Parc Natural Cadí-Moixeró: Tossal de Rus (2.118 metres) pel Coll de la Creueta (Berguedà)

Parc Natural Cadí-Moixeró: Tossal de Rus (2.118 metres) pel Coll de la Creueta (Berguedà)

Tot i que ahir no em va fallar a Madrid, avui l'altímetre ha tornat a fer de les seves: marca 3.042 metres a l'inici de la ruta i 3.284 com a altitud màxima que, evidentment, no són correctes. El que sí és correcte és el desnivell acumulat de 346 metres. És una mica desesperant, però desconec la causa d'aquestes errades de lectura.

Avui ens acostem a la part més oriental del Parc Nacional Cadí-Moixeró, a la zona del Coll de la Creueta (1.922 metres, tot i que el plafó de carretera marca 1.888 metres de forma incorrecta) al que hem arribat per la carretera BV-4031 que va de Castellar de n'Hug a la Molina.

Abans, a Castellar de n'Hug hem parat a comprar coca a "Ca la Quima", un forn històric de la zona.

Deixem el cotxe a la zona d'aparcament del mateix coll, que és al límit de les comarques del Ripollès i el Berguedà. La nostra ruta d'avui es dirigeix a l'oest i s'interna íntegrament al Berguedà.

A un costat de l'aparcament veiem una tanca i un pal indicador. Aquí seguirem la pista anomenada "Camí del Coll de la Creueta al Pla de Rus" que es dirigeix al sud-oest, amb bones vistes en totes direccions.

Avancem per la pista i, en poca estona, ja veiem al davant el Tossal d'Orriols (1.913 metres) que deixarem per la nostra esquerra. Poc després d'un revolt a la dreta, arribem a la Coma de l'Home Mort que travessem deixant a la dreta un cortal pel bestiar i tres abeuradors de color negre. Les vaques són per tot arreu.

Seguim per la pista de terra i, a ponent, ja veiem el Pedraforca i la Serra d'Ensija, amb la Gallina Pelada.

Sota el cim de l'Home Mort, trobem una tanca pel bestiar que travessem per seguir la pista que, ara, avança per un petit bosquet de pins, a banda i banda.

Als 2.5 quilòmetres, aproximadament, arribem a la Pleta de Rus, una construcció enrunada del 1960. Ens acosten per fer un parell de fotos i, des del collet, ja veiem el Coll de la Bassa (1.874 metres), amb la bassa que li dona nom, la Barraca de Rus i un munt de bestiar pasturant per les rodalies.

Retornem a la pista i seguim en direcció al Coll de la Bassa. Travessem el ramat, obrint i tancant un parell de tanques, i passem al costat de la bassa i de la Barraca de Rus.

Ja som al Pla de Rus, on la pista gira progressivament al nord-oest per sota del Tossal de Rus, que pujarem a la tornada.

Seguim aquesta pista, amb mirada constant als Puigmals i al Puigllançada, fins arribar a la Collada de Les Tortes (1.947 metres) i, poc després, al final de la pista sobre les Roques del Rus, a la cota 1.948 metres.

En aquest punt podríem tirar directes amunt fins el cim del Tossal de Rus, però nosaltres decidim envoltar el cim en direcció est, seguint els corriols herbats deixats pel pas interminable del bestiar que ha fet aquestes "autopistes" tan característiques de la zona.

Dit i fet, guanyem una mica d'alçada i, a la cota 1.980 metres, seguim un dels corriols herbats per rodejar el cim. Passem a tocar de varis caus de marmota, a les que hem sentit cridar en diverses ocasions, i arribem a la Baga de Rus, on la manca de sol i el ventet, ens fan abrigar una mica. Aquí decidim guanyar més alçada i, a la cota 2.020, amb la Barraca de Rus a la vista, ens aturem a dinar gaudint de la panoràmica als Puigmals.

Després de dinar, fem els últims metres fins el cim del Tossal de Rus (2.118 metres) on, sense voler, espantem un parell de cabirols que surten cames ajudeu-me.

El cim, per la seva alçada i solitud, permet unes vistes espectaculars en 360 graus. Llàstima del vent desagradable i dels núvols que han anat entrant per ponent i que ja cobreixen la zona del Puigllançada i la Molina. També els Puigmals s'han anant tapant progressivament.

Fem algunes fotos i iniciem el descens transversal pel vesant nord-est del Tossal, sempre amb la mirada posada a la Barraca de Rus. Anem tallant "autopistes" del bestiar fins arribar al Coll de la Bassa. Tornem a passar a tocar de les vaques que, majoritàriament, descasen després d'un bon àpat.

Arribats novament a la pista principal, seguim el camí de l’anada fins l’aparcament del Coll de la Creueta, on donem per acabada la ruta, tot just quan comença a ploure lleugerament. A prop de Castellar de n’Hug ho farà amb més intensitat, però ja estarem camí de casa.

Ruta molt tranquil·la i solitària, doncs només hem vist algunes bicicletes. Molt assequible i amb unes vistes magnifiques. Si es vol, es pot endurir si s'allarga fins el cim del Puigllançada.

Salut i bona caminada !