Passeig per la Riera de Calders: Mas Llucià-Gorg de Calders-Riera de Calders-Font Calda-Pla de les Guixes-Mas Llucià (Moianès)

Passeig per la Riera de Calders: Mas Llucià-Gorg de Calders-Riera de Calders-Font Calda-Pla de les Guixes-Mas Llucià (Moianès)

Avui tornem a la zona de Viladecavalls i del mas Llucià per fer un volt per les rodalies de la riera de Calders. Deixem el cotxe en un marge del camí que baixa del mas Llucià a la riera de Calders, on hi ha prou espai sense molestar ningú.

Iniciem el camí baixant per la pista forestal en direcció al Gorg de Calders i a la Font Calda. En pocs metres, des del camí tindrem vistes del mas Lluciá i de l'antiga ermita de Sant Pere de Viladecavalls, ara utilitzada com a pallissa, que es va calar foc el 1936 i es va tornar a aixecar, nova de trinca, a la zona propera a la Colònia Jorba per on hem passat avui amb el cotxe.

Aquesta pista marxa paral·lela a la riera de Calders, que tindrem sempre per la nostra esquerra. En un moment donat, trobarem una cruïlla no senyalitzada per l’esquerra per baixar al Gorg de Calders, on el Tuc farà el primer bany del dia, tot i la poca aigua que porta aquest any.

Després del bany tornem a la pista principal i seguim per l'esquerra, en direcció a la Font Calda.

Seguim la pista que poc després travessa la riera pel Gual de Calders. El Tuc aprofita per fer un nou bany, però no creuem la riera perquè seguirem un corriol amagat per la dreta, a tocar d’un pal indicador de la Font Calda.

Aquest és un petit tram poc fressat que ens porta de cap a la riera i a la Font Calda, una agradable zona banyada pel Calders on es respira calma i tranquil·litat, i on hem dinat algunes vegades. Avui, en canvi, seguirem camí pel corriol que puja per la dreta i que, travessant el bosc, ens porta a la part alta del turó on trobem una tanca de fusta feta malbé i un filat pel bestiar.

Travessada la porteta de fusta, seguim amunt pel corriol fressat fins al capdamunt del turonet on seguirem pel corriol que baixa per l’esquerra. És un corriol agradable que travessa algun torrent sec, passa per una zona ombrívola i amb un munt d’arbocers, i que desemboca a una pista herbada, estreta i molt agradable. Aquest pista herbada travessa el bosc i, xino-xano, ens porta a la pista principal de terra que baixa del mas de l’Estrada. Es respira pau absoluta.

A la cruïlla amb la pista de terra seguirem per la dreta, en direcció al mas Llucià que veiem des de lluny i on arribem després d’un curt tram de descens.

A la cruïlla amb pal indicador del mas Llucià, girem a la dreta per baixar per la pista en direcció a l'aparcament, on arribem en pocs minuts.

Curta, però agradable passejada matinal en un dia blau i amb bona temperatura que, a més de permetre'ns gaudir de la natura, ens porta a indrets amb història mil·lenària. Val molt la pena.

Salut i bona caminada !