Passeig per Calders: Gual i Àrea d’esbarjo de la Font de Bellveí-Molí de Bellveí-Església i Resclosa de Sant Andreu (Moianès)

Passeig per Calders: Gual i Àrea d’esbarjo de la Font de Bellveí-Molí de Bellveí-Església i Resclosa de Sant Andreu (Moianès)

Ruta seguida: Gual de Bellveí-Àrea d’esbarjo de la Font de Bellveí-Molí de Bellveí-Tram de la Riera de Calders-tornada a la Font i Gual de Bellvei-Camí de Sant Andreu-Barraca de Vinya de Comelles-Tram de la Riera de Calders-Resclosa de Sant Andreu o de Bellveí-Restes enrunades de l’Església i rectoria de Sant Andreu-tornada a Bellveí i a l’àrea d’esbarjo de la Font de Bellveí.

Avui dissabte, en aquesta segona onada de calor, ens acostem a la zona de Bellveí per estirar una mica les cames seguint un tram de la ruta que ja hem fet en altres ocasions i que, gaudint de la Riera de Calders, ens permetrà soportar millor la calorada.

Deixem el cotxe a un marge de la pista, a tocar del pont que travessa la riera de Calders, per anar a l’àrea d’esbarjo de la Font de Bellveí on ens estem una estona voltant per les rodalies.

Després seguim camí en direcció al Molí de Bellveí, on trobem una porta enreixada amb el nom.

Seguim per la dreta i anem a fer una volta per un tram de la riera on habitualment el nivell d’aigua aguanta més que en altres trams. Aquí el Tuc fa uns bons banys que el mantindran fresc durant tota la ruta.

Tornem enrere, a la Font de Bellveí, travessem el gual i a la cruïlla on hem deixat el cotxe girem a la dreta, pel conegut com Camí de Sant Andreu. En aquesta cantonada hi havia un pal indicador que primer va caure a terra i, finalment, ha desaparegut.

És un camí ample i planer que segueix paral·lel a la riera de Calders.

A poc de començar el tram, travessem una zona de grans blocs de pedra de color fosc caiguts de la banda esquerra de la muntanya. En caure, alguns dels blocs van arribar fins la llera de la riera i s’han començat a cobrir de vegetació. Tot plegat configura una visió especial i cridanera.

Passat els blocs de pedra, hi ha una gran fita de pedres i, per l’esquerra, també trobem un cartell del Mas Comelles i un corriolet poc marcat que ens portaria al mas. Nosaltres seguim per la pista principal de la dreta, en paral·lel a la riera de Calders i amb les primeres vistes de la Casa Gran de Bellveí, que domina tota la zona, i una construcció més nova que sembla una granja d’animals.

Seguim avançant per la pista i, poc després, per l’esquerra veiem les restes de la Barraca de Vinya de Comelles.

Tot just passada la barraca, deixem la pista i baixen per un corriol fressat de la dreta que desemboca a la riera.

Aquí ens estem una bona estona a l’ombra, amb el Tuc entrant i sortint de l’aigua.

Seguim riu amunt fins trobar un corriol que s’endinsa en un petit bosquet de ribera i que, a l’altra banda, ens torna a deixar a un nou tram de riera.

Després remuntem la paret de l’esquerra fins retrobar la pista, que seguim a la dreta. Des de la cinglera ja veiem, al fons i a la dreta, la Resclosa de Sant Andreu (també anomenada de Bellveí), a la que ens dirigim.

Continuem camí i, en arribar a una cruïlla no senyalitzada, seguim per la dreta fins trobar un pal indicador i un plafó informatiu de l'Església i Rectoria de Sant Andreu, ara enrunades i cobertes d’heura. Seguim camí pel corriol que baixa a la Resclosa de Sant Andreu, on arribem en uns minuts.

La resclosa es troba a la intersecció entre la Riera de Calders i el Torrent de la Baga de Bellveí. Avui no baixa gaire aigua per la resclosa i el nivell del riu és força baix. Malauradament, es ben apreciable l’efecte de la sequera que arroseguem aquest any. També es nota molt als arbres de les rodalies on, tot i ser a mitjans de juliol, ja veiem fulles grogues com si fos octubre. Cada any és més apreciable el canvi climàtic.

Deixem la resclosa i tornem pel camí herbat. Ens apartem una estona per l’esquerra, per anar a visitar la cara sud de les restes de les edificacions de l’església i la rectoria.

Unes quantes fotos després anem a retrobar el camí per on hem baixat i iniciem el retorn a Bellveí, tot aprofitant la riera per fer nous banys.

En arribar a la zona d’aparcament anem a visitar novament l’àrea d’esbarjo de la Font de Bellveí, on descansem una estona.

Després tornem definitivament a l’aparcament, on donem per finalitzada la ruta d’avui.

Fàcil i planera passejada en un magnific dia, lluminós i molt agradable fins que ha començat a pujar la temperatura. L'entorn és magnífic i la ruta és molt assequible i de bon fer.

No hi ha cap punt perdedor ni cap element tècnic que impedeixi que el pugui fer, pràcticament, qualsevol persona. A més, es pot allargar per la zona tant com vulguem.

Salut i bona caminada !