Parc Natural Cadí-Moixeró: Ruta del Trencapinyes i Mirador dels Orris (Berguedà)

Parc Natural Cadí-Moixeró: Ruta del Trencapinyes i Mirador dels Orris (Berguedà)

Itinerari seguit: Aparcament al Xalet de Coll de Pal-Travessem carretera BV 4024-Collada de la Bòfia-Mina de Barita de la Bòfia-Ruta del Trencapinyes-Pla Bagà-Aparcament per anar al Mirador dels Orris-Font abeurador i Àrea de pícnic dels Orris-Mirador dels Orris-Collada de la Bòfia-Xalet de Coll de Pal-Aparcament final.

Després de dinar per les rodalies del Xalet-refugi de Coll de Pal decidim acostar-nos a l’àrea de la Bòfia i dels Orris per fer la Ruta del Trencapinyes.

Sortim del xalet pel camí asfaltat que puja a la carretera BV-4024, entre Bagà i el Coll de Pal. Just a la cruïlla trobem un plafó informatiu de la Ruta de la Marmota per on hem passejat al matí però ara, com anem a la del Trencapinyes, hem de creuar la carretera en direcció a la propera Collada de la Bòfia que podem veure a l’altra banda.

Tot just passada la carretera, per la banda dreta trobem un pal indicador per BTT i, a la part inferior, veiem un codi QR que, desxifrat, ens porta a la pàgina web de l’Itinerari Geològic de Rebost. Doneu una ullada si voleu saber quelcom més del tema:

(http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/cadi_moixero/visitans/equipaments_i_itineraris/itineraris/Itineraris_geologics/Rebost/Ruta-Rebost.pdf)

Seguim amunt i arribem a la Collada de la Bòfia (1.984 m.), envoltada de prats verds i amb un pas canadenc pel bestiar. Aquí mirem enrere per veure el xalet-refugi, el Puigllançada (2.409 m.) i tot el Pla de Canells per on hem voltat al matí.

Després d’un curt tram de baixada arribem a l’abandonada Mina de Barita de la Bòfia. La mina no és visible des del camí i no està senyalitzada però, si porteu el trac o un mapa, la podreu localitzar fàcilment. Per si voleu ampliar la informació, adjunto extracte d'internet:

"Antiga mina de barita de la Bòfia:

http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi/visiteu-nos/guia-visita/arees_dinteres/interes-geologic2/antigues-mines-i-pedreres/antiga-mina-de-barita-de-la-bofia/

“La barita o baritina és un mineral format per sulfat de bari, SO4Ba, i té una densitat considerable de 4,48. Tot i que pur és incolor, gairebé sempre el trobem de color blanc o gris a causa de les impureses.

Al sud del massís de la Tosa, hi trobem les restes d'una antiga explotació de barita abandonada des de l'any 1978. En aquesta mina s'explotava un dipòsit de baritina que havia ocupat les cavitats paleocàrstiques desenvolupades en les calcàries devonianes. Aquests nivells calcaris van emergir del mar en diverses ocasions durant el carbonífer inferior, de forma que s'hi van produir diversos processos de carstificació i posterior dolomitització. El carst estava saturat en aigua rica en sulfats que, al trobar-se amb fluids carregats de bari, van produir la precipitació de la barita.

L'accés es realitza des de prop del xalet de Coll de Pal, seguint una pista en direcció oest que va cap a la collada de la Bòfia i el mirador dels Orris. Ben aviat comencem a trobar les calcàries devonianes i, a uns 600 m des de la carretera, hi trobarem l’antiga mina de barita de la Bòfia."

Ens acostem a les restes de la mina per fe una ullada i alguna foto dels estris rovellats i abandonats fa uns quaranta anys.

Com el dia acompanya, les vistes al sud són espectaculars: Montseny, Montserrat, Serra d’Ensija amb la Gallina Pelada, Pedraforca, Moixeró i les Penyes Altes del Moixeró. Brutal.

Feta la visita tornem a la pista principal i seguim en direcció als Orris. Poc després trobem una cruïlla amb un pal indicador de la ruta del Trencapinyes que seguim per l’esquerra.

Baixem per aquest corriol senyalitzat amb estaques de fusta de color groc i amb alguns plafons informatius amb les principals característiques del Trencapinyes.

Travessem el Pla Bagà, un gran prat herbat amb bones vistes als cims del voltant i, baixant pel corriol que travessa el bosc de pi roig, arriben a un petit aparcament. Estem al km. 14 de la carretera BV-4024, de Bagà al Coll de Pal, on es pot deixar el cotxe si només es vol fer la Ruta del Trencapinyes o pujar al Mirador dels Orris, com hem fet en altres ocasions. Hi ha espai per uns 5-6 cotxes i trobarem un plafó informatiu de la ruta i un gran plànol de tot el PN del Cadí-Moixeró per la part posterior.

Ara travessem el pas canadenc i seguim per la pista de terra en direcció als Orris.

Anem trobant alguns plafons informatius sobre la morfologia, alimentació i altres característiques principals del Trencapinyes. Val la pena aturar-se una estoneta per llegir la informació.

Fins la zona d’esbarjo i el mirador dels Orris són uns 1’5 quilòmetres de pista i amb un desnivell molt progressiu d'uns 80 metres.

Poc a poc anem avançant per la pista amb vistes espectaculars: d'esquerra a dreta veiem la Serra d'Ensija (amb la Gallina Pelada, la Creu de Ferro i el Serrat Voltor), el Pedraforca, Comabona, Moixeró, les Penyes Altes del Moixeró, Roca-Sança, Roca del Llamp, Puig de la Canal Freda, Puig de la Mena, la Tosa d'Alp, Cap del Serrat Gran i la Collada de Comafloriu, entre altres.

Finalment arribem a la zona de l'Àrea recreativa dels Orris, amb una font-abeurador i un parell de barbacoes. Per seure cal fer servir alguns troncs caiguts o les grans roques escampades pel prat herbat. A l’estiu tota la zona és plena de bestiar pasturant.

En aquest punt trobem un pal indicador i un tram adaptat en forma de passera de fusta que ens porta directes al Mirador dels Orris. El mirador, colgat sobre les roques, permet una visió espectacular del vessant sud del massís de la Tosa. Parada obligada per fer quatre fotos i gaudir del paisatge escarpat que tenim al davant. A més avui podem celebrar l’aniversari de la Marta. Xifra rodona, 44 anyets ben portats.

Deixem enrere el mirador i tornem a la pista principal per seguir amb la nostra ruta del Trencapinyes. En aquest punt el camí, que fins ara anava en sentit nord-est, fa un gir brusc cap al sud-est i inicia una suau pujada fins la cruïlla senyalitzada amb un parell de pals indicadors. Per l'esquerra, sota el cim de l'Orris (2.167 m.), pujaríem al Niu de l'Àliga i a la Tosa d'Alp per la Collada de Comafloriu. Per la dreta trobem el camí per on hem baixat abans per fer la circular de la Ruta del Trencapinyes.

Per tant, ara seguim rectes a Coll de Pal per la pista per on hem vingut. Tornem a passar sota la mina de barita de la Bòfia, per la Collada de la Bòfia, baixem en direcció a la carretera i, finalment, al Xalet de Coll de Pal, final d’aquesta segona ruta d’avui.

Realment una gran volta que es pot completar amb la ruta de la Marmota que hem fet al matí. Molt assequible i ideal per fer amb canalla.

Per tancar la jornada i celebrar l’aniversari, baixem a Bagà i fem una cervesa i un gelat a un bar de la Porxada. Bon final de dissabte.

Salut i bona caminada !