Passeig per les Tàpies-el Canadell-les Quingles: Font de les Tàpies-Forn de la Calç-Ermita de Sant Salvador (Calders-Moianès)

Passeig per les Tàpies, el Canadell i les Quingles: Mas, Font i Torrent de les Tàpies-Forn de la Calç-Ermita de Sant Salvador i Roureda de les Tàpies (Calders-Moianès)

Ruta seguida: Aparcament-Plans de les Tàpies-Camí Ral del Moianès-Font de les Tàpies-Forn de la Calç-Ermot dels Gitanos-El Canadell-Ermita de Sant Salvador del Canadell-Les Quingles-Ermot dels Gitanos-Roureda de les Tàpies-Mas de les Tàpies-Aparcament.

Arribem a l’inici de la ruta per una pista de terra que surt de la carretera N141-c, entre Manresa i Moià, i es dirigeix als Plans de les Tàpies. Deixem el cotxe a un marge del camí. Hi ha prou espai per no molestar ningú.

El dia s’ha llevat d’un blau intens i amb una temperatura ideal per caminar. Iniciem la ruta per la pista de terra que surt en direcció nord, travessem el Torrent de la Deu, absolutament sec la major part de l’any i, a la cruïlla senyalitzada amb un pal indicador, seguim per la dreta on, en pocs metres, ja tenim bones vistes al mas de les Tàpies.

Poc després, ja als Plans de les Tàpies, trobem una nova cruïlla senyalitzada amb pal indicador que ara seguirem per l’esquerra, en direcció a Artés. Per la dreta surt el Camí del Mas de les Tàpies, que veiem al fons, envoltat de camps verds, i per on vindrem a la tornada.

A la part alta de la pista passarem a tocar de les restes d'una barraca de pedra seca de la que, des del camí, només veiem el sostre. Cal passar a l’altra banda si volem veure-la sencera.

Seguim amunt i, a la següent cruïlla, trobem un nou pal indicador del Camí Ral. Seguim per la pista de l’esquerra i, a la nova intersecció de pistes, veiem una làpida de pedra (Memorial Manel Peypoch) i un pal indicador de les rutes de la zona. La làpida és en memòria de Manel Peypoch, Jesuïta nascut a l'Estany el 1870 i afusellat aquí el 29/07/1936, tot just començada la guerra civil.

Seguim per la pista de la dreta i, poc més enllà, la deixem per seguir un corriol no senyalitzat a la dreta que s’endinsa al bosc. Al final del corriol, en una nova cruïlla, seguirem per la pista que baixa per l’esquerra d’un gran pi. Per la dreta sortiríem a la pista principal que va al Mas de Las Tàpies.

Baixem per aquesta pista, ignorem el primer corriol que veiem per la dreta, i uns metres enllà ja girem a la dreta per un corriol fressat i envoltat de vegetació alta. És un tram molt humit que ja anuncia la proximitat de la Font de les Tàpies.

Al final d’aquest corriol fressat, trobem la pista que baixa a la Font de les Tàpies. És un tram curt, però empinat i molt desfet per les pluges. Cal anar alerta de no relliscar, oimés si, com avui, està una mica humit per les pluges d’ahir.

Finalment arribem a l’àrea de la Font de les Tàpies. Un lloc encisador, farcit d’arbres i vegetació de ribera. Veurem la font pròpiament dita, la bassa on cau l’aigua del salt d’aigua del torrent homònim (tot i que avui no cau gaire) i un petit lloc per seure i gaudir del silenci.

El Torrent de les Tàpies, que genera aquest espectacle, segueix el seu curs en direcció a la Riera Gavarresa, on desemboca poc abans d'Artés.

Descansem una estona que el Tuc aprofita per banyar-se una i una altra vegada i deixem la zona pel camí per on hem arribat. Si es vol es pot anar a la part alta del torrent i del salt d’aigua per un corriol molt desfet que puja decidit per la part nord del recinte, tot just davant dels grans plàtans que hi ha, però nosaltres decidim tornar per on hem vingut.

A mitja pujada, però, deixem el camí conegut i agafem un corriol fressat que puja per l’esquerra. Ull, a un arbre de l’esquerra veureu una creu del PR (groga i blanca) de no passar, però es pot seguir perfectament i sense cap dificultat. A la part alta de corriol sortim a la pista principal en una cruïlla amb una bonica alzina i un pal indicador múltiple. També tenim grans vistes al mas de les Tàpies i a Montserrat.

