Passeig per Calders: Gual i Font de Bellveí-Canal de Viladecavalls-Església i Resclosa de Sant Andreu-Riera de Calders (Moianès)

Passeig per Calders: Gual i Font de Bellveí-Canal de Viladecavalls-Església i Resclosa de Sant Andreu-Riera de Calders (Moianès)

Itinerari seguit: Gual de Bellveí a la riera de Calders-Plàtans de la porta de Bellveí-Àrea d’esbarjo de la Font de Bellveí-Plana del Campaner-Resclosa i Canal de Viladecavalls-Molí de Bellveí-Riera de Calders-Font de Bellveí-Camí de Sant Andreu-Barraca de vinya de Comellas-Baixada a la Riera de Calders-tornada a Bellveí per dinar-Camí de Sant Andreu-Barraca de vinya de Comellas-Baixada a la Riera de Calders-Cruïlla a Sant Andreu-Restes enrunades de l’Església i rectoria de Sant Andreu-Resclosa de Sant Andreu o de Bellveí-Meandre de la Riera de Calders al Rial del Mestre Jan-tornada final a Bellveí.

Avui ens hem tornat a acostar a la zona de Bellveí, on hem quedat amb la família, per estirar una mica les cames seguint un tram de la ruta que ja hem fet en altres ocasions.

Deixem el cotxe a un marge de la pista, a tocar del Gual i de l’Àrea d’esbarjo de la Font de Bellveí.

Comencem a caminar en direcció al gual. En arribar a la “porta” flanquejada per dos grans plataners, travessem el Gual de Bellveí pel pont de pedra. A l’altre banda de la riera de Calders trobem un magnífic lloc envoltat de deu grans plataners centenaris i una àrea de pícnic amb un parell de taules rodones fetes amb pedres de molí, on dinarem quan arribi la resta de la família que està camí.

Dos d'aquest plataners configuren el que es coneix com "Els Plàtans de la Porta de Bellveí", una mena de porta d'entrada al Gual i a la Font. Al recinte també podem admirar alguns grans roures centenaris. Cal remarcar que la font fa anys que no raja, tot i que avui podem veure restes d’aigua.

A tocar de la font també podem veure les construccions que configuraven la fàbrica i l'antic Molí de Bellveí, amb algunes restes mig enrunades i una porta de ferro on es pot llegir el nom de lloc. Si seguíssim la pista arribaríem a la Casa Gran de Bellveí, però avui no anirem per aquesta banda.

Tornem enrere i, per fer temps, decidim acostar-nos a la propera Resclosa i a l’inici del Canal de Viladecavalls-Jorba, on ja hem estat altres vegades i del que ja hem visitat diversos trams entre aquest punt i el seu final a la Colònia Jorba. El cert és que és una obra molt interessant i plena de raconets agradables.

Després de la visita i unes quantes fotos, tornem a la Font de Bellveí i, com encara no han arribat, decidim fer una volta per la zona del molí i de la riera.

Tot just abans d’arribar al molí, per la dreta, surt un camí senyalitzat que va a un tram de la riera de Calders. És un tram molt bonic que travessa el bosc i desemboca a la riera, on el Tuc pot banyar-se tranquil.

Tornem de nou a la font, travessem el pont de tornada i, a la cruïlla amb un pal indicador caigut al terra, seguim per la pista de la dreta en direcció a Sant Andreu. És un camí ample i planer que segueix paral·lel a la riera de Calders.

A poc de començar el tram, travessem una zona de grans blocs de pedra de color fosc caiguts de la banda esquerra de la muntanya. En caure, alguns dels blocs van arribar fins la llera de la riera i s’han començat a cobrir de vegetació. Tot plegat configura una visió especial i cridanera.

Passat els blocs de pedra, per l’esquerra trobem un cartell del Mas Comelles i un corriolet poc marcat que ens portaria al mas per un camí particular. Nosaltres seguim per la pista principal de la dreta, en paral·lel a la riera de Calders i amb les primeres vistes de la Casa Gran de Bellveí, que domina tota la zona. També veiem una construcció més nova que, pel xivarri que sentim, sembla una granja de porcs.

