Passeig per Les Tàpies i el Canadell: Mas i Roureda de les Tàpies-Capella de la Immaculada-Mas Canadell (Calders-Moianès)

Passeig per Les Tàpies i el Canadell: Mas i Roureda de les Tàpies-Capella de la Immaculada-Mas Canadell (Calders-Moianès)

Ruta seguida: Aparcament-Plans de les Tàpies-Camí Ral del Moianès-Mas de les Tàpies i Capella de la Immaculada-Mas Canadell-Roureda de les Tàpies-Aparcament.

Arribem a l’inici de la ruta per una pista de terra que surt de la carretera N141-c, entre Manresa i Moià, i es dirigeix als Plans de les Tàpies. Deixem el cotxe a un marge del camí. Hi ha prou espai per no molestar ningú.

El dia s’ha llevat d’un blau intens i amb molt bona temperatura. Iniciem la ruta per la pista de terra que surt en direcció nord, travessem el Torrent de la Deu, absolutament sec la major part de l’any i, a la cruïlla senyalitzada amb un pal indicador, seguim per l’esquerra perquè volem explorar aquest tram que no hem fet mai.

Seguim uns 500 metres per aquesta pista amb vistes al Montcau però, quan estem arribant a una zona amb algunes cases, decidim tornar enrere, a la cruïlla inicial. Per tant, aquest és un tram curt que us podeu estalviar, si voleu.

Poc després, ja de tornada als Plans de les Tàpies, trobem una nova cruïlla senyalitzada.

Per la dreta, surt el camí del Mas de les Tàpies, que veiem al fons envoltat de camps de conreu en repòs per l’hivern, però nosaltres seguim per l’esquerra, pel camí que travessa els plans en direcció a Artés.

A la part alta de la pista passarem a tocar de les restes d'una barraca de pedra seca de la que, des del camí, només veiem el sostre. Cal passar a l’altra banda si volem veure-la sencera.

Seguim amunt i, a la següent cruïlla, trobem un nou pal indicador del Camí Ral. Seguim per la pista de l’esquerra i, a la nova intersecció de pistes, veiem una làpida de pedra (Memorial Manel Peypoch) i un pal indicador de les rutes de la zona. La làpida és en memòria de Manel Peypoch, Jesuïta nascut a l'Estany el 1870 i afusellat aquí el 29/07/1936, tot just començada la guerra civil.

Seguim per la pista de la dreta i, poc més enllà, la deixem per seguir un corriol no senyalitzat a la dreta que s’endinsa al bosc. Al final del corriol, en una nova cruïlla, seguirem per la pista que baixa per l’esquerra d’un gran pi.

Baixem uns metres per aquesta pista i, a la primera cruïlla amb un corriol fressat, seguim per la dreta.

Aquest corriol acaba a la pista principal del Mas de les Tàpies. Hi ha un pal indicador de rutes i el camí privat al mas. Nosaltres seguim per la pista de la dreta que ens deixa al mas de les Tàpies i a l’adjacent Capella de la Immaculada. Aquí val la pena aturar-se una estona per llegir el plafó informatiu amb la història del mas i de la capella, comunicada amb l'edifici principal per una galeria porxada i amb dues voltes. El conjunt és realment bonic i l'entorn, amb bones vistes a Montserrat, és immillorable.

Visita el conjunt, tornem enrere per la pista principal. Deixem per la dreta el camí privat que porta a l’entrada principal del mas de les Tàpies, i pocs metres enllà trobem la cruïlla senyalitzada amb pal indicador. Per l’esquerra baixaríem a la magnífica Font de les Tàpies, on avui no anirem perquè, amb la sequera que tenim, probablement no presenti l’aspecte de les millors ocasions. A veure si plou aviat i podem tornar a gaudir-la en plenitud.

Nosaltres seguim camí per la pista de la dreta. Travessem un parell de cruïlles amb pals indicadors i, sempre per la dreta i amb bones vistes al mas de les Tàpies, arribem a una cruïlla principal amb un pal indicador i una fita de pedra. Aquí ara seguim per l’esquerra i la primera cruïlla no senyalitzada, girem a la dreta per una pista herbada que ens puja a l’Ermot dels Gitanos on, a la cruïlla amb pal indicador, seguirem també per la dreta, en direcció al mas Canadell.

Travessem els Plans del Canadell pel camí fressat que, de forma molt agradable, ens deixa a tocar del mas, a l’alçada de l’Alzina Gran del Canadell i d’una bassa per ànecs. Aquí descansem una estona per fer un mos i gaudir de l’entorn.

A pocs metres de la bassa, en direcció sud, podem trobar un pal indicador que senyala el camí a l'Ermita de Sant Salvador del Canadell (segle XV), però avui no anirem. Nosaltres seguirem en direcció nord, desfent el camí per on hem vingut fins la cruïlla de l’Ermot dels Gitanos. Aquí seguim a l’esquerra i tirem avall fins retrobar la pista principal de terra, que seguirem per l’esquerra.

Pocs metres enllà trobem una nova cruïlla amb un pal indicador i una estaca del Camí de Sant Jaume que seguirem pel corriol fressat de la dreta, amb bones vistes a Montserrat.

Al final del corriol retrobem la pista principal per on hem passat abans i que seguim per l’esquerra fins la cruïlla amb el pal indicador i la fita de pedra que ja coneixem de l’anada.

Ara, en canvi, seguirem per la dreta en direcció a la propera Roureda de les Tàpies on arribem en pocs minuts.

A la magnífica Roureda de les Tàpies trobem un plafó informatiu i l’entorn protegit per unes tanques de fusta que van posar fa un parell d’anys per evitar que la gent aparqui a l’interior de la mateixa roureda, com era habitual. Sigui com sigui, l’entorn és molt bonic i les tanques no l’han espatllat.

Travessem la roureda en direcció al mas de les Tàpies i, abans d’arribar, seguim pel camí de l’esquerra que, uns metres enllà, retroba la pista principal.

Poc desprès, deixem la pista principal i baixem per un corriol fressat no senyalitzat que surt per la dreta i que, travessant el bosc, ens baixa directe a la zona on hem aparcat. Recollida i cap a casa a dinar.

Passejada curta i planera per les rodalies del les Tàpies i el Canadell, en un dia lluminós i molt agradable. Fàcil i apte per a totes les edats i condicions físiques.

Salut i bona caminada !