Pardines-Sta Magdalena de Puigsac-Estany de Can Roca-Pou de Glaç de Pardines-Estanys de Pla del Gorg i del Tarter-Collada Verda

Avui hem deixat els cotxes al pàrquing del poble de Pardines. Hem començat a caminar en direcció al camí del cementiri del poble, un cop superat aquest arribem a una cruïlla. Aquí hem agafat el camí de la dreta (tornarem pel de l'esquerra) que està indicat com "Santa Magdalena de Puigsac - Taga". Més endavant superem el Pont Margo. Passat el Casot deixem la pista per agafar ara les dreceres, ara la pista fins arribar a Santa Magdalena de Puigsac (Segle XII, amb reconstruccions dels segles XVIII i XX). Seguim pujant tor passant pel costat de Can Roca i al cap de poc deixem la pista per enfilar-nos, per una drecera, fins a retrobar de nou la pista. On trobem l'indicador de Pou de Glaç prenem el trencat de la dreta (tornarem a aquest punt) per anar a veure l'Estany de Can Roca i el Pou de Glaç de Pardines. Retornem a la cruïlla i seguim la pista a ma dreta pel camí de l'Orri Vell, Pugem per la Costa de l'Home Mort passant pel Collet de Puigllangord. Més amunt trobem la Barraca de l'Orri Vell que deixem a l'esquerra. Anem a veure els Estanys del Tarter. Pel camí de Pòrtoles ens arribem, passant per les Fonts del Segardell, a la Collada de Puig Rodó (tornarem a aquests Collada) i ens arribem al Serrat del Ocells. Aquí les vistes a 360º són magnifiques i més en un dia tan clar com el d'avui. Després de contemplar tot el que ens ofereix el paisatge tornem a la Collada de Puig Rodó i cap a Collada Verda, que la tenim allà mateix. Un cop aquí agafem la pista que tenim davant en direcció a Pardines (la de l'esquerra ens portaria a Abella). Passarem per la Font del Arc, La fontanella, travessarem el Torrent del Vell Infern fins a retrobar la pista que havíem deixat al principi i que ja ens conduirà en poqueta estona fins al lloc on tenim els cotxes.
Ens hem refrescat a la Font de Dalt de Pardines gràcies a les indicacions d’una bona veïna.

Hem fet la ruta en Quim, en Robert, en Duch, en Jaume, en Pere Oliva i jo mateix, tots de la Colla dels Dissabtes. Una molt bona ruta, una molt bona companyia.