Passeig per Calders: Canal de la Central de Viladecavalls-Bellveí-Església-Resclosa de Sant Andreu-Riera de Calders (Moianès)

Passeig per Calders: Canal de la Central elèctrica de Viladecavalls-Font de Bellveí-Església i Resclosa de Sant Andreu-Riera de Calders (Moianès)

Ruta seguida: Camí de Bellveí a la Plana del Campaner-Resclosa i Canal de la Central Elèctrica de Viladecavalls-Gual de Bellveí a la riera de Calders-Plàtans de la porta de Bellveí-Àrea d’esbarjo de la Font de Bellveí-Molí de Bellveí-Corriol a la Riera de Calders-Camí de Sant Andreu-Barraca de vinya de Comellas-Tram de la riera de Calders amb bosc de ribera-Restes enrunades de l’Església i rectoria de Sant Andreu-Resclosa de Sant Andreu o de Bellveí-Meandre de la Riera de Calders al Rial del Mestre Jan-tornada a Bellveí-Plana del Campaner-Resclosa i Canal de la Central Elèctrica de Viladecavalls.

Deixem el cotxe al sud del Pla del Campaner, a tocar de la Riera de Calders, de la Resclosa del Jorba i del Canal de la Central Elèctrica de Viladecavalls, que neix a la mateixa resclosa.

Primer fem un passeig pel tram verd que ressegueix el tram de canal des de la resclosa fins on s’amaga a la roca i tornem enrere per començar la ruta cap al Gual de Bellveí.

Travessem el Pla del Campaner pel camí herbat que envolta el camp per l’esquerra fins retrobar la pista que seguim a la dreta en direcció a Bellveí, que ja veiem al fons.

Quan arribem a Bellveí creuem el pas pel Gual sobre la Riera de Calders i arribem al recinte de la Font de Bellveí. És un magnífic lloc envoltat de deu grans plàtans centenaris i una àrea de pícnic amb un parell de taules rodones fetes amb pedres de molí. Dos d'aquest plàtans configuren el que es coneix com "Els Plàtans de la Porta de Bellveí", una mena de porta d'entrada al Gual i a la Font. Al recinte també podem admirar alguns grans roures i pins centenaris. Cal remarcar que la font fa anys que no raja.

Molt proper a la Font trobem l'antic Molí de Bellveí, amb algunes construccions mig enrunades i una porta de ferro on es pot llegir el nom de lloc. Si seguíssim la pista arribaríem a la Casa Gran de Bellveí, però avui no toca seguir-la.

Tot just abans d’arribar a les portes de ferro del molí, per la dreta surt un camí senyalitzat amb una fletxa de fusta que diu "Camí", sense més detall, i que va a un tram de la riera de Calders. És un tram molt bonic que travessa el bosc i desemboca a la riera, on el Tuc pot banyar-se tranquil.

Tornem de nou al molí i a la font de Bellveí, travessem el pont de tornada i, a la cruïlla amb un pal indicador caigut al terra, seguim per la pista de la dreta en direcció a Sant Andreu. És un camí ample i planer que segueix paral·lel a la riera de Calders.
A poc de començar el tram, travessem una zona de grans blocs de pedra de color fosc caiguts de la banda esquerra de la muntanya. En caure, alguns dels blocs van arribar fins la llera de la riera i s’han començat a cobrir de vegetació. Tot plegat configura una visió especial i cridanera.

Passat els blocs de pedra, per l’esquerra trobem un cartell del Mas Comelles i un corriolet poc marcat que ens portaria al mas. Nosaltres seguim per la pista principal de la dreta, en paral·lel a la riera de Calders i amb les primeres vistes de la Casa Gran de Bellveí, que domina tota la zona, i una construcció més nova que sembla una granja d’animals.

Pocs metres enllà deixem la pista per explorar la banda dreta, aprofitem uns graons al terra per baixar a uns horts però com no veiem una bona baixada a la riera, retornem al camí principal.

Seguim avançant per la pista i, poc després, per l’esquerra veiem les restes de la Barraca de Vinya de Comellas.

Passada la barraca, per la dreta, seguim un corriol que, ara sí, ens baixa directe a la riera. A partir d'aquí seguim un tram per la riba esquerra de la riera i travessem un petit tram de bosc de ribera que apareix magnífic i solitari.

Travessat el bosquet tornem a sortir a la riera i seguim una estona per la seva riba esquerra fins un lloc on ja no podem avançar sense mullar-nos els peus.

Tornem enrere i remuntem la paret de pedra fins la pista que va per la part alta. Pocs metres més enllà, des de la cinglera ja veiem, al fons i a la dreta, la Resclosa de Sant Andreu (també anomenada de Bellveí) a la que ens dirigim.

Continuem camí i, en arribar a una cruïlla amb un pal de fusta que ha perdut la placa, seguim per la dreta fins trobar un pal indicador i un plafó informatiu de l'Església i Rectoria de Sant Andreu, ara enrunades i cobertes de vegetació. Fem una volta per les restes de les edificacions i seguim camí pel corriol que baixa a la Resclosa de Sant Andreu.

En pocs minuts arribem a la resclosa que es troba a la intersecció entre la Riera de Calders i el Torrent de la Baga de Bellveí. Avui presenta un bon aspecte, amb menys aigua que en altres ocasions, però amb prou cabal perquè el Tuc faci un bon bany.

Unes quantes fotos després, tornem enrere pel camí, visitem la cara sud de les restes de Sant Andreu i, en lloc de tornar a la pista principal, seguim per la dreta en paral·lel a la riera. Així descobrim un parell de bonics racons on el Tuc torna a aprofitar per jugar i nadar mentre jo faig un petit mos per recuperar forces.

Seguim camí per la dreta, travessant molts arbocers. El corriol s'enfila una mica per la cinglera que hi ha sobre la riera, amb magnifiques vistes de la pròpia riera i del bosc de ribera que ja verdeja. Finalment, el corriol empalma amb la pista principal a l'alçada de la part superior del meandre de la riera de Calders en una zona anomenada el "Rial del Mestre Jan".

Aquí ja donem per acabada l'anada de la ruta d’avui i tornem enrere per la mateixa pista de l’anada.

En poca estona, arribem a la zona de Bellveí i, finalment, a la zona del Canal de la Central Elèctrica de Viladecavalls on tenim el cotxe i on donem per acabada la ruta d’avui.

Molt curta i planera passejada en un magnífic dia de principis de primavera, lluminós i molt agradable.

L'entorn és magnífic i la ruta és molt assequible i de bon fer. No hi ha cap punt perdedor ni cap element tècnic que impedeixi que el pugui fer, pràcticament, qualsevol persona. A més, es pot allargar per la zona tant com vulguem.

Salut i bona caminada !