Passeig per la Sèquia i els Plans de Santa Anna (Santpedor i Sant Fruitós de Bages)

Passeig per la Sèquia i els Plans de Santa Anna (Santpedor i Sant Fruitós de Bages)

Des de fa uns anys, l´últim dia de l’any el teníem reservat per fer una ascensió a algun cim de cert nivell però aquest any, per la pandèmia, aquesta tradició també quedarà ajornada “sine die”. Avui ens “conformem” en fer una passejada comarcal de capvespre per la zona dels Plans de Santa Anna i un tram de la Sèquia de Manresa, a cavall dels municipis de Santpedor i Sant Fruitós de Bages. Ja vindran temps millors...

Com podem llegir a la Viquipèdia, "la Sèquia de Manresa, localment la Sèquia, és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa. Se n'inicià la construcció l'any 1339 i fou acabada l'any 1383. Té un recorregut de 26,7 km, un desnivell de 10 m i un cabal d'1 m³/s. En fou autoritzada la construcció pel rei Pere III. La tradició popular, relaciona la construcció de la Sèquia amb el famós miracle de la llum."

I afegeix, “la Sèquia de Manresa és una de les obres d'enginyeria més importants fetes al Bages durant l'edat mitjana. Aquest canal, projectat amb una extraordinària visió de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d'aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la rodalia. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya”.

Així, en un dia magnífic, fred però de bona lluminositat, deixem el cotxe a un marge de la carretera BV-4511 que va de Santpedor a Navarcles, al costat de la depuradora de Sant Fruitós. Ens dirigim per la pista de terra que travessa els Plans de Santa Anna. Passem una cruïlla amb un pal indicador de la “Ruta del terme” on, si anéssim a la dreta, podríem empalmar directament amb la Sèquia de Manresa. Nosaltres seguim rectes, amb bones vistes de Montserrat i, a la segona intersecció, girem a la dreta per acostar-nos als horts de la zona.

Passats els primers horts i les seves casetes (veig una ben curiosa, amb alarma i un magnífic espantaocells) trobem una cruïlla al costat d’un gran i vell roure sec. Per l’esquerra aniríem a un bonic pont de fusta sobre el Riu d’Or i, més enllà, al proper Mas d’en Coma. Avui no anirem pel pont i decidim seguir rectes per la pista de la dreta, que travessa alguns horts més.

Seguim camí i, quan arribem a una cruïlla amb una gran fita de pedra de la “Finca Casagemas”, anem per l'esquerra, pel camí paral·lel al Riu d’Or. Ens aturem una estona al petit salt d’aigua del riu i, poc després, el travessem per una palanca de pedra que ens deixa a la tranquil·la zona de pícnic de la Font de la Riera. Hi han quatre taules de pedra, una font i molts plàtans grans que han emmoquetat el recinte amb les seves fulles.

Tot seguit, pugem unes escales de fusta farcides de fulles de tardor i ens trobem amb el tram de Sèquia que voreja el polígon Santa Anna II. Descansem una estoneta a les taules de fusta i, amb les forces recuperades, seguim la Sèquia en direcció a l’Aqüeducte del Riu d’Or i a la Casa del Sequiaire, edifici on durant segles vivien i treballaven els responsables del manteniment de la sèquia.

Després de fer algunes fotos de la casa, seguim la ruta, passem a tocar de la depuradora de Santpedor i gaudim d’un preciós tram farcit de ponts de tota mena fins arribar, novament, a la zona dels petits horts. Per mi, aquest és un dels trams més bonics de la Sèquia on, a més dels innumerables ponts, trobem molts exemplars de roures i alzines a tocar de l’aigua.

Deixem enrere els horts i seguim en paral·lel a la sèquia amb bones vistes, també, de Santa Maria i Santa Anna de Claret, així com de la gran planúria dels Plans de Santa Anna.

Més endavant, en un revolt a esquerres, trobem un pont de pedra i un pal indicador. Bones vistes a Montserrat. Des d’aquí podríem baixar a la pista de terra i tornar directes al cotxe, però decidim seguim per la Sèquia en direcció a la depuradora i al Polígon industrial Pla de Santa Anna, que ja veiem al fons.

Poc a poc, gaudint del dia i de l’entorn, arribem a la depuradora de Sant Fruitós. Recollim el cotxe i cap a casa que ja comença a baixar el sol.

Tot i que el coneixíem d’altres ocasions, i malgrat passar a tocar d’un polígon industrial, és un tram que val molt la pena i, si és en època primaveral o de tardor, encara més.

Ruta fàcil i agradable per un tram magnífic de la Sèquia de Manresa i dels Plans de Santa Anna. Tot el que veurem és història, natura, aigua i, per sobre de tot, el patrimoni de tots que tenim obligació de divulgar i conservar.

Salut, bona caminada i Bon Any !