Passeig per Calders: de Rubió a la Necròpolis de Pertegàs i al Molí del Blanquer pel Serrat de les Botifarres (Moianès)

Passeig per Calders: de Rubió a la Necròpolis de Pertegàs i al Molí del Blanquer pel Canal de Viladecavalls, el Serrat de les Botifarres i la riera de Calders (Moianès)

Ruta feta el 15-12-2019 i pujada avui al Wikiloc.

Itinerari seguit: Aparcament al Meandre del Clot del Soldat-Canal de la Central Elèctrica de Viladecavalls-Torrent de la Por-Corriol al Serrat de les Botifarres-Riera de Calders-Mas Pertegàs-Necròpolis de Pertegàs-Gual del Molí del Blanquer-Molí del Blanquer-restes enrunades del Dipòsit del Blanquer-Gual de la riera de Calders-restes enrunades de la Casa del Moliner-Aparcament.

Deixem el cotxe a un marge de la pista de la cruïlla de camins que hi ha a prop de Rubió. Trobem un pal indicador del PR-C197, etiquetat com "Meandre del Clot del Soldat". Uns metres més enllà hi ha un cartell indicador que informa de dues direccions: Molí del Blanquer per l'esquerra i Pertegàs-La Mira per la dreta. Avui baixem per la dreta i tornarem per l’esquerra.

A pocs metres de començar a caminar, per la banda dreta trobem un pal indicador del Canal de la Central Elèctrica de Viladecavalls que seguirem una estona.

En altres ocasions ja hem fet diversos trams del canal, una gran obra d’enginyeria, acabada el 1913, i que transcorre durant cinc quilòmetres, entre la Resclosa de Bellveí i la Central de Viladecavalls, a la Colònia Jorba. Avui el seguim un tram curt que passa a tocar de varis ponts de pedra i, quan arribem al Torrent de la Por, el deixem pel corriol fressat que baixa per l’esquerra, pel mig del bosc.

En arribar a una cruïlla de camins seguim per la dreta, en ascens progressiu i en paral·lel a la riera de Calders que tenim per l’esquerra.

Seguim amunt pel corriol molt fressat que fa un parell de llaçades i remunta fins el Serrat de les Botifarres. Aquí, a la nova cruïlla, seguim la pista de l’esquerra durant uns 300 metres i la deixem per seguir un corriol no senyalitzat (només veurem una petita fita de pedres) que, de forma progressiva, ens baixa a la riera de Calders.

A la riera el Tuc aprofita per fer un bon bany i jugar una estona a l’aigua. Després la creuem a gual i seguim per la pista de l’altra banda.

En pocs metres trobem un pal indicador del PR-C 197 o Sender de Calders. Per la dreta veurem un camí que travessa la riera i un gran gorg amb força aigua.

Tornem al camí i a la següent cruïlla seguim rectes per la gran llosa de roca que veiem al davant.

Aquest camí ens porta directament sota el mas de Pertegàs. En un moment donat, com marca el track, en lloc de seguir la pista girem a l’esquerra per un corriol no senyalitzat que travessa el bosc i, en lleugera pujada, ens porta a les restes enrunades del mas.

Fem algunes fotos del mas de Pertegàs i seguim camí per la pista que, en pocs minuts ens porta a la Necròpolis de Pertegàs.

Tot i que ja hem visitat aquesta necròpolis en altres ocasions, sempre és interessant redescobrir parts de la nostra història llunyana.

La necròpolis, segon la pàgina web del cercador enciclopedia.cat, "És un jaciment arqueològic al capdamunt d’una cresta que davalla pel vessant N del serrat del Vintró. Coneguda d’antic, la necròpolis ocupa uns 350 m2, dels quals se n'han excavat uns 250 m2 durant les tres intervencions realitzades entre el 2007 i el 2009. Formada per 37 tombes datades entre els segles VI i VIII, s’han recuperat algunes troballes (sivella de ferro, anell de bronze i gerra petita de ceràmica)".

Seguim la pista en direcció sud i, poc després, el camí fa un gir a l’esquerra i comença un descens pronunciat per una pista molt desfeta per l’erosió de l’aigua.

A la part baixa de la pista retrobem la riera de Calders que tornem a travessar pel gual del Molí del Blanquer.

A l’altra banda trobem un pal indicador de diverses rutes. Nosaltres anem a la dreta per visitar, com en altres ocasions, el magnífic Molí del Blanquer, que és a uns 200 metres.

A l’entrada trobem un plafó informatiu on, entre d'altres coses, ens diu que estem davant del primer molí documentat de Catalunya, des de l'any 1.126. Tot i que la porta és tancada, es pot obrir fent córrer el forrellat.

Seguim camí i, molt a prop, en direcció est, cap a la riera, trobem una construcció de planta quadrada que, segons el cartell informatiu del molí, podrien ser les restes del dipòsit on assaonaven les pells.

Seguim uns metres més per la pista fins arribar al gual de la riera, que avui no travessem. Aquí girem cua i tornem al dipòsit que envolten per la dreta per seguin un corriol poc fressat que ens puja a les restes enrunades de la Casa del Moliner, que val la pena visitar i fotografiar.

Després seguim amunt per la pista de terra fins retrobar la cruïlla del Meandre del Clot del Soldat on tenim el cotxe i on donem per acabada la ruta d’avui.

Tot i que avui el dia no ha acompanyat, molt gris i amb molts núvols, hem pogut gaudir de l'entorn de la riera de Calders en una curta i agradable passejada que, a més de permetre'ns gaudir de la natura, ens ha portat a conèixer, una vegada més, una part de la nostra història.

Planer, tranquil i magnífic entorn... i a tocar de casa. Val molt la pena.

Salut i bona caminada !