Pas del Montsec de Meià

Pel camí de les Cent Corbes, la Portella Blanca i el de Rúbies a la font de les Bagasses

Clàssic itinerari entre el vessant pallarès i el de la Noguera del Montsec de Meià (o de Rúbies). Per camins ben fressats i senyalitzats.
El de les Cent Corbes és un camí que permet superar el fort desnivell en amables llaçades. Després ve un tram de flanqueig de moderat pendent. El més rost és la davallada de la Portella a Rúbies. D’aquí a la font de les Bagasses el pendent no passa de moderat.
És en travessa el que implica disposar de transport a la sortida i a l’arribada. Si es vol fer circular cal afegir-hi 8 quilòmetres més amb 1,5 per la transitada C-13, poc recomanable.

Accés
Cent metres abans o després del punt quilomètric 73 −segons vinguem per Tremp o per Camarasa− deixem la C-13 creuant el pont nou de Monares i prenem la LV-4121 a Llimiana. Dos quilòmetres més enllà, just passat el pont de Barcedana, prenem a mà dreta i en baixada el Camí del Peu del Bosc. És una bona pista de terra, arranjada no fa gaire, apte per a vehicles turisme. La seguim durant uns tres quilòmetres −pel camí podem visitar el salt del Dagot− fins a una bifurcació indicada cap a Sant Salvador del Bosc. Hi ha espai per aparcar-hi alguns vehicles. Encara podríem continuar, amb precaució, uns 760m fins el primer oratori.
Un quilòmetre i escaig més enllà, pel camí del Peu del Bosc, hi ha un altre accés. A peu faríem marrada, però en un vehicle tot-terreny hi podem prendre una pista que s’endinsa per la llau dels Castellets (o Castellots) fins a una petita explanada on comença realment el sender.

Camí del Peu del Bosc (494m)
Hi ha un parell de banderoles que indiquen a Sant Salvador del Bosc pel camí de les Cent Corbes. Pugem per la pista, entremig d’un bosc mixt de pi, alzina i roure, fins a una explanada on hi ha el primer oratori (1). Prenem un camí a la dreta i sortim a una pista endinsant-nos a la llau dels Castellets. Poc més enllà trobem el segon oratori i encetem les Cent Corbes.
En amables llaçades anem superant els cinc-cents quaranta metres de desnivell pel llom del Serrat del Sant entre la llau dels Castellets i la del Sant, per un alzinar. El camí és fet amb molt d’enginy, amb contraforts i trams empedrats.
Tot i que no les hem comptades, hem llegit que passen del centenar. En alguns oratoris hi ha indicat el nombre per a que tinguem una idea del que resta.
(1) En trobarem cinc més dedicats a Sant Antoni, Sant Jordi, Sant Jaume, Sant Sebastià i la Mare de Déu de Montserrat.

Sant Salvador del Bosc (1227m)
També conegut pel Sant del Bosc, és una ermita d’origen romànic (s. XI) amb reformes posteriors. De construcció senzilla, d’una sola nau amb absis, encimbellada dalt d’un esperó rocallós. Al costat hi ha un edifici destinat a refugi de muntanya que ha quedat a mig fer.
La situació del Montsec fa que sigui una talaia privilegiada. Des del mirador de l’ermita dominem tota la conca de Tremp i bona part del Pallars Jussà, però també el Prepirineu i el Pirineu. En un dia clar podem albirar, de ponent a llevant, cims com el Mont Perdut, Posets, Aneto, Pica de Cerví, Peguera, Montsent, de l’Orri, Boumort i la Serra de Carreu, entre molts altres. Això a mitja obaga, des de la carena la panoràmica s’obre a 360º.
Per darrere l’edifici parteix un camí pel que davallem a buscar el peu de l’esperó, per continuar pujant, també en ziga-zaga. Aquí el bosc és més esclarit i ens crida l’atenció la quantitat de roures vells que hi trobem. El pendent es modera quan atenyem el Bosquet.

L’Albereda o el Bosquet (1438m)
Cruïlla de camins entremig d’un bosquet de trèmols. Per l’esquerra hi arriba el que prové de la pista de l’obaga −per on hi passa el GR 1 des de l’Hostal Roig. Hi ha banderoles indicadores. El seguim a mà dreta, en moderat pendent i direcció a la Portella Blanca (WSW). Flanquegem per l’obaga per un bosc mixt on domina el pi fruit de la repoblació forestal dels anys 60 en àmplies zones del Montsec, fins atènyer la carena.

Portella Blanca (1414m)
Entre la Roca de Migjorn i lo Peladet. És un dels passos tradicionals del Montsec per on hi passa el GR 1. La carena marca el termenal entre Llimiana i Camarasa, per tant entre el Pallars Jussà i la Noguera.
Característica comuna del Montsec i altres serres veïnes és que, si el vessant obac és rost, el solell és encinglerat. Baixem, en fort pendent, per un camí pedregós que salva la canal mentre anem albirant, ben avall, el despoblat de Rúbies. Són dos-cents setanta metres de desnivell en poc menys d’un quilòmetre.

Rúbies (1145m)
El poble fou abandonat definitivament els anys 70. Solament resta dreta la petita església romànica amb decoracions llombardes, pròpies del segle XI. Per poc temps...
Seguim el GR però el deixem aviat en un revolt pel camí de Rúbies a la font de les Bagasses que prenem a mà dreta. La bifurcació està indicada en una roca i hi ha senyals de pintura groga i fites. El camí, ben fressat i de moderat pendent, va retallant una pista que parteix de Rúbies i acaba al Barranc de les Vinyes, al peu del Pas de la Lloba. Després flanquegem al peu del cingle i, quan som sobre el congost, comencem a fer llaçades per salvar el pendent.
El camí acaba abruptament pel costat del desguàs d’un barranc. El vell es va malmetre en reformar la carretera.

Cartografia: Editorial Piolet: Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies (1:25000)

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/Aq1TGPiv54EnEnwv6