Passeig per Calders: de Viladecavalls a la Font Calda i la Riera de Calders pel Pla de les Guixes, en sentit horari (Moianès)

Passeig per Calders: de Viladecavalls a la Font Calda i la Riera de Calders pel Pla de les Guixes, en sentit horari (Moianès)

Avui tornem a la zona de la Colònia Jorba i Viladecavalls per fer un volt per les rodalies de la riera de Calders. Deixem el cotxe en un marge de la cruïlla de camins senyalitzat. Per la dreta aniríem al mas Soler i, per l’esquerra, al mas Llucià que és el camí que seguirem avui. Aquest és un tram del GR-3, conegut com Camí de Viladecavalls.

A ponent del magnífic mas Llucià podem veure l'antiga ermita de Sant Pere de Viladecavalls, ara utilitzada com a pallissa, que es va calar foc el 1936 i es va tornar a aixecar, nova de trinca, a l'actual emplaçament on hem deixat el cotxe.

L’entorn del mas està farcit d'ametllers, oliveres, vinyes i magraners. Passat el mas, a la primera cruïlla, trobem un pal indicador i una gran fita de pedra. Contràriament al que vam fer l’última vegada, avui la farem en sentit horari així que seguim per la pista de l’esquerra en direcció al Gorg de Calders.

Aquesta pista marxa paral·lela a la riera de Calders, que tindrem sempre per la nostra esquerra. En un moment donat, trobarem una cruïlla no senyalitzada per l’esquerra per baixar al Gorg de Calders, però avui no hi anirem. De totes maneres, des de la pista podem veure, i sentir, que la riera encara porta força aigua i que el Gorg està molt ple.

Seguim la pista que gira a la dreta i que poc després travessa la riera pel Gual de Calders. El Tuc aprofita per fer un bany, però no creuem la riera perquè seguirem un corriol amagat per la dreta, a tocar d’un pal indicador poc visible de la Font Calda.

Aquest és un petit tram poc fressat que ens porta de cap a la riera i a la Font Calda, una agradable zona banyada pel Calders on es respira calma i tranquil·litat, i on hem dinat algunes vegades. Avui, en canvi, seguirem camí pel corriol que puja per la dreta i que, travessant el bosc, ens porta a la part alta del turó on trobem una porta de fusta feta malbé i un filat pel bestiar.

Travessada la porteta de fusta, seguim amunt pel corriol fressat fins al capdamunt del turonet on seguirem pel corriol que baixa per l’esquerra. És un corriol agradable que travessa algun torrent sec, passa per una zona ombrívola i amb un munt d’arbocers que desemboca a una pista herbada, estreta i molt agradable, que travessa el bosc i ens porta a la pista principal de terra que baixa del mas de l’Estrada. Es respira pau absoluta.

A la cruïlla amb la pista seguirem per la dreta, en direcció al mas Llucià que veiem des de lluny i on arribem després d’un curt tram de descens.

A partir del mas desfem el camí de l’anada i, en cinc minuts, ja som al lloc on retrobem el cotxe i on donem per acabada la ruta d’avui.

Curta, però agradable passejada matinal en un dia blau i amb bona temperatura que, a més de permetre'ns gaudir de la natura, ens porta a indrets amb història mil·lenària. Val molt la pena.

Salut i bona caminada !