Passeig per Calders: de Viladecavalls i el mas Llucià a la Font Calda, la Riera de Calders i el Pla de les Guixes (Moianès)

Passeig per Calders: de Viladecavalls i el mas Llucià a la Font Calda, la Riera de Calders i el Pla de les Guixes, en sentit horari (Moianès)

Avui tornem a la zona de la Colònia Jorba i Viladecavalls per fer un volt per les rodalies de la riera de Calders. Deixem el cotxe en un marge de la cruïlla de camins senyalitzat. Per la dreta aniríem al mas Soler i, per l’esquerra, al mas Llucià que és el camí que seguirem avui. Aquest és un tram del GR-3, conegut com Camí de Viladecavalls.

A ponent del magnífic mas Llucià podem veure l'antiga ermita de Sant Pere de Viladecavalls, ara utilitzada com a pallissa, que es va calar foc el 1936 i es va tornar a aixecar, nova de trinca, a l'actual emplaçament uns metres abans d'on hem deixat el cotxe

L’entorn del mas està farcit d'ametllers, oliveres, vinyes i magraners, ara adormits per l’hivern. Passat el mas, a la primera cruïlla, trobem un pal indicador i una gran fita de pedra. Contràriament al que hem fet en altres ocasions, avui la farem en sentit horari, així que seguim per la pista de l’esquerra en direcció al Gorg de Calders.

Aquesta pista marxa paral·lela a la riera de Calders, que tindrem sempre per la nostra esquerra. En un moment donat, trobarem una cruïlla no senyalitzada per l’esquerra per baixar al Gorg de Calders on arribem en un minut.

Fem algunes fotos del gorg i tornem enrere, a la cruïlla que ara seguirem per l’esquerra.

Uns metres enllà arribem a la cruïlla senyalitzada a la Font Calda que surt per la dreta. Al fons veiem el gual de la riera de Calders on el Tuc aprofita per fer un bany.

Seguim el camí de la Font Calda. Aquest és un petit tram poc fressat i una mica embardissat que ens porta de cap a la riera i a la Font Calda, una agradable zona banyada pel Calders on es respira calma i tranquil·litat, i on hem dinat algunes vegades. Avui, en canvi, seguirem camí pel corriol que puja per la dreta i que, travessant el bosc, ens porta a la part alta del turó on trobem una tanca de fusta caiguda al terra i un filat pel bestiar.

Travessada la porteta de fusta, seguim amunt pel corriol fressat fins al capdamunt del turonet on seguirem pel corriol que baixa per l’esquerra. És un corriol agradable que travessa algun torrent gairebé sec, passa per una zona ombrívola i amb un munt d’arbocers que desemboca a una pista herbada, estreta i molt agradable, que travessa el bosc i ens porta a la pista principal de terra que baixa del mas de l’Estrada. És un tram on no trobem ningú i on es respira pau absoluta.

A la cruïlla amb la pista seguirem per la dreta, en direcció al mas Llucià que veiem des de lluny i on arribem després d’un curt tram de descens.

A partir del mas desfem el camí de l’anada i, en cinc minuts, ja som al lloc on retrobem el cotxe i on donem per acabada la ruta d’avui.

Curta, però agradable, passejada matinal en un dia blau i amb bona temperatura que, a més de permetre'ns gaudir de la natura, ens porta a indrets amb una història mil·lenària. Val molt la pena.

Salut i bona caminada !