Passeig per Calders: dels Plàtans de Manganell a la Font de l'Angle per la Colònia Jorba i la Riera de Calders (Moianès)

Passeig per Calders: dels Plàtans de Manganell a la Font de l'Angle per la Colònia Jorba i la Riera de Calders (Moianès)

En un dia calorós d’estiu, de bon matí, ens acostem a la Colònia Jorba per tornar a visitar els racons propers a la riera de Calders i per seguir el camí que ens portarà a la Font de l’Angle, en el límit dels municipis de Calders i Navarcles, però sempre en territori del Moianès.

Deixem el cotxe en el camí de terra que baixa a la riera de Calders i a la Colònia Jorba des de la Estació receptora de Calders, on hem arribat per la carretera N 141-C que hem abandonat a l’alçada del quilòmetre 11 per la dreta.

Aparquen el cotxe a un marge del camí de terra i iniciem la ruta en direcció a la Colònia Jorba, que veiem al fons. Pocs metres enllà arribem a un lloc molt agradable conegut com els Plàtans de Manganell, on trobem un plafó informatiu que ens diu que els arbres tenen una edat estimada de 100-110 anys i una alçada màxima de 25 metres. També hi ha un poema de Josep Fàbrega dedicat al plàtan. Sota els plàtans, hi ha un parell de bancs de fusta per seure i gaudir una estona de la pau del lloc.

Seguim endavant pel camí paral·lel als horts de la colònia i, abans d’arribar a la carretera, girem a l’esquerra per baixar a la reclosa del Manganell, o de la Colònia Jorba, i creuar la riera de Calders per un pont de fusta. Des del pont tenim bones vistes de la resclosa, dels edificis de la Colònia Jorba (o del Manganell) i de la coneguda com Casa del Director.

La Colònia Jorba es va construir el 1892 pel Pere Jorba Gassó, un empresari manresà. Va tancar el 1981, tot i que, encara ara, viuen una trentena de persones.

Mirant al nord, a la part alta del turonet, veiem el Mas Manganell, originari del segle XII, que durant uns anys va ser propietat del baríton Marcos Redondo i que, actualment, és la casa de colònies i restaurant el Xaloc.

A l’altra banda de la riera remuntem el camí amb molta pedra solta i, a la part alta, ens trobem amb l’Església de Sant Pere de Viladecavalls, on ens aturem una estona per fer algunes fotos. Hi ha un plafó informatiu amb les dades principals de l’església i una font.

Fetes les fotos, seguim per la pista que baixa per la dreta, en direcció a l’Angle. El senyal informatiu ens diu que està a 1,9 quilòmetres.

Després d’un curt tram de baixada, el camí marxa en paral·lel a la riera de Calders, que tindrem sempre per la nostra dreta. De fet, a l’alçada d’una gran llosa de pedra, deixem el camí i baixem a la riera perquè el Tuc faci el primer bany del dia.

Retornem al camí, que en aquest tram rep el nom de Camí de l’Obaga de l’Angle, i el seguim gaudint de l’entorn. Per la dreta també tenim bones vistes de la Colònia Jorba.

Poc a poc, avancem per aquest camí tan agradable fins arribar a una cruïlla de pistes amb una gran alzina i un parell de senyals informatius, un dels quals ha caigut a terra. Nosaltres seguim per la dreta, en direcció a l’Oller i a la Font de l’Angle. Per l’esquerra, per on tornarem després, podríem anar directes al mas de l’Angle.

Seguim camí, doncs, per la banda dreta fins arribar al Gual de l’Angle, on el Tuc no perdona un nou bany. Hi ha un pal indicador.

A tocar ja tenim la Font de l’Angle, on es aturem a descansar i fer un mos. És un lloc encisador i amb molta ombra. Trobarem tres bancs de fusta, un gran roure i el plafó informatiu amb les seves característiques principals. També trobarem la font que dona nom al lloc. És una font diferent de l’habitual, perquè està a l’interior d’una barraca de pedra seca i, a més, sempre raja de forma abundant.

Després de gaudir una bona estona del lloc, seguim camí en direcció a la Font del Boixar. El camí el trobem just a la part superior de la Font de l’Angle, on també hi ha un pal indicador. Seguim aquest corriol que passa a tocar d’una font sense nom conegut i que s’endinsa al bosquet fins arribar al pal indicador de la Font del Boixar, que està a pocs metres. És un camí d’anada i tornada, perquè no hi ha continuació del camí després de la font.

La Font del Boixar, una mica més deteriorada que la Font de l’Angle, i amb més restes de plàstic per les rodalies, també raja força tot l’any.

Tornem enrere i seguim camí pel corriol que es dirigeix a la carretera i, en arribar, trobem un nou pal indicador. Nosaltres seguim en direcció a les escales de baixada a la Font de l’Angle, però abans d’arribar seguim un corriol fressat que surt per la dreta, en direcció al mas de l’Angle, que veiem al fons.

El corriol passa sota els horts del mas de l’Angle i desemboca a la pista de terra que baixa del mas. Just a la cruïlla veurem una caseta de totxo vermell, amb un cobert. Al pati trobarem una taula amb cadires, una font que no raja i un rusc d’abelles.

Deixem enrere la caseta i seguim camí per la pista que baixa per l’esquerra. És una pista ampla de terra que passa a tocar dels Horts de l’Angle (sempre havíem vist horts i amb aquest nom surt a la toponímia de la zona però, des de fa mesos no veiem cap hort, només camps de cultiu.

Seguim pista avall fins arribar a la cruïlla que ja coneixem de l’anada i que ara seguim per la dreta. Desfem tot el Camí de l’Obaga de l’Angle fins retrobar l’Església de Sant Pere de Viladecavalls.

Aquí seguim avall pel camí empedrat que ens baixa a la riera, creuem el pont de fusta i, de nou a l’altra banda, seguim el camí dels horts fins els Plàtans de Manganell, on ens aturem una estoneta a descansar.

Després, amb les forces recuperades, fem els últims metres fins el cotxe i cap a casa a dinar, que ja hem fet gana.

Un entorn magnífic en un dia immillorable. Val la pena el passeig, que no requereix cap esforç significatiu. Planer i molt agradable.

Salut i bona caminada !