Passeig per Olzinelles: Mas i església de Sant Jaume d'Olzinelles i mas de les Oliveres (Sant Fruitós de Bages)

Passeig per Olzinelles: Mas i església de Sant Jaume d'Olzinelles i mas de les Oliveres (Sant Fruitós de Bages)

Avui, primer dia del nou any, farem una curta i planera passejada per la zona d’Olzinelles, que comencem a peu de la carretera BV-4511, a tocar del Polígon industrial del Pla del Mas, on hem deixat el cotxe en un marge amb prou espai per no molestar ningú.

Seguim la pista de terra que travessa el Bosc d'Olzinelles, amb magnifiques vistes de Montserrat i del Mas de Les Oliveres a l'altra banda dels Plans de les Oliveres, una planúria on ja comencen a aparèixer els primers tímids colors verds als camps de cereals.

A la primera cruïlla de camins amb pal indicador, seguim rectes per l’esquerra, en direcció a Sant Jaume d’Olzinelles.

Poc després de la cruïlla trobem restes enrunades per la dreta del camí. Aquí deixem la pista principal i seguim un corriol herbat que surt per l’esquerra i que ens porta directament a la part alta del turonet on veiem les restes enrunades del mas d’Olzinelles i de l’església romànica de Sant Jaume (segle XII). Així podem visitar la part oculta de l’ermita i el mas que no veiem des de la pista principal.

Visitem, per tant, les restes del mas d’Olzinelles i de les construccions adjuntes i, en arribar a l’església, pugem les escales de pedra i, amb compte perquè la zona està molt deteriorada i es fàcil ensopegar, visitem els voltants i la part interior de l’església.

Després de la visita seguim camí per un corriol poc visible que baixa en direcció est fins arribar novament a la pista principal de terra, que ara seguirem per la dreta.

Tornem a passar per la part baixa de les restes d‘Olzinelles on trobem un plafó informatiu metàl·lic a peu de pista que ens explica la història del lloc.

Seguim camí fins retrobar la cruïlla inicial (pal indicador) que ara seguirem per l’esquerra, en direcció al mas de les Oliveres.

Ens endinsem novament a un tram del Bosc d’Olzinelles per un corriol ombrívol i molt fressat pel pas de bicicletes. Si aneu amb gos o canalla petita, vigileu amb algun tram d'aquest corriol perquè, com no és recte, podem trobar-nos, sobtadament, amb algun ciclista de cara.

A la cruïlla final del corriol, seguim camí a la dreta per la pista principal de terra. És una pista que travessa el Torrent de Torroella de Dalt, habitualment sec i puja suaument amb bones vistes dels Plans de les Oliveres, a la dreta, i de Navarcles i el Montcau per l’esquerra.

Finalment, arribem al mas fortificat de Les Oliveres, amb vistes a Montserrat. Passem per la porta d’entrada i seguim per la pista de l’esquerra que ens baixaria a Sant Fruitós o a Torruella de Baix.

Per la dreta del camí podem veure una gran xemeneia de l’antic forn de les Oliveres. En aquest punt girem cura i tornem enrere perquè sinó hauríem de fer molta volta per tornar.

De tornada a la porta del mas de les Oliveres seguim camí per la dreta i, a la cruïlla de pistes, per no tornar a l’aparcament pel mateix camí de l’anada, girem per la pista de l’esquerra.

Aquesta pista travessa els Plans de les Oliveres però, malauradament, descobrim que no té sortida i acaba sobtadament a un dels camp de conreu.

En aquest punt caldria tornar a desfer aquest tram i recuperar la pista inicial però veiem que, sense camí, podem anar vorejant els camp de conreu que encara no estan plantats i per tant no farem cap mal als cultius. D’aquí unes setmanes no serà possible fer servir aquesta drecera perquè tots el camps estaran plantats i amb els primers brots de cereals.

Seguim, per tant, pels marges dels camps no plantats i fent ziga-zagues, arribem a la zona on tenim el cotxe. Final de la ruta d’avui.

Curta i planera excursió per una zona tranquil·la i agradable en un dia esplèndid i lluminós. Molt recomanable. A tenir present el comentari anterior sobre els camps de cultiu i la impossibilitat que tindrem em poques setmanes per passar-hi.

Salut, bona caminada i Bon Any !