Passeig per les Tàpies: Plans, Font, Torrent, Capella de la Immaculada i Mas de les Tàpies (Calders-Moianès)

Passeig per les Tàpies: Plans, Font, Torrent, Capella de la Immaculada i Mas de les Tàpies (Calders-Moianès)

Curta i molt planera passejada pels voltants des Plans de les Tàpies, del mas homònim i de l'espectacular Font de les Tàpies que avui sí hem pogut tornar a visitar, en un dia força ennuvolat i humit.

Arribem a l’inici de la ruta per una pista de terra que surt de la carretera N141-C, entre Manresa i Moià, i es dirigeix als Plans de les Tàpies. Deixem el cotxe a un marge del camí. Hi ha prou espai per no molestar ningú.

Iniciem la ruta per la pista de terra que surt en direcció nord, travessem el Torrent de la Deu, absolutament sec la major part de l’any i, a la cruïlla senyalitzada amb un pal indicador, seguim per la dreta. Aquí ja tenim les primeres vistes del Mas de les Tàpies.

Poc després, ja als Plans de les Tàpies, trobem una nova cruïlla senyalitzada. Ara seguim per l’esquerra en direcció a Artés. Per la dreta seguim veient el magnífic Mas de les Tàpies, on anirem després. A la part alta de la pista passarem a tocar de les restes d'una barraca de pedra seca i d'un forn que veurem per l'esquerra del camí.

A la següent cruïlla trobem un nou pal indicador. Seguim per la pista de l’esquerra i, a una nova intersecció de pistes, veiem una làpida de pedra (Memorial Manel Peypoch) i un pal indicador de les rutes de l’entorn. La làpida és en memòria de Manel Peypoch, Jesuïta nascut a l'Estany el 1870 i afusellat aquí el 29/07/1936, tot just començada la guerra civil.

Seguim per la pista de la dreta i, poc més enllà, la deixem per seguir un corriol a la dreta que s’endinsa al bosc. Al final del corriol, en una nova cruïlla, seguirem per la pista que baixa per l’esquerra. Per la dreta sortiríem a la pista principal que va al proper Mas de les Tàpies.

Seguim baixant una bona estona per la pista i, al nou trencall que trobem, la deixem per pujar pel corriol que surt a la dreta. És un tram molt humit que ja anuncia la proximitat de la Font de les Tàpies.

Al final d’aquest corriol fressat, trobem la pista que baixa a la Font de les Tàpies. És un tram curt però empinat i molt desfet per les pluges. Cal anar alerta de no relliscar, oimés si, com avui, està molt enfangat per les pluges recents.

Finalment arribem a l’àrea de la Font de les Tàpies. Un lloc encisador, farcit d’arbres i vegetació de ribera. Veurem la font pròpiament dita, la bassa on cau l’aigua del salt d’aigua del torrent homònim i un petit lloc per seure i gaudir del silenci, si són afortunats i, com avui, no trobem ningú.

El Torrent de les Tàpies, que genera aquest espectacle, segueix el seu curs en direcció a la Riera Gavarresa, on desemboca poc abans d'Artés.

Descansem una estona que el Tuc aprofita per banyar-se una i una altra vegada i deixem la zona pel camí per on hem arribat. Si es vol es pot anar a la part alta del torrent i del salt d’aigua per un corriol molt desfet que puja decidit per la part nord del recinte, tot just davant dels grans plàtans que hi ha, però nosaltres decidim tornar per on hem vingut i anar a buscar el torrent per la part sud.

Com dic, desfem el tram de pista molt irregular i relliscosa i, a la part alta retrobem la pista del Mas de les Tàpies i unes bones vistes del mas.

A la cruïlla amb la pista la seguim a l’esquerra i, poc més enllà, la deixem per agafar un corriol fressat pel pas de bicicletes que, en un no res, ens baixa al Torrent de les Tàpies i a la part alta del salt d’aigua. Aquí vigileu de no relliscar si està humit o glaçat perquè seria una caiguda molt greu. No hi ha proteccions de cap tipus.

Malgrat tot el lloc s’ho val. El torrent porta molta més aigua del que és habitual i ha generat moltes petites bases que el Tuc no desaprofita.

Remuntem el torrent en direcció nord fins que el travessem per seguir un corriol que per l’altra riba ens torna pel mig del bosc a la pista del Mas de les Tàpies. També és un tram molt bonic i amb bones vistes als plans, al Montcau i a Montserrat. Malauradament, avui els nuvols no ens deixen gaudir de les vistes.

Com deia, al final del corriol retrobem la pista del Mas de les Tàpies que seguirem a la dreta, en un tram pel que ja hem vingut abans. Quan tornem a estar a la cruïlla de la Font de les Tàpies seguim per la pista principal de l’esquerra i en un parell de minuts ja serem al Mas de les Tàpies i a la Capella de la Immaculada, adjacent al mas, amb el que es comunica per una galeria porxada amb un parell de voltes.

Val la pena dedicar una estona a gaudir dels detalls de les dues edificacions i per llegir el plafó informatiu, recentment restaurat, que trobarem al costat del camí.

Després deixem la zona i continuem per la pista de terra que abandonem poc més enllà per seguir un camí herbat que surt per l’esquerra i que, en poca estona, ens deixa a la pista que travessa els Plans de les Tàpies per on hem pujat al principi. Aquí, en dies clars, tenim bones vistes de Montserrat, del Montcau i de la propera Serra de Salavés.

Seguim avall per la pista, tornem a passar al costat del forn i de la barraca de pedra seca i, finalment, arribem on tenim el cotxe aparcat. Final de ruta.

Magnífica passejada per la zona de les Tàpies, que avui hem pogut completar amb la visita a la font. És un lloc encisador que val molt la pena en qualsevol època de l'any.

Salut i bona caminada !