Passeig per Calders: Rubió, Canal de Viladecavalls, Riera de Calders, Necròpolis de Pertegàs i Molí del Blanquer (Moianès)

Passeig per Calders: Rubió, Canal de Viladecavalls, Riera de Calders, Necròpolis de Pertegàs i Molí del Blanquer (Moianès)

Avui, amb el Tuc, tornem a fer un volt per les rodalies de Calders. Deixem el cotxe a un marge de la pista, a la zona de Rubió, i baixem al Canal de la Central Elèctrica de Viladecavalls, en un tram senyalitzat que ja hem seguit en altres ocasions.

Quan arribem al canal primer anem a l’esquerra per fer un petit tram fins el plafó informatiu que ens il·lustra de les principals característiques d’aquesta obra d’enginyeria, acabada el 1913, i que transcorre durant cinc quilòmetres, entre la Resclosa de Bellveí i la Central de Viladecavalls, a la Colònia Jorba.

Ja som en plena tardor i la vegetació mostra una magnífica varietat de colors grocs i ocres que es barregen amb els verds que encara aguanten. Quan arribem al plafó informatiu girem cua i tornem al punt inicial del canal. Aquí el canal s’amaga sota les roques i trobem un pas equipat amb graons metàl·lics que salven el desnivell del terreny. El pas es pot evitar si anem pel corriol de la dreta que puja a la part superior, evitant l’escala, com fem avui perquè al Tuc no li agrada gaire aquest pas, tot i la meva ajuda.

Poc més enllà retrobem el canal sota un pont de pedra. El seguim pel costat fins que torna a amagar-se a la roca. Pocs metres enllà s’acaba el corriol i pugem a la pista que tenim uns metres per sobre. Trobem un pal indicador etiquetat com “Meandre del Clot del Soldat”. Avui deixem per l’esquerra la pista que baixa al Molí del Blanquer, per on tornarem, i baixem per la dreta, en direcció al Gual del Riu Calders (a 800 metres) i Pertegàs (a 1,4 km.)

En pocs metres retrobem un altre tram del canal que passa sota la pista. Hi ha un nou plafó informatiu. Contràriament al que hem fet en altres ocasions que baixàvem directament a la riera per la pista de terra, avui seguirem pel costat del canal durant aproximadament un quilòmetre. Descobrim, així, alguns racons molt bonics i agradables que ens havíem perdut en altres ocasions.

Gaudim molt d’aquest tram de canal fins trobar l’inici d’un nou tram que no podem seguir amb el Tuc perquè hem de passar pel marge de pedra del canal que, amb prou feines, fa dos pams d’amplada i no sembla segur per ell. Ja ho seguiré algun altre dia que vingui sol.

Així que girem cua i desfem part del camí fins trobar un corriol que surt per la dreta del canal i que, en uns minuts, ens baixa al gual de las riera de Calders, on el Tuc fa un bon bany.

Ens entretenim una estona al gual abans de seguir per la riba dreta un bon tros, que el Tuc aprofita per seguir pel mig del riu. Finalment deixem de tenir corriol i, en lloc de tornar enrere per seguir per la pista de terra, ens enfilem pel vessant de la muntanya sens camí clar, però sense especials dificultats.

Finalment sortim a la part alta, on retrobem la pista que coneixem i que ara seguirem per l’esquerra, en direcció a Pertegàs.

Desprès d’un curt tram de pujada, previ pas sota la línia d’alta tensió, arribem al mas enrunat de Pertegàs, que visitem. Després seguim per la pista en lleuger ascens i, passat un tancat pel bestiar, arribem a la Necròpolis de Pertegàs.

Tot i que ja hem visitat aquesta necròpolis en altres ocasions, sempre és interessant redescobrir parts de la nostra història llunyana.

La necròpolis, segon la pàgina web del cercador enciclopedia.cat, "És un jaciment arqueològic al capdamunt d’una cresta que davalla pel vessant N del serrat del Vintró. Coneguda d’antic, la necròpolis ocupa uns 350 m2, dels quals se n'han excavat uns 250 m2 durant les tres intervencions realitzades entre el 2007 i el 2009. Formada per 37 tombes datades entre els segles VI i VIII, s’han recuperat algunes troballes (sivella de ferro, anell de bronze i gerra petita de ceràmica)".

Avui fem alguna foto més per afegir a les que tenim d’altres dies i, a continuació, seguim la pista en direcció sud.

De seguida el camí fa un gir a l’esquerra i comença un descens molt pronunciat per una pista molt desfeta per l’erosió de l’aigua.

A la part baixa de la pista retrobem la riera de Calders, que tornem a travessar pel gual del Molí del Blanquer.

A l’altra banda trobem un pal indicador de diverses rutes. Nosaltres anem a la dreta per visitar, com en altres ocasions, el magnífic Molí del Blanquer, que és a uns 200 metres.

A l’entrada trobem una placa informativa on, entre d'altres coses, ens informa que estem davant del primer molí documentat de Catalunya, des de l'any 1.126. Tot i que la porta és tancada, es pot obrir fent córrer el forrellat.

Seguim camí i, molt a prop, en direcció est, cap a la riera, trobem una construcció de planta quadrada que, segons el cartell informatiu, podrien ser les restes del dipòsit on assaonaven les pells. Quatre fotos més pel reportatge.

Avui no seguim endavant per la pista, que ens portaria de nou a la riera de Calders, sinó que girem cua, tornem a passar pel molí, fem un nou bany al gual i finalment arribem a les restes enrunades de la Casa del Moliner, que val la pena visitar i fotografiar.

Seguim amunt per la pista de terra fins retrobar la cruïlla del Meandre del Clot del Soldat, on tornem a recuperar el corriol paral·lel al Canal de la Central Elèctrica de Viladecavalls, ara en sentit nord.

Així, de forma molt agradable, desfem els metres de canal fins arribar a la zona on hem començat a caminar i on donem per finalitzada la ruta d’avui.

Magnífic dia per redescobrir l'entorn de la Riera de Calders en una curta i agradable passejada que, a més de permetre'ns gaudir de la natura, ens ha portat a conèixer, una vegada més, una part de la nostra història.

Planer, preciós i magnífic entorn... i a tocar de casa. Val molt la pena.

Salut i bona caminada !