Seguim avançant per la pista i, poc després, per l’esquerra veiem les restes de la Barraca de Vinya de Comellas.

Tot just passada la barraca, per la dreta, seguim un corriol que ens baixa directe a la riera. Aquí ens estem una estona jugant amb l’aigua i amb el Tuc gaudint del bany. Quan veiem al mòbil que la família ja és a prop, tornem enrere per esperar-los a la Font de Bellvei.

Quan arriben, dinem tranquils a l’àrea d’esbarjo i donem temps perquè una partida de caça de senglars que tenim per la dona acabi de fotre tirs i marxin cap a casa.

Després de dinar tornem a fer la part del camí de Sant Andreu que hem fet abans. Quan tornem a ser a l’alçada de les restes de la Barraca de Vinya de Comellas, girem novament pel corriol de la dreta per baixar a la riera on tornem a estar una estona gaudint de l’aigua.

A partir d'aquí seguim una estona per la riba esquerra i travessem un petit tram de bosc de ribera, que comenca a tenir bonics colors de tardor.

Travessat el bosquet tornem a sortir a la riera i remuntem a la pista de terra que va per la part alta. Pocs metres enllà, des de la cinglera veiem, al fons i a la dreta, la Resclosa de Sant Andreu (també anomenada de Bellveí) a la que ens dirigim.

Continuem camí i, en arribar a una cruïlla amb una estaca de fusta que ha perdut la placa, seguim per la dreta fins trobar un pal indicador i un plafó informatiu de l'Església i Rectoria de Sant Andreu, ara enrunades i cobertes d’heura. Fem una volta per les restes de les edificacions i seguim camí pel corriol que baixa a la Resclosa de Sant Andreu. Pel camí trobem alguns arbocers farcits de cireretes d’arboç, que aprofitem per testar.

Finalment arribem a la resclosa que es troba a la intersecció entre la Riera de Calders i el Torrent de la Baga de Bellveí. Avui presenta un bon aspecte, amb menys aigua que altres vegades, però amb prou cabal perquè el Tuc faci un bon bany.

Unes quantes fotos després, seguim enrere pel camí i, en lloc de tornar a la pista principal, anem per la dreta en paral·lel a la riera. Així visitem un parell de bonics racons on el Tuc torna a aprofitar per jugar i nadar, mentre nosaltres descansem a tocar de l’aigua.

Desfem camí per tornar a la cruïlla del camí de Sant Andreu i girar a la dreta.
Seguim per la pista principal i arribem a la part superior del Meandre de la riera de Calders en una zona anomenada el "Rial del Mestre Jan", amb bones vistes de la pròpia riera i del tardorenc bosc de ribera.

Baixem pel camí en paral·lel a la riera fins trobar el camí cimentat que puja a Malniu, al Castell de Calders i al propi Calders si teniu prou ganes de caminar. Nosaltres a la cruïlla amb un pal indicador, no seguim amunt. Fem una volta per la zona, on trobem un gual de pedra per travessar la riera, amb prou aigua com per mullar-nos els peus.

Aquí ja donem per acabada l'anada de la ruta d’avui i tornem per la mateixa pista de l’anada. A mig camí, per la nostra dreta, veiem una altra barraca de vinya restaurada, que no visitem.

Seguim camí i, en poca estona, arribem a la zona d'aparcament on hem aparcat i on donem per acabada la ruta d’avui. Recollida i cap a la civilització per fer una cervesa.

Molt curta i planera passejada en un magnífic dia de tardor, lluminós i molt agradable.

L'entorn és magnífic i la ruta és molt assequible i de bon fer. No hi ha cap punt perdedor ni cap element tècnic que impedeixi que el pugui fer, pràcticament, qualsevol persona. A més, es pot allargar per la zona tant com vulguem.

Llàstima que a la riera de Calders comença a faltar aigua, malgrat que encara hi ha prou per gaudir de valent.

Nota: Si feu la ruta tingueu present, com explico a la ressenya, que hi ha un tram entre Bellveí i la riera que es fa dues vegades perquè hem tornat a rebre la família i dinar a la font.

Salut i bona caminada !