A la cruïlla seguim per l’esquerra fins una nova cruïlla senyalitzada amb pal indicador del Turó de la Font de les Tàpies, que ara seguirem per l’esquerra.

Seguim una estona per aquest bonic corriol amb vistes dels camps verds de l’entorn i amb Montserrat al fons. Els marges del camí ja estan farcits de flors.

Aquest corriol desemboca a una pista ampla de terra i amb un pal indicador que seguim per l’esquerra, en direcció al proper Forn de la Calç.

En cinc minuts ja som a una cruïlla amb el pal indicador del Forn de la Calç-Torrent de les Tàpies, que seguim rectes.

En 200 metres ja som al Forn de la Calç, que fotografiem des de la tanca d’accés.

Actualment el Forn de la Calç acull el Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat que, com indica el plafó informatiu proper, es pot visitar concertant la cita prèviament. Per ampliar informació podeu consultar la seva web www.cacis.cat.

Per l’esquerra tenim el Torrent de les Tàpies, amb poca aigua, i una passera de fusta per seguir a l’altra banda i pujar a la Serra de Can Vila.

Avui, però, no travessem i tornem uns metres enrere per seguir amunt per la pista de terra. A 50 metres mal comptats, deixem la pista principal i girem a la dreta, per un corriol herbat que ens puja a una zona coneguda com l’Ermot dels Gitanos on trobem una cruïlla amb pal indicador. Per l’esquerra tenim les Quingles, per on tornarem. Nosaltres ara seguim per la dreta, en direcció al mas Canadell, on arribem per un camí molt bonic que travessa els Plans del Canadell, amb bones vistes del mas i de Montserrat. Al bell mig de la plana podeu veure una petita granja d’animals, ideal per visitar amb la canalla petita.

A la part final del camí travessem un petit alzinar, amb un gronxador “provocatiu” per la dreta del camí, que ens deixa al peu de la coneguda Alzina Gran del Canadell, un exemplar preciós que dona molta ombra i on fem una petita aturada per fer un mos, tot gaudint de l’entorn.

Després de descansar, seguim camí pel costat de la bassa d’ànecs i, a la propera cruïlla amb pal indicador del Canadell, seguim corriol amunt en direcció a l’ermita de Sant Salvador del Canadell (segle XV), on arribem en pocs minuts.

Ens informem de les seves característiques principals al plafó exterior i visitem l’ermita, per dins i per fora.

Després seguim camí al nord fins trobar una nova cruïlla amb el pal indicador de Sant Salvador que seguim a la dreta per la pista (PR-C 135) que va a les Quingles, mas situat a uns 500 metres i on, en els últims anys, hem vist que anaven fent obres per habilitar un hotel rural i espais per celebracions diverses (es pot ampliar informació a la seva pàgina web).

Avui no veiem cap tipus d’activitat així que seguim pel camí que travessa el mas i, a l’altra banda, trobem un nou pal indicador de les Quingles, que seguirem a l’esquerra, per tornar a l’Ermot dels Gitanos i baixar per la pista herbada, amb vistes a la torre del mas de les Tàpies, que destaca a l’horitzó.

A la propera cruïlla amb la pista principal de terra seguim a l’esquerra fins arribar a la magnífica Roureda de les Tàpies, on trobem un plafó informatiu i l’entorn protegit per unes tanques de fusta que van posar fa uns anys per evitar que la gent aparqui a l’interior de la mateixa roureda, com era habitual. Sigui com sigui, l’entorn és molt bonic i les tanques no l’han espatllat.

Acabada la visita, deixem la roureda pel corriol que segueix al nord pel costat del plafó informatiu. Aquest corriol herbat ens deixa sota el mas de les Tàpies, on girem a l’esquerra per retrobar el camí del Plans de les Tàpies per on hem començat a caminar. En cinc minuts ja som al lloc on hem deixat el cotxe. Final de la ruta d’avui.

Passejada curta i planera per les rodalies del les Tàpies, el Canadell i les Quingles, tres dels masos més importants de la zona, en un dia lluminós i molt agradable. A més ho hem pogut ampliar amb la visita a l’espectacular Font de les Tàpies, l’ermita de Sant Salvador del Canadell i, finalment, la magnífica Roureda de les Tàpies. Una volta complerta, fàcil i apta per a totes les edats i condicions físiques.

Salut i bona caminada !