Passeig pel Bosc del Suanya, la Riera de Rajadell, el Gorg Blau i la Font modernista de la Girada (Manresa-Bages)

Passeig pel Bosc del Suanya, la Riera de Rajadell, el Gorg Blau i la Font modernista de la Girada (Manresa-Bages)

Curta passejada vespertina per la zona del Bosc del Suanya i la Riera de Rajadell.

Deixem el cotxe a l’ampli aparcament situat a l'entrada del camí de la riera de Rajadell i, després de travessar el pont sobre la riera, entrem a la pista de terra per iniciar la ruta. Tot just per l’esquerra veiem un pal indicador de l’Itinerari de la Riera de Rajadell i del camí al Gorg Blau. Per la dreta trobem un plafó amb informació del "Circuit Inclusiu 19A de Manresa", amb un mapa de la zona i l'itinerari recomanat des de l'aparcament al Gorg Blau. Després, nosaltres tenim intenció de seguir camí fins la Font de la Girada i completar una volta total d’uns 11 quilòmetres.

Passem la tanca amb una cadena de ferro que barra el pas als vehicles de motor i seguim la pista de terra paral·lela a la Riera de Rajadell.

A poc de començar, en un tram recte de la pista que travessa el Pla de les Aubes, comentem com, anys enrere, en aquest lloc havia uns pollancres gegants que eren a la banda esquerra del camí i que tanta ombra donaven a l’estiu. Eren una quarantena d’arbres que van ser talats d’un dia per l’altre i substituïts per exemplars joves de freixes, aurons i saücs que encara no han crescut prou. Recordo que va haver-hi una mica d’enrenou periodístic però, malauradament, ens vam quedar sense pollancreda i sense el goig pels sentits quan passàvem per aquí. Una bestiesa més de les que han fet al Suanya aquests últims anys.

Als 500 metres de camí trobem un parell de pals indicadors, amb un trencall per pujar als Plans de la Torre Lluvià, on hi ha la casa homònima. És un edifici modernista de l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, també coneguda com Vil·la Emilia, datada el 1896 i que, després de molts anys de deteriorament, ha estat comprada i restaurada el 2015 per l’Ajuntament de Manresa. Abans de la pandèmia era possible fer visites guiades els diumenges i festius. Ara desconec com està el tema.

Seguim per la pista principal i, en un revolt a l’esquerra, veiem el gran viaducte de l’autovia C-15 (Eix Diagonal) que desfigura el paisatge i en el que, el soroll constant dels vehicles pesants, trenca un silenci del que gaudim a la resta de la ruta.

Seguim per la pista principal que travessa el magnífic Bosc del Suanya en direcció al Gorg Blau.

En un moment donat deixem la pista principal per travessar la riera i seguir pel corriol de la riba esquerra. Poc després ja som al Gorg Blau, on ens estem una estona per fer quatre fotos.

Després seguim camí per la pista fins arribar al Gual de la Morera (pal indicador), que travessem pels blocs de pedra.

A l’altra banda girem a l’esquerra pel corriol, que ara marxa per la banda dreta de la riera i travessa el Bosc de la Noguera fins arribar al gran pont de pedra, que no travessem.

Seguim per la pista que puja per la dreta, ens deixa admirar alguns dels edificis de la Noguera, a l’altra banda de la via del tren, i travessa el Camp del Pont de Pas i el Camp de la Girada per baixar-nos a retrobar la riera, poc abans d‘arribar al Pont de Cal Gallifa.

Aquí travessem el gual pels blocs de pedra i seguim pel corriol fressat de l’altra banda, en direcció a la Font de la Girada.

Aquest tram, molt fressat pel pas de tanta gent en aquesta època de confinament comarcal per la pandèmia, voreja el Camp de la Teula, passa a tocar d’un roure espectacular i d’alguns magnífics exemplars de bedoll, i ens deixa a la gran Font de la Girada.

La Font de la Girada és un magnífic exemplar de construcció modernista, datada el 1923. A més de la font, pròpiament dita, la construcció consta d'un capçal i d'uns murs de pedra que ressegueixen els laterals de la paret. El capçal és un gran arc, amb un forat per a la font d'un únic raig que cau sobre una gran pica circular de pedra d'una sola peça. A la part frontal superior hi ha una inscripció on diu "La Girada 1923".

A banda i banda hi ha un parell de bancs de pedra i, tot just davant de la font, una gran taula de pedra, com si fos un altar.

Val molt la pena aturar-se una estona i gaudir de l'entorn, fresc i ombrívol, ideal per dies de forta calorada.

Deixem enrere la font i seguim pel sender farcit de les primeres flors de primavera. Quan arribem a una barana de fusta trobarem una intersecció de camins. Per l'esquerra baixem a la riera i, si la travessem, enganxaríem amb el camí de l'anada. Nosaltres seguim pel corriol que puja per la dreta.

Envoltats de faig i alguns arbocers, passem a tocar d'un parell de barraques de pedra seca i arribem, de nou, al pont de pedra que travessa la Riera de Rajadell.

En aquest punt seguim per la pista de la dreta, en paral·lel a la riera. Pel camí veiem alguns exemplars de pollancre i d'auró amb incipients tons verdosos.

Finalment arribem al Gual de la Morera, per on hem travessat a l'anada. Ara seguim per la pista de la dreta. Poc després travessem la riera per una palanca de fusta i seguim camí fins retrobar el Gorg Blau que ara visitem per la seva riba esquerra.

Deixem enrere el Gorg i seguim per la pista que, novament, travessa el Bosc del Suanya fins la zona d’aparcament, on donem per acabada la ruta d’avui.

Planera i tranquil·la excursió per una zona especialment bonica, malgrat les talades sobtades d’arbrat, que et permet gaudir d’una àrea amb aigua i una vegetació que ja comença a ser exuberant en aquesta època de l’any.

Absolutament apta i recomanable per a tothom.

Salut i bona caminada !