Parlavà-Casavells-Corçà-Puig Rodó-Rupià

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Ruta molt agradable de fer per una matinal i que podem començar-la des de qualsevol dels pobles que hem passat, ja sigui com avui, des de Parlavà o des de Casavells, Corçà o Rupià.
Aparquem al carrer camí de Rupià de Parlavà i sortim del poble pel camí de les Mercaderes, camí planer que transcorre paral·lel a la carretera C-252 entre camps de conreu i que en mig horeta ens deixa a les portes de Casavell...(ens restaria travessar la carretera ja mencionada per un pas soterrat per entrar al poble). Nosaltres seguim camí girant a la dreta primer i un xic més amunt a l’esquerra i en deu minuts arribem a Corçà, entrant pel costat de la Creu de Terme i el mas Cornell, un xic mes avall entrem al nucli de Corçà.
Aquest nucli conserva l’estructura urbana medieval, amb elements de fortificació i edificis dels segles XVI-XVIII. Al costat de ponent, la plaça Major o de l’Església forma un ample passeig entre la riera i el nucli vell del poble, ornamentat amb rengleres de plàtans. L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, documentada el 1065, és un gran edifici del segle XVIII bastit sobre un temple anterior, romànic, dels segles XII i XIII, algunes parts del qual subsisteixen...la façana, part de l’absis semicircular i fragments del mur septentrional. El frontis romànic té una senzilla porta de dos arcs en degradació, una rosassa i un campanar d’espadanya. A l’alta torre campanar del segle XVIII hi ha encastat un relleu gòtic o renaixentista, amb el bust de tres sants. A la façana de la sagristia, construïda el 1735, hi ha un carreu amb l’escut del poble del 1598. El 1972 fou robada d’aquesta església una creu processional d’argent repussat del segle XVI.
Al costat de la façana de l’església hi ha un arc rebaixat i altres elements d’un portal, és l’inici del carrer de la Font i el barri antic. Al mig del nucli antic hi ha un enorme fragment de mur espitllerat i amb restes d’una volta, el qual correspon a l’antic castell de Corçà i que ha donat nom al carrer del Mur. No queden gaires vestigis de les muralles de Corçà, però el seu recinte rectangular és encara ben assenyalat.
Sortim dels seus estret carrerons pel carrer de Sant Sebastià, on al final d’aquest es troba la capella de Sant Sebastià, una construcció molt petita del segle XVIII, d’una nau amb capçalera semicircular i volta de llunetes i teulada de doble vessant. Al frontis hi ha la porta, amb llinda monolítica, acompanyada de les característiques dues finestres, a banda i banda, enreixades, que servien per què els vianants poguessin veure l'altar quan la capella era tancada. Sobre la porta s'obre un òcul i la façana és coronada per una espadanya d'un sol arc.
Deixem la capella a la nostre esquerra i seguim pel carrer que porta al cementiri, passem al costat i un xic més amunt pel costat de la casa de colònies “L’Ocell”. Ja en camí de terra ens acostem al turó del Puig Rodó.
Per pujar-hi tenim varies opcions, nosaltres hem triar pujar pel corriol fins arribar al cim del Puig Rodó. Cim vestit amb una taula i banc de pedra que convida al qui arribi a parar una entona o fer un mos. Nosaltres hem coincidit amb un grup de companyes caminaires de La Bisbal i amb les que ens hem fet una foto de grup.
Per seguir la ruta establerta, hem de recular una estona fins trobar el camí principal, camí que seguim (dreta). En un punt concret ens desviem uns passos per visitar les restes del que va ser un forn de Calç. Passem per Can Mengol i un xic més avall les granges Isern, dins el barri Candell.
Ara el camí és mes ample i fresat i tot xino-xano arribem a Rupià.
La Generalitat de Catalunya va atorgar al municipi de Rupià la declaració de Conjunt Historicoartístic per tota una sèrie d’elements que fan d’aquest poble una visita realment obligada. Durant molts segles Rupià va ser un dels llocs de domini del bisbe de Girona. La presència de la mitra i dels seus oficials ha deixat la seva empremta en el castell, d’estil gòtic civil, de planta rectangular i construït amb carreuada (segles XIV-XV), i també en el nom d’alguns dels carrers i places de la població. També són visibles les restes de les muralles del segle XV que encerclen el nucli del municipi, el qual manté el traçat urbanístic medieval. El portal d’Amunt i el portal d’Avall recorden encara avui el sistema de defenses que protegia la vila, ja que eren les dues úniques vies d’accés al nucli antic.
Tot anant fins la fleca de Rupià per comprar uns talls de coca dolça per després d’esmorzar, passegem pel centre històric de Rupià, contemplant la muralla i el castell i descobrir els detalls d'estil gòtic i renaixentista de les belles cases del poble.
Tornem enrere fins on hem iniciat la visita al poble, travessem la riera de Rupià i tresquem uns vint minuts pel camí vell de Parlavà fins on tenim els cotxes aparcats. Ara ens acostem fins el restaurant Terracato de Ultramort per fer un bon esmorzar, donant així per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!