Passeig per Viladordis-les Arnaules-Gola del Bigaire-Font del Soroll-les Hortes-la Roca Tinyosa-les Marcetes (Manresa-Bages)

Passeig per Viladordis-les Arnaules-Gola del Bigaire-Font del Soroll-les Hortes-la Roca Tinyosa-les Marcetes (Manresa-Bages)

Avui malgrat tenim un dia rúfol i plujós, hem decidit sortir a caminar per les rodalies de Manresa. Comencem la ruta a la zona de les Arnaules, abans del pont sobre l’autopista C-16, on hem deixat el cotxe a un marge del camí.

Travessem el pont i seguim amunt per la pista, amb bones vistes de Montserrat. A la primera cruïlla seguim un corriol que surt per la dreta i que, travessant el bosc, ens deixa al camí de la Punta Sabata, on trobarem un pal indicador. Estem a sobre del Pont de Vilomara, amb vistes espectaculars del poble i de les rodalies.

Seguim camí per la pista de l’esquerra i, a la cruïlla amb pal indicador, seguim avall pel corriol senyalitzat amb marques verdes (M5) que, en un quilòmetre, ens baixa decidit a buscar la carretera del Pont de Vilomara a Manresa.

Travessem la carretera i, a l’altra banda, seguim per la pista barrada al pas de vehicles per una barrera de ferro.

Des de la pista que puja de forma suau i progressiva, tenim vistes al Pont de Vilomara i a la Central Hidroelèctrica de les Marcetes, inaugurada el 1906.

Seguim una estona per aquesta pista de terra que travessa la Costa de Déudonat i, la primera cruïlla, seguim per l’esquerra, en lleugera pujada.

Quan tenim a la vista la Gola del Bigaire i el riu Llobregat, just on trobem les restes rovellades d’una bicicleta, girem a la dreta i baixem per un corriol molt desfet i pronunciat que, ràpidament, ens deixa al riu Llobregat.

Estem a una zona del riu Llobregat coneguda com la Gola del Bigaire, una ampla llosa de pedra i un petit salt d’aigua on el riu fa un soroll ensordidor quan va molt ple. Ens estem una bona estona per la zona i, aprofitant que ara no plou, fem un petit mos mentre el Tuc fa un bon bany.

Seguim per la pista paral·lela al riu (Camí del Llobregat) en direcció a les Hortes. Quan arribem a la cruïlla amb pal indicador, tot just sota les restes enrunades de la casa de les Hortes, ens desviem per la dreta per baixar al riu i gaudir de l’entorn, avui absolutament solitari.

Deixem el riu i tornem enrere, a la cruïlla de les Hortes i, ara sí, seguim amunt per la pista en direcció a la propera Font del Soroll i a la Casa de les Hortes.

Visitem la Font del Soroll, recentment restaurada, on fem algunes fotos abans de seguir camí cap a la casa enrunada.

Visitem la Casa de les Hortes i una tina adjacent per, seguidament, anar en direcció al Canal de la Mina.

Fem tot el tram del Canal de la Mina en direcció oest i, posteriorment, retornem a la cruïlla per travessar el pont sobre el canal i remuntar el Camí de les Hortes, en direcció a Viladordis.

A la part alta del camí de les Hortes, tot just arribar a un camp de cultiu, seguim pel corriol fressat de l’esquerra en direcció a la Roca Tinyosa.

Ara seguim aquest corriol fressat i molt bonic que travessa la cinglera d’est a oest i amb vistes magnífiques sobre els meandres del riu Llobregat. És un balcó natural per gaudir-lo. Llàstima que torna a ploure i avui les vistes no són tan nítides com en dies de sol. Ull si anem amb canalla petita perquè no hi cap barana protectora al penya-segat.

Passada la Roca Tinyosa, el corriol davalla fins trobar una cruïlla de pistes, avui força enfangades. Hi ha un pal indicador que ens informa que per l’esquerre tornaríem a la Gola del Bigaire i al Pont de Vilomara. Nosaltres seguim per la pista de la dreta (M5) en direcció a les Marcetes, on arribem ben xops perquè la pluja s’intensifica.

El corriol acaba a un pont sobre l’autopista C-16 que travessem. A l’altra banda tenim el Camí de la Salut de Viladordis, recentment asfaltat, que seguim per l’esquerra.

En uns tres-cents metres, arribem a la cruïlla amb la carretera del Pont de Vilomara. En aquest punt recentment han millorat la senyalització i han habilitat un petit aparcament, útil per iniciar diverses rutes per la zona.

Travessem la carretera i seguim per la pista de terra de la banda contaria, en direcció a les Arnaules, on arribem en pocs minuts, definitivament xops i amb ganes d’una bona dutxa calenta. Recollim trastos i cap a casa.

Curt passeig, a tocar de casa, per un lloc amable i amb vistes espectaculars si tenim sort d’ensopegar amb un dia clar i sense pluja. Malgrat tot ha valgut molt la pena.

Salut i bona caminada !