Passeig per Calders: del Molí del Blanquer al Canal de Viladecavalls i el Mas Rubió (Moianès)

Passeig per Calders: del Molí del Blanquer al Canal de Viladecavalls i el Mas Rubió (Moianès)

Avui tornem a la zona de la riera de Calders. Deixem el cotxe a un marge de la pista, passat el Molí del Blanquer, tot just al costat d’una construcció de planta quadrada a l'est que, segons el cartell informatiu, podrien ser les restes del dipòsit on assaonaven les pells. Comencem la ruta en direcció al gual que travessa la riera de Calders, on el Tuc farà el primer bany del dia.

Com la riera porta molta aigua i no podem travessar, reculem per la pista. Passem pel Molí del Blanquer, on ens aturem a fer algunes fotos. Val la pena mirar-se el plafó informatiu del Molí per saber que estem davant del primer molí documentat de Catalunya, des de l'any 1.126. Tot i que la porta és tancada, es pot obrir fent córrer el forrellat.

Deixem el molí enrere i seguim camí en direcció a l’altra gual de la riera que, fa unes setmanes, vam creuar per pujar a la Necròpolis de Pertegàs.

Passat el gual i el pal indicador, seguim un bon tros de la pista paral·lela a la riera fins que la vegetació en impedeix continuar. Com aquí tampoc podem creuar la riera, tornem enrere, a la pista principal.

Arribats a la pista, seguim en direcció al Mas Rubió. Passem per la casa enrunada del moliner, absolutament colgada per la vegetació i, poc després, pel pal indicador del "Meandre del Clot del Soldat" i seguim amunt fins a prop del mas.

Poc abans d’arribar a Rubió, sortim de la pista per la dreta i baixem a un tram del Canal de la Central Elèctrica de Viladecavalls, que ja hem visitat en altres ocasions. Avui està espectacular, amb una vegetació exuberant. Això sí, l’aigua és tèrbola per les pluges d’ahir. L'entorn, tranquil i bonic, convida a seure i relaxar-nos una estona.

Resseguim el canal fins que s’amaga sota terra. Al costat hi ha un plafó informatiu de la història i de les característiques del canal, que val la pena llegir.

Aquí girem a l’esquerra i vorejant un camp de conreu pugem al Mas Rubió, gaudint de les flors i dels arbres en plenitud en aquesta època de l’any.

Quan arribem a la part baixa del mas veiem que hi ha una bona colla de persones en una espècie d'aplec. Decidim, fer unes fotos de l’entorn i tornar a baixar al canal per seguir, després, per la pista principal de terra en direcció a Bellveí. Poc després de passar el trencall pel Forat Micó i el de Comellas, agafem un corriol a la dreta que ens baixa a un nou tram del Canal de Viladecavalls.

Aquest és, per mi, un dels trams més bonics de tot el canal. Baixant, tenim el canal a la dreta i la riera a l’esquerra. El lloc és espectacular i fresc. Convida a seure una estona i a gaudir de la remor de l’aigua i dels ocells.

Aquí ens quedem una bona estona per descansar, prendre un mos i xerrar una mica. Després, amb les forces recuperades tornem a pujar a la pista, recollim el cotxe i cap a casa a dinar, que ja toca.

Tot i sortir ennuvolat, ha estat un dia magnífic per redescobrir l'entorn de la Riera de Calders en una curta i agradable passejada matinal que, a més de permetre'ns gaudir de la natura, ens ha portat a visitar, una vegada més, el que diuen és el primer molí documentat de Catalunya. També hem pogut tornar a un parell dels racons més macos del Canal de la Central Elèctrica de Viladecavalls, que sempre gaudim molt.

Realment val molt la pena.

Salut i bona caminada !