Passeig per Calders: de Rubió a la Resclosa del Jorba (Moianès)

Passeig per Calders: de Rubió a la Resclosa del Jorba (Moianès)

Malgrat que avui tenim un dia rúfol, amb molts núvols, i no ha deixat de ploure des de la nit passada, tornem amb el Tuc per les rodalies de Calders. Deixem el cotxe al mateix marge de la pista que dissabte passat, a prop de Rubió, i seguim el camí que ens baixa al Mas Rubió.

Deixem el Mas a la nostra dreta i seguim la pista, molt enfangada per la pluja. Uns metres més endavant trobem un nou tram del Canal de la Central Eléctrica de Viladecavalls, que ja vam veure la setmana passada.

Seguim la pista i arribem a la Riera de Calders i el Gorg del Rubió. Travessem la riera, que porta prou aigua com per mullar-nos els peus, i seguim la pista paral·lela a la riera. El camí davalla lleugerament i travessa la zona obaga del Gorgolí fins arribar, novament, a la Riera de Calders. Tuc aprofita per banyar-se al gual del riu.

Seguim per la riba dreta de la riera fins a prop de la Resclosa del Jorba, on ens tornem a remullar els peus travessant el riu.

A l'altra banda de la riera retrobem el canal, que neix pocs metres més a l'est, a la mateixa resclosa del Jorba. Fem quatre fotos de la resclosa i de la propera Plana del Campaner i seguim camí cap a l'oest, paral·lels al canal. Uns cinquanta metres més enllà el canal s'amaga a la roca i impossibilita el pas a peu. Reculem una mica, travessem el canal per un pontet de pedra, i ens enfilem pel bosc en direcció nord fins trobar la pista de Bellveí.

Seguirem la pista en direcció oest i la deixarem un parell de vegades per explorar els trams de canal que anem trobant, alguns d'ells amb racons magnífics i encisadors (veure trac i fotos) i amb algun pas delicat equipat amb graons de ferro.

En un d'aquests trams trobarem un pal indicador del Forat Micó, que avui no baixarem a veure. Seguim el corriol senyalitzat (amb alguna recomanació de seguretat per bicis i cavalls), que travessa la cinglera paral·lela a la riera i ens torna a la pista principal, molt a prop de la zona on hem deixat el cotxe.

Tot i el dia meteorològicament desagradable i els peus ben mullats, és una ruta per gaudir-ne molt, però cal estar atents a alguns passos més delicats, principalment si, com avui, està humit i rellisca molt.

De totes maneres, la troballa del Canal de la Central Elèctrica que vaig fer fa unes setmanes i que he anat ampliant en les últimes rutes, fan aconsellable dedicar més temps a descobrir cada un dels seus trams més amagats.

Crec que tornarem aviat en un dia clar i de més lluminositat que el d’avui. A veure si per Setmana Santa podem fer-ho i explicar-ho.

Salut i bona caminada !