Passejada per la Vall Petita, 10-DES-16

Grup Gavarres i+

Petita passejada per la Vall Petita al Montgrí per redescobrir tota una vida anterior que sovintejava per aquestes contrades. Molta part del recorregut passa per camins no gaire concorreguts pels caminadors. Disfruteu de l'entorn paissatgístic.



Comencem a l'entrada de la Vall de Sta Caterina i ens enfilem a la Serra de les Olletes, per uns caminions, per veure una barraca amagada i una pedra d'aigua. Retornem al camí xops d'aigua matinal i passem per un forn de cals i dues barraques, tot molt ben conservat. Resseguim la Vall Petita pel fons de El Torrentí, a la Mala Terra (a la nostre esquerra), passant un per un pels còrrecs que desemboquen, primer per pista i més tard pel curs de l'aigua, fins a la cruïlla de camins. El principal va als Erms d'en Pelaio, que no agafem. Continuem pel curs del còrrec per un lloc que no convida a passar. La Vall, que cada vegada queda més encaixonada, ens porta fins la cruïlla del Còrrec Romanyanac, molt a la vora veiem un forn de calç (colgat per la vegetació) i la font d'en Tauler, una pedra en forma d'olla que encara reté l'aigua. Continuem amunt sense camí marcat, al còrrec es veu un petit salt d'aigua . Seguim fins les restes d'antigues feixes i barraques al peu del Puig Roig i veiem les restes d'una presa d'aigua que de ben segur era aprofitada per al conreu.
Ascendim sense camí marcat fins al Puig de Romanyac i caranejant per un petit corriol, seguim pel Serrat Llarg fins als galters de les Planes on veiem dues Barraques en aquests antics olivars. Deixem la pista pel còrrec de Sadurní on trobem una petita bassa que desemboca a l'entrada de la Vall Petita, passant per uns petits ponts de rajols, que encara mostren les nafres antigues de les marques de les llànties dels carros, que per desgràcia van caient. Entre olivars i ametllers, ja som a l'inici de la ruta.


Finalitzem amb un most a Can Marsal, sense braves ;-)) i un gran sopar a Ca la Nique.