Passeig per Calders: Rubió-Canal de Viladecavalls-Riera de Calders-Molí del Blanquer i Meandre del Clot del Soldat (Moianès)

Passeig per Calders: Rubió-Canal de Viladecavalls-Riera de Calders-Molí del Blanquer i Meandre del Clot del Soldat (Moianès)

Avui tornem a fer un volt per les rodalies de Calders. Deixem el cotxe a un marge de la pista, a la zona de Rubió, i baixem al Canal de la Central Elèctrica de Viladecavalls, en un tram senyalitzat que ja hem seguit en altres ocasions.

Quan arribem al canal primer anem a l’esquerra per fer un petit tram fins el plafó informatiu que ens il·lustra de les principals característiques d’aquesta obra d’enginyeria, acabada el 1913, i que transcorre durant cinc quilòmetres, entre la Resclosa de Bellveí i la Central de Viladecavalls, a la Colònia Jorba. Malauradament, el plafó informatiu està molt deteriorat i pràcticament no es pot llegir res.

Ja som en ple hivern, però alguns camps de cereals ja verdegen i es comencen a veure signes primaverals. Quan arribem al plafó informatiu girem cua i tornem al punt inicial del canal. Aquí el canal s’amaga sota les roques i trobem un pas equipat amb graons metàl·lics que salven el desnivell del terreny. El pas es pot evitar si anem pel corriol de la dreta (per on hem baixat) que puja a la part superior, evitant l’escala, com fem avui perquè al Tuc no li agrada gaire aquest pas.

Poc més enllà retrobem el canal sota un pont de pedra. El seguim pel costat fins que torna a amagar-se a la roca. Pocs metres més enllà s’acaba el corriol i pugem a la pista que tenim uns metres per sobre. Trobem un pal indicador etiquetat com “Meandre del Clot del Soldat”.

Aquí avui seguim la pista de l’esquerra que baixa al Molí del Blanquer.

Després d’un bon tram de pista en descens que passa a tocar de les restes enrunades i cobertes d'heura de la casa del moliner, arribem al gual del Molí del Blanquer, a la riera de Calders, on el Tuc aprofita per fer un bon bany.

A la cruïlla trobem un pal indicador de diverses rutes. Nosaltres anem per la pista de l’esquerra per visitar, com en altres ocasions, el magnífic Molí del Blanquer, que és a uns 200 metres.

A l’entrada trobem una placa informativa on, entre d'altres coses, ens informa que estem davant del primer molí documentat de Catalunya, des de l'any 1.126. Tot i que la porta és tancada, es pot obrir fent córrer el forrellat.

Seguim camí i, molt a prop, en direcció est, cap a la riera, trobem una construcció de planta quadrada que, segons el cartell informatiu, podrien ser les restes del dipòsit on assaonaven les pells. Quatre fotos més pel reportatge.

Seguim camí i aprofitem que la riera porta molt poca aigua per travessar-la a gual. A l’altra banda, explorem la riera remuntant el curs d’aigua per la riba de llevant fins que el camí no ens deixa avançar més i hem de girar cua fins tornar al gual.

Com encara volem seguir explorant una estona més, seguim la pista de terra en direcció al proper Meandre del Clot del Soldat.

A la part alta de la pista, en una cruïlla no senyalitzada, girem per l’esquerra en direcció al meandre, on arribem en pocs minuts. Des del camí ja podem veure la resclosa de Rubió i, aigües amunt, el propi Meandre del Clot del Soldat.

Baixem fins la vora de la riera i podem comprovar com, en aquest punt, la resclosa provoca una gran acumulació d’aigua on els ànecs gaudeixen d’allò més fins que surten esperitats en veure al Tuc.

Finalment tornem enrere fins la pista de terra i, ara si, iniciem el retorn definitiu.

Desfem el camí fins el gual de la riera, que tornem a travessar, i a l’alçada del molí, deixem la pista i seguim un corriol que puja directe a les restes enrunades de la casa del moliner.

Aquí tornem a retrobar la pista de l’anada que seguirem fins la cruïlla amb el corriol que ens baixa al Canal de Viladecavalls.

Desfem el tram de tornada per la vora del canal fins la zona d’aparcament, on donem per acabada la ruta d’avui.

Magnífic dia per redescobrir l'entorn de la riera de Calders en una curta i agradable passejada que, a més de permetre'ns gaudir de la natura, ens ha portat a conèixer, una vegada més, una part de la nostra història.

Planer, preciós i magnífic entorn... i a tocar de casa. Val molt la pena.

Salut i bona caminada !