Passeig per Calders: de Rubió a la riera de Calders, el Canal de Viladecavalls i el Forat Micó (Moianès)

Passeig per Calders: de Rubió a la riera de Calders, el Canal de Viladecavalls i el Forat Micó (Moianès)

En un dia lluminós i agradable, ens tornem a acostar a la Riera de Calders, a l’alçada del Mas Rubió, on deixem el cotxe a un marge del camí.

Itinerari seguit: Mas Rubió-Gorg de Rubió a la Riera de Calders-Bosc del Gorgolí-Riera de Calders-Canal i resclosa de la Central Elèctrica de Viladecavalls-Plana del Campaner-Camí de Bellveí-Trams del Canal de la Central Elèctrica de Viladecavalls-Forat Micó-Corriol penjat a la cinglera sobre la Riera de Calders-Camí de Rubió-Mas Rubió.

Deixem el mas a la nostra esquena i seguim avall per la pista que baixa a la riera de Calders i al Gorg de Rubió.

Abans d’arribar a la riera, a ambdues bandes del camí trobem un tram del Canal de la Central Elèctrica de Viladecavalls, que ja hem vist i seguit, gairebé al complert, en altres ocasions.

Seguim la pista i arribem a la Riera de Calders i el Gorg del Rubió. Tot i l’època de l’any, el gual porta força aigua i ens mullen una mica els peus per creuar-lo.

Seguim per la pista i pocs metres més enllà la deixem per l’esquerra seguint un corriol herbat que s’endinsa al bosc del Gorgolí.

El deixem uns metres enllà per l’esquerra per acostar-nos a la riera de Calders, on el Tuc gaudeix d’un nou bany.

Després tornem al camí herbat i el seguim a l’esquerra. A partit d’aquí, el camí davalla lleugerament i travessa la zona obaga del Gorgolí fins arribar, novament, a la Riera de Calders.

Com el cabal d’aigua ho permet, seguim per la riba dreta de la riera fins a prop de la resclosa, on ens tornem a mullar els peus per travessar el riu.

A l'altra banda de la riera retrobem el canal, que neix pocs metres més a l'est, a la mateixa resclosa. Fem quatre fotos de la resclosa i de la propera Plana del Campaner i seguim camí al nord per la pista herbada fins trobar la pista principal de terra que va a Bellveí. A la nostra dreta, en la distància, veiem el Molí de Bellveí i els grans plataners de l’àrea recreativa de la font homònima que ja hem visitat en altres ocasions.

Seguim la pista a l’esquerra, en direcció oest, i la deixarem un parell de vegades per explorar els trams de canal que anem trobant, alguns d'ells amb racons magnífics i encisadors (veure trac i fotos) i amb algun pas delicat equipat amb graons de ferro que no seguim perquè el Tuc encara no ha après a fer escalada. Tot arribarà !!

Aprofitem per fer un mos en un d’aquest trams més bonics, entre la riera i el canal, sota l’ombra de les alzines.

De tornada al camí principal trobarem un corriol que surt per l’esquerra de la pista, amb marques grogues però sense cap pal indicador, que ens baixa a un nou tram del Canal de Viladecavalls i al Forat Micó.

Com podem llegir a la pàgina web del Grup d’Espeleologia de Badalona (GEB) el Forat Micó és una “Peculiar cavitat formada per una balma que les acumulacions de pedra tosca l’han tancat parcialment donant-li un aspecte de cova. Es tracta d’una curiosa balma de 35 m d’amplada, mig penjada sobre la riera de Calders just en el punt on desaigua el fondo de Vilaclara tot fent un salt d’aigua. El salt ha generat pedra tosca, de manera que dins de la balma s’ha format un túnel-cova de 8 metres de recorregut. I, a més a més, la balma ha estat aprofitada per a fer passar el canal de Viladecavalls. Es tracta d’un canal d’uns 5 km de recorregut que agafa l’aigua de la riera de Calders i la porta a la colònia Jorba, on n’hi havia una central hidroelèctrica”.

Tornem al camí i, uns metres enllà, trobem una cruïlla amb pal indicador. Per la dreta aniríem a Comelles. Nosaltres seguim rectes per la pista i a uns vint metres trobem una nova cruïlla amb pal indicador i amb alguna recomanació de seguretat per bicis i cavalls. El camí travessa el bosc i segueix la cinglera paral·lela a la riera. És un corriol ben maco i espectacular, però cal anar amb compte de no relliscar per evitar accidents.

Al final del corriol retrobem la pista de Rubió en una cruïlla amb pal indicador. Seguim a l’esquerra per la pista i, en uns minuts, ja tornem a ser a les rodalies del mas Rubió, on hem deixat el cotxe.

Tot i algun tram on ens mullarem els peus, és una ruta per gaudir-ne molt, però cal estar atents a alguns passos més delicats, principalment si ha plogut i rellisca.

De totes maneres, la troballa del Canal de la Central Elèctrica de Viladecavalls i el propi Forat Micó que vam fer el 2018 i que vam anar ampliant els mesos següents, aconsella recórrer totes aquestes pistes i corriols amb tranquil·litat per anar descobrint els racons amagats de la riera i del propi canal.

I tot això aquí mateix, a tocar de casa.

Salut i bona caminada !