Passeig per la Riera d'Oló: Font del Roc, Molí d’Altimires, Vinya del Met i tornada (Santa Maria d'Oló-Moianès)

Passeig per la Riera d'Oló: Font del Roc, Molí d’Altimires, Vinya del Met i tornada (Santa Maria d'Oló-Moianès)

Curt passeig que segueix el sender de la Riera d'Oló. És una ruta farcida d'elements del patrimoni cultural de la zona: barraques de vinya, murs de pedra seca, molins fariners... Tota la ruta està senyalitzada amb pals indicadors i plafons divulgatius. L'itinerari està inclòs, íntegrament, al nomenat Espai Natural Protegit del Moianès.

Avui, amb un dia rúfol i amb la riera corrent amb poca aigua, només farem una part de la ruta complerta. Arribarem des del poble a la zona de la Vinya del Met, a gairebé un quilòmetre de les restes enrunades de l’església de Sant Joan Vell, del segle XI. La idea era arribar fins l’església, però avui hem trobat molt fang pel camí, fruits de les fortes glaçades nocturnes d’aquestes últimes dues setmanes que, amb el desglaç, han provocat que molts trams estiguin enfangats. Tot i així, com ja estàvem colgats de fang, gairebé arribem a l’església, però en el punt on decidim tornar hem trobat un tram molt relliscós i amb risc de caiguda, així que hem reculat i ho hem deixat per una altra ocasió, amb millor temps, més sol i més aigua a la riera.

Cal remarcar que travessarem la riera un munt de vegades, la majoria a gual i, per tant, amb tota seguretat ens mullarem més o menys els peus depenent del cabal d’aigua. Cal anar preparats però, tot i les remullades, val molt la pena.

Deixem el cotxe a un marge de la carretera de Sant Joan d'Oló a Santa Maria d'Oló, molt poc abans d'arribar al poble i just al davant de la fàbrica modernista de l'empresa tèxtil Sauleda, SA (construïda entre 1911 i 1929). Seguim una estoneta per la carretera i, a uns 100 metres, ja agafem un trencall senyalitzat a la dreta que ens baixa a la riera. Primera remullada de peus.

Poc després trobem una cruïlla senyalitzada a la dreta que ens portaria directes al poble de Santa Maria d'Oló i que és el camí natural de baixada dels que aparquen al centre del poble. També hi ha un plafó informatiu de l’anticlinal d’Oló, amb un mapa de la zona i de la ruta sencera.

La segona remullada la fem poc després en el pas d'un nou gual. Poc després trobem un pal indicador i un nou accés directe a la part vella del poble, coneguda com "Dalt el poble d'Oló".

Una mica més enllà ja arribem al recinte de la Font del Roc, amb dues fonts i un parell d'àrees de pícnic. Cal travessar la riera per accedir-hi, però afortunadament hi han pedres prou grans per travessar sense mullar-nos. Hi ha un parell de taules de pedra i varies més de fusta per fer un bon esmorzar, si s’escau.

Deixem la font enrere i anem avançant pel camí paral·lel a la riera. Passem al costat d'un nou gual i un pal informatiu de les Marrades. Nosaltres seguim rectes però, per l’altra banda de la riera, trobaríeu un corriol per on es pot anar també fins l’església de Sant Joan Vell.

Seguim camí i, en poc temps, passem per davant d'un parell de barraques de vinya abans d'arribar al Molí d'Altimires, amb un parell més d'àrees d'esbarjo. Hi ha un plafó informatiu dels molins fariners. Aprofitem per fer una visita per les restes de la planta baixa del molí i del canal que desaiguava a la riera, on el Tuc aprofita per fer un bon bany.

Més endavant, la pista ens porta a un nou gual de la riera i, a l'altra banda, veiem la barraca de Moratones (o del Peino). No travessem i seguim camí per la pista enfangada, en direcció oest.

Passem a tocar de les restes enrunades d’un parell de cases i travessem la riera moltes vegades més, amb alguns trams encara força glaçats.

Uns metres enllà, per la dreta, podem veure la Serra Borina i el Bray d’Oló, amb uns estrats de curioses tonalitats vermelloses que, buscant a internet, trobem la següent informació (https://www.elpou.cat/noticia/3385/serra-borina-bray-olo):

Nom del paratge: Serra Borina, en el seu extrem occidental.

Situació geogràfica: Terme municipal de Santa Maria d’Oló. Des del poble cal baixar pel carrer Josep Sauleda, que continua com a carretera asfaltada i travessa la riera, on comença la pista que segueix riera avall i que en poc més de 2,5 km ens portarà al peu de la serra.

Procedència del nom: Al Diccionari català-valencià-balear trobem que un dels significats de la paraula "borina" és «anar de tort o de través ... a la torta, que no fan filera...». Podem suposar que la rebregada disposició dels estrats ha donat nom a la serra.

Situació geològica: La zona forma part de la Depressió Geològica de l’Ebre, dins de la unitat anomenada Formació Artés. Importància geològica: El bray d’Oló i el paisatge que se’n deriva són importants elements del patrimoni geològic del Geoparc.

Materials geològics: Totes les roques són sedimentàries continentals. Hi predominen les lutites i gresos vermells amb alguns nivells grisos i calcàries lacustres.

Edat de la formació: La sedimentació data de l’Eocè Superior, a l’entorn de 35 milions d’anys enrere. El plec es va formar uns milions d’anys més tard i l’erosió que configura el relleu fa milions d’anys que dura i continua avui.

Curiositats: Al subsol d’Oló hi ha la mateixa sal que a Sallent o a Súria, que aquí és a prop de la superfície a causa de la formació del plec i la seva erosió; una conseqüència és la surgència d’aigua salada en el lloc anomenat precisament la Salada.

Bé, ja informats, seguim camí, travessem la riera un parell més de vegades i arribem a la molt enfangada cruïlla d’Altimires, amb un pal indicador. Per la dreta es pujaria al mas Altimires i es podria tornar a Santa Maria d’Oló per la Rovirola, però nosaltres seguim per l’esquerra, en direcció a Sant Joan Vell.

El camí segueix a l’oest travessant les zones conegudes com l’Horta d’Altimires i la Baga dels Plans, fins arribar a la zona de la Vinya del Met on, en una zona especialment enfangada i relliscosa, decidim no travessar la riera i girar cua, tot desfent camí fins el Molí d’Altimires, on ens aturem una estona per descansar i fer un mos.

Amb les forces recuperades, desfem els últims dos quilòmetres fins arribar a la zona on hem aparcat. Recollida i cap a casa.

Per quan faci millor temps, queda pendent tornar a fer la totalitat de la ruta circular entre Santa Maria d’Oló i l’església de Sant Joan Vell, amb tornada per l’altra banda de la riera, pels Plans, la Font de les Bruixes i el Serrat de les Tosqueres.

Malgrat tot, el tram d’avui és prou interessant, amb elements del patrimoni cultural que val molt la pena gaudir, si és possible sense fang. Per cert, pels que us agrada la bicicleta, la ruta és pot seguir fàcilment en bici de muntanya.

Salut i bona caminada !