Pasteral - Colldegria - Font del Bassi - Can Torra - Salt de l'Olla - El Canal Vell (Túnels) - Camí de Can Riera

15-12-2018. Ruta circular vorejant l’últim tram del riu Ter, al seu pas per la zona de les Guilleries, poc abans d’endinsar-se a la plana de la Selva i el Gironès. Una ruta molt entretinguda i apte per a tothom, i que compte amb un bon grapat de punts singulars i d’especial interès, i amb unes vistes sobre el meandre que forma l’embassament del Pasteral als peus de la muntanya de Canet.

Iniciem la ruta al nucli del Pasteral (municipi de la Cellera de Ter), on hem aparcat el cotxe just al costat de l’antiga estació del carrilet d’Olot a Girona, avui en dia, reconvertida en Escola d’Art. Creuem la carretera i en poc més de 200 metres, ja ens plantem al davant de les coves del Pasteral. L’aspecte que observem amb dues gran boques d’entrada, han estat modificades degut a una extracció de marbre que s’explotava de forma subterrània. Durant el neolític s’utilitzà com a necròpolis.

A partir d’aquí comença el tram del recorregut que presenta un major pendent. En tan sols 800 metres s’han de superar uns 150 metres de desnivell, fins a plantar-nos al capdamunt de la muntanya de Canet, coneguda també com el puig Timbiri. Aquesta zona és plena d’antigues pedreres a cel obert, que anirem trobant en el primer tram de la ruta. Al cim d’aquest turó, a més, s’hi localitzen les restes d’un antic poblat ibèric. Desplaçant-nos un xic del seu cim, i obrint-nos camí d’entre la malesa, podrem observar una bona perspectiva de tota aquesta zona. Davallem fins a trobar un fresat corriol que ens porta a la zona de Colldegria, on en destaca un fantàstic mirador sobre el Ter, just al costat del Dolmen de Colldegria. Aquest indret és sinònim de tranquil·litat, pel que val la pena fer-hi una parada per escoltar el silenci.

Reprenem la ruta, i passem pel costat d’una de les pedreres de Colldegria, girant la vista cap a la nostra esquerra per observar la plana acolorida del Pasteral als nostres peus. El kilòmetre 2,5 coincideix amb la pista principal de pujar al Puig d’Afrou, cim de referència de la zona, però que deixarem per un altre dia. L’anirem seguint passant pel costat de les ruïnes de la Ferreria, l’encreuament del Coll de la Palomera i finalment arribarem a la cuidada Font del Bassi. Desprès de descansar i fer-hi un glop d’aigua, seguirem fins a Can Torra, que te les funcions de refugi, i del qual n’assumeix el seu manteniment i custòdia l’agrupament escolta de la Cellera. Just darrera mateix de la casa, en parteix un corriol que ens porta fins a la formació rocosa, que sobresurt d’entre la boscúria i que actua d’excel·lent mirador de tota la zona de Plantadís. Aquest rocam va estar batejat pels escoltes com a “Pic de la Mamella”.

Baixem amb precaució i seguim el corriol fins a trobar una pista forestal, i més endavant una bifurcació de pistes, on haurem d’agafar la de l’esquerra. L’anem seguint i creuem un torrent (del Gorners), i més endavant girarem a la nostra dreta, davallant per un corriol que ens portarà fins a un bonic i altívol saltant d’aigua, amb forma de cua de cavall, conegut com a Salt de l’Olla. El nom li és degut a la forma arrodonida que es forma amb la caiguda de l’aigua, que n’ha creat una espècie de banyera natural.

Refem la baixada, per a recuperar el camí, que seguirem fins a trobar una pista molt més marcada. La seguirem fins al final de tot, i ens conduirà al mirador de la bandera. En aquest punt es te una amplia panoràmica del Ter i de tota la cresta de Castell d’Estela. També podem veure la part muntanyosa per on transcorre la nostre ruta. En un lateral de la pista s’hi poden observar les ruïnes de “la Cantina”; es tracta d’una antiga edificació que servia per allotjar els treballadors d’un canal d’aigua que es pretenia construir, i que de fet es va iniciar a principis del segle passat, però que per diferents motius, va fer fallida quedant a mig fer.

Tornem enrere uns 200 metres, i davallem per un petit corriol recuperat recentment i que ens connecta precisament amb el Canal Vell. Primer de tot trobem una petita obertura practicada a la paret de roca de la mateixa muntanya i que servia de “polvorí” per a guardar-hi els explosius que s’utilitzaven per a dinamitar la roca per construir aquest canal, i evidentment per a fer els diferents túnels que calia construir per creuar els punts més complicats del traçat projectat. Arribats a la cota 350, i desprès de baixar per l’interior d’un torrent, localitzem un túnel a mig fer. Estem a la part final del “Canal”. Aquesta part esdevé planera, a excepció d’alguna esllavissada de pedres que haurem d’anar superant. Un dels “plats forts” de la ruta, i el que la fa una mica diferent respecta a d’altres rutes, és que passarem per un petit túnel de tan sols 10 metres. Aquest túnel no surt en projecte, ja que la seva demolició també va quedar a mig fer. Si ens fixem amb la part superior, s’anava desmuntant la pròpia muntanya, amb l’intenció de deixar aquest tram a cel obert, però com a la resta de feines previstes, també varen quedar a mitges. Seguim avançant per anar a connectar amb la pista de Can Riera, creuant un parell més de torrents. Arribats a la pista principal d’accés a la finca, que havia estat propietat en el seu temps, de l’enginyer Pere Garcia Faria, podem apaivagar la set, amb l’ajuda de la Font de Can Riera (si es que raja, cosa que no fa sempre). Ja només ens caldrà fer una més que agradable passejada, amb unes fantàstiques vistes de l’embassament del Pasteral, per a retornar al punt d’inici i donar per finalitzada aquesta sorprenent ruta. Espero que la gaudiu, salut i cames!