Passeig per Calders: Bellveí-Església i Resclosa de Sant Andreu-Riera de Calders (Moianès)

Passeig per Calders: Bellveí-Església i Resclosa de Sant Andreu-Riera de Calders (Moianès)

Avui, com hem de tornar d’hora a casa, amb el Tuc ens hem acostat a la zona de Bellveí per estirar una mica les cames seguint un tram de la ruta que ja vam fer la primavera passada.

Deixem el cotxe al Gual de Bellveí, travessat per un pont de pedra. A l’altre banda de la riera de Calders trobem un magnífic lloc envoltat de deu grans plataners centenaris i una àrea de pícnic amb un parell de taules rodones fetes amb pedres de molí. Dos d'aquest plataners configuren el que es coneix com "Els Plàtans de la Porta de Bellveí", una mena de porta d'entrada al Gual i a la Font. Al recinte també podem admirar alguns grans roures centenaris.

A tocar de la font també podem veure l'antic Molí de Bellveí, amb algunes construccions mig enrunades i una porta de ferro on es pot llegir el nom de lloc. Si seguíssim la pista arribaríem a la Casa Gran de Bellveí, però avui no anirem per aquesta banda.

Tornem a la zona on hem aparcat i seguim la pista que surt a l'esquerra (pal indicador) en direcció a Sant Andreu. És un camí ample i planer que segueix paral·lel a la Riera de Calders.

Tot just començar, travessem una zona de grans blocs de pedra de color fosc caiguts de la banda esquerra de la muntanya. En caure, alguns dels blocs van arribar fins la llera de la riera i s’han començat a cobrir de vegetació. Tot plegat configura una visió especial i cridanera.

Per la banda dreta de la riera veiem, al fons, la Casa Gran de Bellveí, que domina tota la zona.

Poc després dels gran blocs de pedra, per la nostra esquerra, veiem les restes de la Barraca de Vinya de Comellas. A partir d'aquí seguim, en tot moment, per la pista paral·lela a la riera. És un tram magnífic i, en aquesta època, farcit de colors de tardor.

Pocs metres més enllà, des de la cinglera ja veiem, al fons i a la dreta, la Resclosa de Sant Andreu (o també anomenada de Bellveí) a la que ens dirigim.

Una mica més endavant, per la nostra esquerra, veiem una altra barraca de vinya restaurada. Ens acosten per fer unes fotos i visitar l'interior.

Continuem camí i, en arribar a una cruïlla, seguim per la dreta fins trobar un pal indicador i un plafó informatiu de l'Església i Rectoria de Sant Andreu, ara enrunades i cobertes de vegetació. Fem una volta per les restes de les edificacions i, poc després, seguim pel camí que baixa a la Resclosa de Sant Andreu. Abans de girar a la dreta per baixar a la resclosa veiem una altra barraca de vinya en bon estat. Fem alguna foto i seguim baixant en direcció a la riera. Arribem a la resclosa que es troba a la intersecció entre la Riera de Calders i el Torrent de la Baga de Bellveí. Avui presenta un aspecte magnífic, amb un cabal d'aigua prou alt per les moltes pluges d'aquesta tardor.

Unes quantes fotos després, tornem enrere pel camí i, en lloc de tornar a la pista principal, seguim per la dreta en paral·lel a la riera. Així descobrim un parell de bonics racons on el Tuc aprofita per jugar i nadar. Fem un petit descans i, com la zona és plena d’arbocers, aprofitem per menjar alguna cirereta d’arboç. Com es pot veure a les fotos, estan en el seu punt òptim de maduració. A mi em segueix agradant veure les espectaculars formes de les flors de l’arbocer, amb el seu curiós aspecte de grups de campanetes invertides. I avui per la zona hi ha un munt.

Seguim la ruta i el camí s'enfila una mica per la cinglera que hi ha sobre la riera, amb magnifiques vistes de la pròpia riera i del tardorenc bosc de ribera. Finalment, el corriol empalma amb la pista principal a l'alçada del meandre de la riera de Calders en una zona anomenada el "Rial del Mestre Jan".

Aquí ja dono per acabada l'anada de la ruta d’avui i torno enrere per la mateixa pista, tot i que en alguns trams baixem a la riera perquè el Tuc faci un bany. En poca estona arribem a la zona d'aparcament del Gual de Bellveí i tornem cap a casa.

Molt curta i planera passejada en un dia fred que, de bon matí, estava molt emboirat i que, finalment, s'ha obert per deixar veure un sol tímid, però molt agradable.

L'entorn és magnífic i la ruta és molt assequible i de bon fer. No hi ha cap punt perdedor ni cap element tècnic que impedeixi que el pugui fer, pràcticament, qualsevol persona. A més, es pot allargar per la zona tant com vulguem.

Salut i bona caminada !