Passejant per Mas de Melons durant la floració i amb orquídies de secà

Avui ha tocat anar a passejar pels voltants del Mas de Melons. Sempre hi vaig amb bici però avui hem anat a passejar-hi i això permet aturar-se tot sovint a gaudir de la natura, sobretot si hi aneu en temps de floració, com hem nosaltres.
Hem deixat el cotxe al pàrquing del Mas de Melons i hem entrat a visitar el seu interior. Ens ha atès un noi molt atent i amable que ens ha explicat els hàbitats, fauna i flora que hi ha per allà. També ens ha explicat que el nom de Mas de Melons possiblement prové de l'existència de toixons, de nom científic Meles meles, i no de que hi plantessin melons. Ha dit que és una teoria però no està molt clara. Algú ho pot corroborar?
Després hem sortit a donar un tomb voltant el mas. Hem començat per la bassa i hem seguit la pista de terra de baixada fins que hem trobat una pista a mà dreta que pujava a les parcel·les més elevades. A dalt hi ha molt bones vistes. Hem passejat per camps d'oliveres i vorejant els sembrats. Camineu-hi amb respecte per la feina dels agricultors/es. Finalment hem fet cap a la pista que torna al mas. Al cap de poc hem passat per la zona en que el noi de Mas de Melons ens ha explicat que trobaríem orquídies. Sí, sí, orquídies terrestres al mig del secà més sec de tota la regió... Es tracta d'una orquídia terrestre anomenada Abellera de mirall, Ophrys speculum (https://ca.wikipedia.org/wiki/Abellera_de_mirall i https://www.orquideasibericas.info/genre/ophrys/species/ophrysspeculum). Tal com diu el seu nom, la flor imita una abella o una vespa per a atreure abelles i aconseguir pol·linitzar-la. És petita i cal ser observadors per a trobar-la. Cuideu-les i respecteu-les, que són cares de veure! No les colliu pas. Si us llegiu l'article de la viquipèdia, veureu que a casa no us creixerà perquè viu en simbiosi amb un fong del terra.
Finalment, hem enfilat cap al mas a recollir el cotxe i hem tornat cap a casa, tot gaudint dels sembrats i els arbres verds.

Au, bona ruta!

.