Passeig per Calders: Gual de Bellveí-Església i Resclosa de Sant Andreu-Riera de Calders-Malniu-Font de Bellveí (Moianés)

Passeig per Calders: Gual de Bellveí-Església i Resclosa de Sant Andreu-Riera de Calders-Malniu-Font de Bellveí (Moianès)

Ruta seguida: Gual de Bellveí-Riera de Calders-Camí de Sant Andreu-Barraca de Vinya de Comelles-Restes enrunades de l’Església i rectoria de Sant Andreu-Resclosa de Sant Andreu o de Bellveí-Meandre de la Riera de Calders al Rial del Mestre Jan-Camí de Malniu-tornada a Bellveí i a l’àrea d’esbarjo de la Font de Bellveí.

Avui, ens hem tornat a acostar a la zona de Bellveí per estirar una mica les cames seguint un tram de la ruta que ja hem fet en altres ocasions però avui, per l’hora que hem començat, no arribarem al Castell de Calders i girarem cua abans d’arribar al Molí del Castell.

Deixem el cotxe a un marge de la pista, a tocar del pont que travessa la riera de Calders, per anar a l’àrea d’esbarjo de la Font de Bellveí, on vindrem a la tornada per fer un mos abans de marxar cap a casa.

Comencem a caminar en direcció a Sant Andreu i Malniu. A la cruïlla, caigut al terra, trobem un pal indicador.

És un camí ample i planer que segueix paral·lel a la riera de Calders.

A poc de començar el tram, travessem una zona de grans blocs de pedra de color fosc caiguts de la banda esquerra de la muntanya. En caure, alguns dels blocs van arribar fins la llera de la riera i s’han començat a cobrir de vegetació. Tot plegat configura una visió especial i cridanera.

Passat els blocs de pedra, per l’esquerra trobem un cartell del Mas Comelles i un corriolet poc marcat que ens portaria al mas. Nosaltres seguim per la pista principal de la dreta, en paral·lel a la riera de Calders i amb les primeres vistes de la Casa Gran de Bellveí, que domina tota la zona, i una construcció més nova que sembla una granja d’animals.

Seguim avançant per la pista i, poc després, per l’esquerra veiem les restes de la Barraca de Vinya de Comelles.

Seguim camí travessant un tram de bosc i, pocs metres més enllà, des de la cinglera ja veiem, al fons i a la dreta, la Resclosa de Sant Andreu (també anomenada de Bellveí), a la que ens dirigim.

Continuem camí i, en arribar a una cruïlla no senyalitzada, seguim per la dreta fins trobar un pal indicador i un plafó informatiu de l'Església i Rectoria de Sant Andreu, ara enrunades i cobertes d’heura. Fem algunes fotos i seguim camí pel corriol que baixa a la Resclosa de Sant Andreu, on arribem en uns minuts.

La resclosa es troba a la intersecció entre la Riera de Calders i el Torrent de la Baga de Bellveí. Avui presenta un bon aspecte, amb menys aigua que altres vegades, però amb prou cabal perquè el Tuc faci un bon bany.

Deixem la resclosa i tornem pel camí herbat. Ens apartem una estona per l’esquerra, per anar a visitar la cara sud de les restes de les edificacions de l’església i la rectoria.

Unes quantes fotos després anem a retrobar el camí i, en lloc de tornar a la pista principal, seguim per la dreta en paral·lel a la riera. Així gaudim d’un parell de bonics racons on el Tuc torna a aprofitar per jugar i nadar.

Seguim camí per la dreta, travessant una zona amb molts arbocers, ara adormits. El corriol s'enfila una mica per la cinglera que hi ha sobre la riera, amb magnifiques vistes de la pròpia riera i del tardorenc bosc de ribera. Finalment, el corriol empalma amb la pista principal a l'alçada de la part superior del meandre de la riera de Calders en una zona anomenada el "Rial del Mestre Jan". Baixem pel camí en paral·lel a la riera fins trobar el camí que puja a Malniu, al Castell de Calders i al propi Calders, si teniu prou ganes de caminar.

Seguim remuntant el camí de Malniu, passem a tocar d’un indicador de la Font de l’Esquerda i, a la cruïlla amb pal indicador de Malniu, seguim per la dreta en direcció al Molí del Castell.

