Passeig per Calders: de Viladecavalls a la Font de l’Angle, la Resclosa de Jorba i els Plàtans de Manganell (Moianès)

Passeig per Calders: de Sant Pere de Viladecavalls a la Font de l’Angle, Font del Boixar, Resclosa de Jorba i els Plàtans de Manganell (Moianès)

Avui sortim a fer un volt proper i curt per les rodalies de Calders. Deixem el cotxe a tocar de l’església de Sant Pere de Viladecavalls, a l'altra banda de la Colònia Jorba. Per cert, ja fa un temps que on hem aparcat han reinstal·lat la font que abans era a un marge de la pista i que últimament havíem vist molt desfeta i caiguda al terra. Millor així.

Comencem a caminar per la pista que baixa per la dreta, en direcció a la Font de l’Angle. Per l’esquerra la pista ens portaria al Mas Llucià i a la Font Calda, on ja hem estat varies vegades.

Després d‘un curt tram de descens, durant un quilòmetre la pista planeja en paral·lel a la Riera de Calders, amb bones vistes a la Colònia Jorba, en un tram poc transitat i molt agradable.

Quan arribem a una cruïlla de pistes amb un cartell informatiu, seguim per la dreta, en direcció a la Font de l’Angle. A la tornada vindrem per la pista de l’esquerra.

Seguim un nou tram per la pista de terra que voreja la riera i la Cinglera de la Deu fins arribar al gual de l’Angle, on el Tuc aprofita per fer un bon bany. També trobem un pal indicador múltiple.

Després seguim per la pista i, en cent metres, ja som al magnífic i ombrívol recinte de la Font de l’Angle.

A la pàgina web de “Medi Natural del Bages” https://ichn2.iec.cat/Bages/aquatic/aquatic.htm) podem llegir:

“La Font de L’Angle està situada a la banda sud de la Vall del riu Calders, entre el Llac de Navarcles i Viladecavalls de Calders, prop de Navarcles però en terme municipal de Calders i, en conseqüència, a la comarca del Moianès. La font pren el nom de la masia de L’Angle, documentada des de molt antic, per on passa el sender GR-3.

La font queda per sota del mas, a mig vessant obac, encarada a un cingle del sinuós riu Calders i a tocar del Torrent de L’Angle, en una roureda amb trams erosionats per estassades abusives i per l’excés de camins i de freqüentació. La font brolla per damunt d'una roca. Al seu voltant es va construir en pedra una caseta quasi de joguina, suficient per estar-s’hi assegut, amb la paret del fons mig de roca natural on brolla l’aigua i mig construïda en pedra, dos bancs que ressegueixen les parets laterals i l’aigua circulant per terra i sortint per la porta.

La font de L’Angle és una de les que sempre raja.

El Roure de L’Angle, de bella estampa i grans proporcions i per això catalogat d’arbre singular de Calders, destaca a unes desenes metres avall de la font.”

El lloc i l'entorn "obliguen" a una estona de relaxació i contemplació sense presses. Fem unes quantes fotos del gran roure, de la barraca amb la font de l’interior i de les bones vistes als propers horts de l’Angle. Després seguim amunt pel corriol, travessem el torrent per una palanca de fusta i, a la cruïlla de camins amb un pal indicador, seguim per la dreta, en direcció a la Font del Boixar.

Després d’un tram curt de corriol arribem a la cruïlla senyalitzada per baixat a la Font del Boixar, que està a pocs metres, en una raconada molt agradable a prop de la riera.

Després de visitar la font tornem enrere a la cruïlla. Ara seguirem per la dreta, per tornar a la part alta de la Font de l’Angle, a tocar del proper mas homònim.

Tornem a baixar a la Font de l’Angle i ara seguim per un corriol que puja per la dreta, a tocar del plafó informatiu del Roure de l’Angle. A la part alta, sota els horts del mas de l’Angle, seguim un corriol per l’esquerra que passa a tocar d’una barraca de totxo i, uns metres enllà, connecta amb la pista principal de terra que ens baixa a la cruïlla per on hem vingut abans.

A la cruïlla seguim per la dreta, de tornada per la Baga de l'Angle i el Camí de Viladecavalls i, en arribar sota la Colònia Jorba ens acostem a la riera perquè el Tuc faci un bon bany abans de pujar a Viladecavalls, on tenim el cotxe.

Com encara és d’hora i fa un dia magnífic, des de l’església de Sant Pere de Viladecavalls baixem pel camí empedrat fins la reclosa de la Colònia Jorba. Bones vistes de la resclosa, els edificis de la Colònia Jorba (o del Manganell) i la coneguda com Casa del Director.

La Colònia Jorba es va construir el 1892 pel Pere Jorba Gassó, un empresari manresà. Va tancar el 1981, tot i que, encara ara, viuen una trentena de persones.

Mirant al nord, a la part alta del turonet, veiem el Mas Manganell, originari del segle XII, que durant uns anys va ser propietat del baríton Marcos Redondo i que actualment és la casa de colònies i restaurant el Xaloc.

Travessem el pont de fusta sobre el Llobregat i, per l’altra banda, resseguim el corriol que puja a la pista paral·lela al riu que, per la dreta, ens porta als Plàtans del Manganell, una petita àrea de descans amb un parell de bancs de fusta i tres plàtans espectaculars. També trobem un plafó informatiu que ens diu que els arbres tenen una edat estimada de 100-110 anys i una alçada màxima de 25 metres. També hi ha un poema de Josep Fàbrega dedicat al plàtan.

Com el dia i el lloc son espectaculars, descansem una bona estona i fem un petit mos. També fem algunes fotos i, després, seguim camí per la pista principal en direcció est.

Quan arribem a la cruïlla de pistes seguim per la dreta i baixem a una palanca de pedra sobre la riera. Passat el gual seguim per la pista de la dreta i quan podem la deixem per seguir un corriol herbat que surt per l’esquerra. Aquest corriol fressat travessa el bosc en paral·lel a la pista i, quan s’acaba, travessem la pista per anar a donar un cop d’ull a la riera. És un tram molt bonic.

Després seguim endavant en direcció a Viladecavalls, on arribem en pocs minuts, recollim el cotxe i cap a casa a dinar, que ja hem fet gana.

Dia lluminós i amb temperatura agradable per l'entorn de la Riera de Calders en una curta passejada matinal que ens permet gaudir de la natura i, al mateix temps, saber més de la nostra història recent.

Salut i bona caminada !