Pardines - Coll del Pal - Serra Cavallera - Taga - Pardines (des de Santa Magdalena de Puigsac)

Ruta circular des del veïnat de Puigsac (a prop de Pardines) per pujar al Taga tot passant per la serra Cavallera.
NOTA: Text parcialment extret de l'usuari "Aventura't".

La sortida (i arribada) la farem des de l’església de Santa Magdalena de Puigsac (s.XI). Iniciem la caminada seguint una pista formigonada que surt al SE, passem pel costat del mas de Can Roca i segueim pujant una mica més fins a arribar a una cruïlla senyalitzada: pel camí de la dreta és per on tornarem, així que agafem la pista-camí de l’esquerra cap al “Puig Estela” (SE, senyals grocs). De seguida la pista ens porta al Torrent del Burguil, punt on deixem la pista i prenem un corriol a la dreta (S/SE, senyals grocs) que s’enfila al costat del torrent, primer per un bosquet ombrívol i després pujant a prop d’un filat per un vessant herbat fins sortir a terreny obert i acabar desembocant de nou a la pista que portàvem, tot just al costat d’un plafó interpretatiu en la zona coneguda com el Prat del Lloro. Aquí reprenem la pista-cami de pujada (SE, senyals grocs) i, més amunt, trobem una nova bifurcació senyalitzada on seguim cap al “Puig Estela” per la pista-camí de l’esquerra (SE, senyals grocs), que baixa un xic a travessar un torrent i després s’enfila per un breu tram formigonat fent una llaçada ascendent. Passada aquesta marcada llaçada formigonada la pista segueix pujant al SE/E per la zona de les Planelles fins arribar al Collet de Puillangort, on seguim per la pista que portem (senyals grocs), que a partir d’aquí s’orienta al S tot fent un parell de revolts i pujant fins l’Orri Vell, on trobem una cabana-refugi en bon estat. Des d’aquesta cabana la nostra pista-camí es redreça al SE tot travessant l’amplíssima zona de pastures de l’Orri Vell gairebé planejant fins el Pla del Gorg. En aquest punt cal estar atents, ja que deixem la pista i anem a la dreta (SE, senyals grocs) d’inici sense una senda clara, però per terreny obert i herbat per pujar cap al coll del Pal. De seguida apareix una senda en l’herbei (senyals grocs) i el seguim a l’E tot encetant la travessa dels amplíssims vessants herbats de la Costa de la Font de la Baga en una pujada força suau i, tot i que la senda es dilueix a trams en els vessants herbats, el terreny obert i herbat ens deixa anar per on vulguem. Més endavant la senda esdevé un corriol clar (senyals grocs) que ens fa passar per la Font de la Baga, on trobem també uns abeuradors. El corriol continua pujant pels vessants herbats (E, senyals grocs) i aviat guanyem la carena de la Serra Cavallera en l’ample Coll del Pal, on s’hi forma una cruïlla senyalitzada. Aquí girem a la dreta per una senda-corriol (SO, senyals grocs) que remunta l’herbada i ample carena al costat d’un filat, poc més amunt passem pel Pla de Covilars i seguim remuntant la carena (SO, senyals grocs), que segons pugem cada vegada és més defiinida, panoràmica i planera fins assolir el cim del Puig Estela o Sestela (2013m), coronat per una enorme fita cimera i des d’on gaudim d’una bona vista de 360º. Des del cim seguim el corriol (O, senyals grocs) pel fil carener, fent una lleugera davallada i gaudint de bones vistes fins a arribar a una ample collada herbada, des d’on remuntem una mica (O, senyals grocs) fins coronar el cim del Puig de Coma d’Olla (1938m). El corriol (O) davalla a l’altre banda sempre pel fil carener fins arribar a la Portella d’Ogassa (indicador), on se’ns incorpora un sender fressat per l’esquerra (senyals grocs) que seguim en la direcció que portem (O), ara deixant el fil carener momentàniament i encetant l’última pujada prop de la Coma Llonga, que anem deixant a la nostra esquerra. Aquesta pujada per la Coma Llonga ens porta a abastar la carena E del Taga, que seguim amunt, poc després deixem un corriol a l’esquerra que baixa cap al Coll de Jou i seguim pujant per carena herbada (O) una mica més fins arribar a la Creu del Taga i tot seguit al vèrtex geodèsic que corona el punt culminant del Taga (2038m), bon mirador de la contrada.
Baixem desfent una mica del tram final fet pujant per la carena (uns 0,5 km) fins al voltant de la cota 1930, punt on girem a l’esquerra (NE) i començem a baixar pels amplis vessants herbats sense camí definit, trepitjant per on ens sembli millor i dirigint-nos cap a la marcada Coma de les Noufonts que veiem davant nostre. Un cop s’inicia la Coma de Noufonts apareix un corriol que anem seguint (NE) pel fons d’aquesta coma herbada fins arribar a un dels clàssics polvorins de la Línia Pirineus, que es construïen per emmagatzemar munició. A partir del polvorí la coma esdevé un barranc que seguim avall per un corriol clar (NE, senyals grocs) que el va resseguint pel seu vessant dret, després ens anem separant una mica del barranc. Seguim pel corriol avall (NE, senyals grocs) i aviat arribem al Pla d’Ull de Bou, on trobem els abeuradors de Les Noufonts i un tancat pel bestiar. A partir d’aquí seguim una pista-camí (senyals grocs) que d’inici surt a l’E, però aviat tomba al N i s’apropa a l’extrem Occ del Pla de Sinan, on la pista forma un revolt tancat a l’esquerra. Passat aquest revolt la pista-camí (senyals grocs) segueix avall orientant-se ràpidament al NO per buscar el vessant dret del Torrent de Vilaró fins arribar de seguida a la zona de Les Escomes, punt des d’on comencen a aparèixer els arbres i la pista-camí tomba al N tot baixant suaument. A l'esquerra es pot visitar l’amagada Font del Pere Batlle, a uns 150 m. Al votant de la cota 1450m, en un trencall senyalitzat, seguim la pista-camí avall (N, Camí del Bac) deixant ràpidament enfonsat a la nostra esquerra el Torrent de Vilaró. Poc més endavant la pista-camí tomba al NE fins a abastar el vessant esquerra del Torrent del Burguil, per on continuem avall (N) passant per un banc de pedra fins sortir de seguida a la cruïlla per on passavem a l’anada, des d’on desfem els 0,3 km de camí conegut fins el punt d’inici.