Parque Natural del Lago de Sanabria, Laguna i Cascada de Sotillo.

La diversitat de paisatges així com la flora i fauna del Parc Natural del Llac de Sanabria el fan un lloc privilegiat on practicar el senderisme. Al voltant també trobem algunes poblacions molt interessants, com la mateixa Puebla de Sanabria que és el poble més important de la zona, o San Martin de Castañeda on el centre d'interpretació del Parc ocupa el Monestir Cistercenc que comparteix nom amb la localitat.

Nosaltres ens acostem fins a Sotillo de Sanabria, que està a pocs metres dels límits del Parc i on comença aquesta preciosa ruta.

El sender, que uneix les poblacions de Sotillo de Sanabria amb Ribadelago Nuevo, està assenyalat amb el número 5 en un panell informatiu al principi del recorregut, i és lineal. En tal de fer-lo circular al mateix panell trobem la informació del sender 5 bis que una vegada a la Laguna de Sotillo en lloc de continuar fins a Ribadelago Nuevo torna a Sotillo passant per l'espectacular Cascada de Sotillo.

La ruta no presenta cap dificultat especial, ja que els camins i senders estan en bones condicions i a més a més estan indicats amb alguns pals senyalitzadors amb el color groc del sender. El desnivell tampoc és excessiu i si es fa en el mateix sentit en què nosaltres l'hem fet, antihorari, la pujada és prou progressiva. El sender des de la Cascada fins a l'Arroyo de las Truchas sí que és una forta baixada que en cas de pluges o xel pot ser molt relliscós. Aquest mateix tram seria el de més dificultat en cas de fer-lo en sentit contrari.

En arribar més o menys a la meitat de la ruta serem a uns 1500 m, aquí rodegem l'Alto de los Fitos i travessem, en cas que porte aigua, l'Arroyo de las Truchas. Des d'allí se'ns obri una àmplia vista cap a l'Est, tenint en primer terme la frondosa Vall que forma aquest rierol.

Més endavant arribem al desviament on trobem senyals cap a la Llacuna i cap a la Cascada. És aquí on comencem la tornada, encara que ens allarguem fins a la Llacuna que està a uns 300 m en tal de gaudir de la tranquil·litat i el paisatge que l'envolten. Després tornem a aquest mateix desviament en tal d'iniciar la baixada. Aquesta segueix l'Arroyo Pingón, que és el desaigüe natural de la Llacuna i que més avall forma la cascada.

Tant a la pujada com a la baixada anem quasi tot el camí entre un dens bosc format principalment de roures. Tot i això per poc que ens fixem i segons si som al voltant de la Llacuna o de la Cascada, al fons de la Vall o a la part alta, a la solana o l'obaga, etc. podem distingir una gran diversitat vegetal; grévol, teix, castanyer, bedoll, freixe, vern, bruc, Moixera de Guilla, Ginesta... fins i tot torberes que són molt poc habituals de trobar a la península.

També la fauna és molt abundant, encara que la majoria d'espècies serà molt difícil que les veiem en una camita com aquesta. Sobretot les més emblemàtiques com el llop o la llúdria és poc probable que les vejam encara que altres quasi segur que ens acompanyaran si parem atenció. Entre aquestes últimes no serà estrany veure algun xoriguer o algun falcó, fins i tot podríem veure una àguila real. Nosaltres vàrem poder contemplar les dues primeres espècies.

Menys espectacular, però igual d'interessants són els rèptils o insectes i molt més fàcils de trobar. En el nostre cas a l'Arroyo Pingón trobàrem una preciosa granota, així com alguns insectes que vistos de prop són un verdader espectacle de color.

Un dels punts més interessants i que més ens atrau, junt amb la Llacuna, serà la Cascada de Sotillo, encara que depenent de l'època de l'any en què la visitem pot variar molt la seua espectacularitat. Com es pot imaginar a l'estiu el seu cabal baixa molt i a la primavera o després de fortes pluges es troba al seu moment àlgid. Així i tot en qualsevol moment val la pena acostar-se, no tan sols per l'espectacle de l'aigua sinó per la frondositat de la vegetació que trobem en aquest racó.