres enllà, arribem a la cruïlla amb els pals indicador que ja hem vist al matí.

Ara si girem a l’esquerra per fer la segona part de la Ruta del Trencapinyes que hem deixat pendent a l’anada. Retrobem les estaques de la ruta, amb el relleu de l’ocell a la part superior (certament, no soc capaç de identificar un trencapinyes en aquest cap vermellós que han posat a cada estaca, però amb una mica d’imaginació...)

En aquesta època de l’any, aquest tram que travessa els prats verds farcits de flors del Pla Bagà, està espectacular i convida a seure o a rodolar pel terra com quan eren petits. Oblideu l’artrosi i gaudiu que, a més, és gratis !!.

Poc a poc, i amb unes vistes magnífiques en totes direccions, anem baixant pel corriol fins arribar a l’aparcament, on donem per finalitzada la ruta del Trencapinyes i l’excursió d’avui.

Realment una gran volta, molt assequible, i completada amb un parell de rutes senyalitzades que permeten gaudir, encara més d’un entorn espectacular on res és sobrer. Ideal per fer-la amb canalla.

Salut i bona caminada !