Seguim camí fins la propera cruïlla. Un pal indicador ens diu que per la dreta aniríem al Molí del Castell. A més del molí hi ha un grup de construccions que configuren el nucli dels Horts del Castell. En aquest tram ja tenim bones vistes del turó i del propi castell que el corona i on vam pujar el passat mes de desembre.

Per l’esquerra surt el GR-177, un corriol fressat que, en 1.5 quilòmetres, ens puja progressiu fins el Mirador del meandre de Calders però que avui no seguirem. Tot just a l’inici del corriol podem veure un pal indicador del proper pou de glaç del Castell de Calders, que segons l’indicador està a uns 200 metres.

En aquest punt, decidim tornar enrere però, per si voleu saber més del proper Castell de Calders, us deixo aquí uns fragments extrets de la pàgina web de l’Ajuntament de Calders, de la Viquipèdia i d’una notícia del Regió7 de l’any passat, arrel de la descoberta de les restes de l’antiga església de Santa Maria del Castell a la part més a llevant del turó i que ara, a més, és un magnífic mirador.

Diu la pàgina web de l’Ajuntament de Calders: “Castell emplaçat al cim d'un turó de forma cònica que s'aixeca en una clotada al voltant del riu Calders. El conjunt és format per la torre mestre, una muralla perimetral, una construcció dels segles XVII-XVIII i possibles restes de l'església. La torre mestre o de l'homenatge és de planta circular. Es tracta d'una construcció senzilla amb un aparell matusser. Aproximadament la meitat de la torre s'ha esfondrat, juntament amb el bancal de roca on es sustentava. Recentment ha estat consolidat la base de la roca amb un mur de totxo. La muralla, que es conserva parcialment, ressegueix el perímetre de l'esplanada al cim del turó. Té un baluard quadrat. Adossat a la muralla s'aixequen les restes d'una construcció posterior al castell (segles XVII-XVIII) amb un soterrani que devia servir com a cisterna. Possiblement es tracta d'una masoveria.

Aquest castell tenia la funció de defensar el terme de Calders. És documentat des del 956, tot i que la construcció actual podria datar-se al segle XI. El domini del castell pertanyia a una branca lateral dels vescomtes d'Osona que prengué el nom del castell: els Calders. Aquests, però, no devien tenir el domini eminent del castell, que pertanyia als comtes de Barcelona. Els Calders van posseir el castell fins al segle XIV. Els castlans eren la família Viladecavalls, que prengueren el nom de la parròquia pròxima. El segle XIV la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca. Va ser possiblement al final del segle XIV, quan Pere III ordenà el reforçament de les fortificacions, que el castell inicià una ampliació que no es va acabar. A partir del segle XV el castell va sofrir una decadència progressiva.

Actualment, l'estat de conservació no es gaire bo. Recentment s'ha fet una intervenció per consolidar la base de la roca on s'assenta la torre”.

A la Viquipèdia podem llegir: “És un conjunt medieval majoritàriament del segle XI bastit damunt un turó de 471 m d'altitud i encerclat per un antic meandre del Calders. Està format per la torre mestra de planta circular, una muralla perimetral, una construcció posterior i les restes de la capella del castell, Santa Maria del Castell de Calders.

Aproximadament la meitat de la torre s'ha esfondrat, juntament amb el bancal de roca on se sustentava, es tracta d'una construcció senzilla amb un aparell matusser. Recentment ha estat consolidat la base de la roca amb un mur de totxo. La muralla, que es conserva parcialment, ressegueix el perímetre de l'esplanada al cim del turó. Té un baluard quadrat. Adossat a la muralla s'aixequen les restes d'una construcció posterior al castell dels segles xvii i xviii, possiblement es tracta d'una masoveria, amb un soterrani que devia servir com a cisterna. Fou seu d'una castlania, després senyoria i més tard, la baronia de Calders, tot i que els titulars no hi degueren viure més enllà del segle XII.

Santa Maria del Castell de Calders és l'antiga capella del Castell de Calders, al cim del turó, entre les restes d'aquest castell, del qual formava part. Només en queden dempeus alguns fragments de mur, a més de poder-se'n reconèixer el recinte, entre les ruïnes del castell, en el seu costat de llevant”.

