Passeig per Calders: Gual de Bellveí-Església i Resclosa de Sant Andreu-Riera de Calders (Moianès)

Passeig per Calders: Gual de Bellveí-Església i Resclosa de Sant Andreu-Riera de Calders (Moianès)

Ruta seguida: Gual de Bellveí-Plàtans de la porta de Bellveí-Riera de Calders-Barraca de vinya de Comellas-Església i rectoria de Sant Andreu-Resclosa de Sant Andreu o de Bellveí-Meandre de la Riera de Calders-Rial del Mestre Jan i tornada.

Avui, ens hem tornat a acostar a la zona de Bellveí per estirar una mica les cames seguint un tram de la ruta que ja hem fet en altres ocasions.

Deixem el cotxe a un marge de la pista, a tocar del Gual de Bellveí, travessat per un pont de pedra. A l’altre banda de la riera de Calders trobem un magnífic lloc envoltat de deu grans plataners centenaris i una àrea de pícnic amb un parell de taules rodones fetes amb pedres de molí. Dos d'aquest plataners configuren el que es coneix com "Els Plàtans de la Porta de Bellveí", una mena de porta d'entrada al Gual i a la Font. Al recinte també podem admirar alguns grans roures centenaris.

A tocar de la font també podem veure l'antic Molí de Bellveí, amb algunes construccions mig enrunades i una porta de ferro on es pot llegir el nom de lloc. Si seguíssim la pista arribaríem a la Casa Gran de Bellveí, però avui no anirem per aquesta banda.

Tornem a la zona on hem aparcat i comencem la ruta per la pista que surt a la dreta (pal indicador) en direcció a Sant Andreu. És un camí ample i planer que segueix paral·lel a la Riera de Calders.

Tot just començar, travessem una zona de grans blocs de pedra de color fosc caiguts de la banda esquerra de la muntanya. En caure, alguns dels blocs van arribar fins la llera de la riera i s’han començat a cobrir de vegetació. Tot plegat configura una visió especial i cridanera.

Per la banda dreta de la riera veiem, al fons, la Casa Gran de Bellveí, que domina tota la zona.

Poc després dels gran blocs de pedra, per la nostra esquerra, veiem les restes de la Barraca de Vinya de Comellas. A partir d'aquí seguim, en tot moment, per la pista paral·lela a la riera. És un tram magnífic i solitari.

Pocs metres més enllà, des de la cinglera ja veiem, al fons i a la dreta, la Resclosa de Sant Andreu (o també anomenada de Bellveí) a la que ens dirigim.

Una mica més endavant, per la nostra esquerra, veiem una altra barraca de vinya restaurada que ja hem visitat en altres ocasions.

Continuem camí i, en arribar a una cruïlla, seguim per la dreta fins trobar un pal indicador i un plafó informatiu de l'Església i Rectoria de Sant Andreu, ara enrunades i cobertes de vegetació. Fem una volta per les restes de les edificacions i, poc després, seguim pel camí que baixa a la Resclosa de Sant Andreu. Arribem a la resclosa que es troba a la intersecció entre la Riera de Calders i el Torrent de la Baga de Bellveí. Avui presenta un aspecte magnífic, amb menys aigua que l’any passat, però amb prou cabal perquè el Tuc faci un bon bany.

Unes quantes fotos després, tornem enrere pel camí i, en lloc de tornar a la pista principal, seguim per la dreta en paral·lel a la riera. Així descobrim un parell de bonics racons on el Tuc torna a aprofitar per jugar i nadar i nosaltres fem un petit mos per recuperar forces.

Seguim camí per la dreta, travessant molts arbocers. El corriol s'enfila una mica per la cinglera que hi ha sobre la riera, amb magnifiques vistes de la pròpia riera i del tardorenc bosc de ribera. Finalment, el corriol empalma amb la pista principal a l'alçada del meandre de la riera de Calders en una zona anomenada el "Rial del Mestre Jan".

Aquí ja donem per acabada l'anada de la ruta d’avui i tornem enrere per la mateixa pista, tot i que en alguns trams baixem a la riera perquè el Tuc faci un bany. En poca estona arribem a la zona d'aparcament del Gual de Bellveí i tornem cap a casa.

Molt curta i planera passejada en un dia calorós d’hivern, però lluminós i molt agradable.

L'entorn és magnífic i la ruta és molt assequible i de bon fer. No hi ha cap punt perdedor ni cap element tècnic que impedeixi que el pugui fer, pràcticament, qualsevol persona. A més, es pot allargar per la zona tant com vulguem.

Llàstima que a la riera de Calders comença a faltar aigua i s'acumulen les algues per la manca de cabal. De fet, ja fa moltes setmanes que no plou i la natura comença a notar-ho arreu.

A veure si amb una mica de sort, ens deixa estar l'anticicló que ens acompanya des de fa unes tres setmanes. Tots ho agrairíem.

Salut i bona caminada !