Al Regió7 del 12/08/2019 podem llegir: "Els treballs arqueològics a l'entorn del castell de Calders han permès confirmar que les restes d'una edificació que hi ha en una cota inferior, fora del recinte de la fortificació, pertanyen a l'església romànica de Santa Maria. A més, s'ha posat al descobert que el temple es va construir sobre un edifici anterior del qual es va conservar el presbiteri. Una propera fase preveu la museïtzació de l'espai on hi havia hagut l'església per tal de fer-lo visitable.

L'Ajuntament de Calders està acabant d'enllestir la segona fase del projecte de rehabilitació del castell del municipi, que es va iniciar el mes d'abril passat. Els treballs s'han centrat en la neteja i desenrunament de l'entorn de les restes de la torre mestra (que a la primera fase es van consolidar) i s'ha realitzat l'excavació arqueològica de les restes de l'església romànica de Santa Maria, que es troba fora del recinte del castell, a tocar d'una cinglera.

Els treballs arqueològics han permès confirmar que les restes d'aquesta edificació, de la qual es conserva la planta i una part de les parets, són de l'església romànica de Santa Maria. «Es tracta d'un tipus constructiu típic dels edificis religiosos del segle XI», apunta l'alcalde de Calders, Eduard Sánchez.

També ha sortit a la llum un presbiteri o capçalera preromànica, la qual cosa evidencia que el temple es va construir sobre una edificació anterior que s'hauria ensorrat. Segons Sánchez es tractaria d'un edifici del segles IX o X «probablement contemporani a la torre del castell, que també és d'aquesta època». L'excavació també ha permès constatar que a l'entorn de l'església hi ha una necròpoli o cementiri perquè durant els treballs s'han trobat restes òssies i alguna tomba.

Les restes de l'edifici preromànic, que estan en molt mal estat, s'han tapat amb sorra per protegir-les i en una propera fase es preveu museïtzar aquest espai de manera que es puguin visualitzar els elements de la capçalera. També es vol convertir l'espai, que és al cim d'un turó, en un mirador sobre la Vall del riu Calders perquè «és un lloc excepcional per veure la zona, que té un gran valor paisatgístic», diu l'alcalde.

Segons Sánchez, la trobada de l'església romànica del municipi és important des del punt de vista local «perquè teníem desconeixement de la seva existència i ens permet recuperar un espai que la gent que viu al poble de tota la vida no coneixia». També en destaca, però, la rellevància per a l'estudi de la història de l'època medieval a la Catalunya Central perquè permet «documentar un edifici molt antic, de l'època de la Reconquesta», un període del qual es té poca informació.

Ja dins el recinte del castell, en aquesta segona fase també s'ha desenrunat la part sud i est i s'han delimitat les restes d'un edifici que donaria continuïtat al castell primitiu a partir dels segles XIV o XV, amb fases posteriors que arriben al segle XVII, i que la documentació parroquial s'hi refereix com a «casa del castell». El pressupost d'aquesta segona fase ha estat de 68.000 euros, dels quals 44.000 estan finançats per la Diputació de Barcelona i la resta per la Generalitat de Catalunya.

Un cop enllestits aquests treballs, el consistori preveu una nova fase d'excavació arqueològica de l'edifici que hi ha a tocar la torre del castell i la posterior museïtzació de la part de l'església per fer-la visitable. També es millorarà l'enllumenat i la senyalització.

Amb la seva rehabilitació, l'Ajuntament vol convertir el castell, documentat de l'any 965, en un atractiu turístic tenint en compte que es tracta d'un dels elements més destacats del poble, ja que va donar origen als municipis de Calders i Monistrol de Calders".

Com deia, aquí girem cua i desfem el camí de l’anada, amb l’única variant de baixar a la riera de Calders i travessar un petit bosc de ribera per sortir de nou a la pista a l’alçada de les restes de la barraca de vinya de Comelles.

En arribar a la zona d’aparcament anem a visitar l’àrea d’esbarjo de la Font de Bellveí i les restes del proper Molí de Bellveí.

Després tornem definitivament a l’aparcament, on donem per finalitzada la ruta d’avui.

Fàcil i planera passejada en un magnífic dia d’hivern, lluminós i molt agradable. L'entorn és magnífic i la ruta és molt assequible i de bon fer.

No hi ha cap punt perdedor ni cap element tècnic que impedeixi que el pugui fer, pràcticament, qualsevol persona. A més, es pot allargar per la zona tant com vulguem.

Salut i bona caminada !