Pasteral - Turó Castell de Puig Estela - Lloret Salvatge - Salt de l'Olla - Pic Mamella - Puigdefrou - Palomera - Colldegria
near El Pasteral, Catalunya (España)
Viewed 2354 times, downloaded 74 times
Trail photos
Itinerary description
Zona: Les Guilleries (Serrat de la Palomera, de les Saleres Velles i d'en Cànoves / Prelitoral Nord.
Comarca: La Selva.
Data de realització: Abril 2015.
En resum: Pujada al Turó de Puig Estela (641m), a la Torre de Sant Silvestre (665m), al Pic de la Mamella (481m), al Puigdefrou (839m) i al Turó de la Palomera (399m) des del Pasteral. La caminada passa per indrets d'interès com les Esquerdes de l'Infern, els gorgs del Torrent del Gorners, dues mines o el Dolmen de Colldegria.
Inici: A l'aparcament municipal que hi ha al Pasteral, a tocar de la via verda i la carretera C-63.
Terreny i dificultat [Fàcil]: Pistes forestals en bon estat, corriols còmodes i algun tram de grimpadeta sense dificultat a la Torre de Sant Silvestre i al Pic de la Mamella. Bosc mediterrani amb molta alzina.
El primer tram segueix la via verda que aviat obliga a creuar la carretera C-63. Després d'uns metres d'asfalt, cal desviar-se per la pista que surt a l'esquerra creuant el filat.
La pista va pujant passant per les ruïnes de Can Gallissà i s'ha d'abandonar per seguir un corriol marcat amb marques liles que anirà pujant per arribar al Turó de Puig Estela o Castell d'Estela. Al cim hi ha un pal amb una bandera i una finestra amb bones vistes. El següent punt de la ruta, la Torre de Sant Silvestre, queda a menys de 0'5 km de distància del cim del Castell d'Estela.
La pujada és constant fins arribar gairebé al Collet del Serrat de les Sorres i abans d'arribar-hi es passa per les Esquerdes de l'Infern, unes grans esquerdes naturals. Després, cal seguir direcció a l'ermita de Sant Agustí de Lloret Salvatge. L'ermita es troba oberta i hi viuen alguns ratpenats. Es passa abans pel costat d'una mina oberta que queda a l'esquerre del camí.
Un cop passada l'ermita de Lloret Salvatge, es continua per la pista per arribar a la carretera asfaltada que voreja el pantà per creuar-lo després de pocs metres per un pont. Seguint un corriol s'arriba aviat a la Mina dels Xampinyons, oberta i en bon estat. És ben llarga i conserva vestigis de la seva darrera explotació. Un cop visitada la mina, es desfà un tros de camí per pujar per un corriol que s'endinsa al bosc per arribar a Les Oficines, ruïnes d'edificis relacionats amb la construcció del pantà.
La pujada continua fins a trobar el Torrent del Gorners, que se seguirà fins arribar al Salt de l'Olla, passant abans per diferents gorgs. El gorg té l'aigua ben freda i neta. Després d'aquesta zona salvatge, el camí puja al Pic de la Mamella, la roca que surt per sobre de Can Torra. Al cim hi ha un pal amb una bandera.
Després de fer el cim, cal seguir la pista gran que puja al Puigdefrou. Està ben indicada i passa per diverses fonts. Al cim del Puigdefrou hi ha una gran creu, un banc, un cartell informatiu... Les vistes són molt bones.
La baixada comença seguint el corriol que surt per darrere de la creu i baixa entre el bosc fins a trobar la pista que se seguirà uns metres abans de tornar a un altre corriol. La primera part de baixada fins a Becdejuvell va alternant dreceres amb la pista forestal de baixada.
Passat Becdejuvell, cal seguir la pista que portarà aviat al Turó de la Palomera, el turó de les antenes al cim. El cim no té res d'especial, només les antenes. Abans es passa per la Pedrera de la Palomera. Passades les ruïnes de La Ferreria, cal desviar-se direcció al Dolmen de Colldegria per la ruta senyalitzada. Abans d'arribar al dolmen, es passa per les Pedreres de Colldegria.
A la zona del dolmen hi ha molt bones vistes al Pantà del Pasteral i ve a ser un bon lloc on parar a descansar. El darrer tram de la caminada ve marcat per la visita a l'entrada de les Coves del Pasteral, tancades amb barrots, abans de tornar de nou al poble.
Waypoints
Puigdefrou (839m)
És la muntanya que regeix la vall de la Cellera de Ter. Tot i que té 838,7 metres, darrere seu hi ha una muntanya més gran i alta, la més gran del municipi, la muntanya de Sant Gregori (1090,8 metres). La part més alta està compartida amb el municipi d'Osor. Des del poble de la Cellera s'albira una gran creu de fusta, que va ser instal·lada per primer cop l'any 1966 per l'Agrupament Escolta que porta el mateix nom de la muntanya. Aquesta icona religiosa s'ha convertit en el seu símbol. Alguns anys, per les festes de Nadal, s'hi ha instal·lat una potent il·luminació. Puigdefrou és un punt del recorregut de nombroses rutes o caminades (a peu o en bicicleta) que es poden fer per aquestes contrades. El cim avui dia s'ha convertit també en un dels punts d'enlairament de vol lliure amb ala delta o parapent i s'hi ha celebrat alguna competició d'aquest esport. També és el punt de sortida de la baixada en bici o en prototipus que es fa com a acte de la celebració de la Festa del Roser de la població, que se celebra a final del mes d'abril. A més, s'hi celebra l'aplec.
Sant Agustí de Lloret Salvatge
Lloret Salvatge va ser un agregat medieval del qual l'església de Sant Agustí, dedicada inicialment a sant Julià, n'era la parroquial. El lloc està documentat l'any 949 (Loreddo) i el 979 (Lauretum) com a possessió del monestir de Santa Maria d'Amer. L'església, segurament afectada pels terratrèmols del segle XV, conserva força bé l'estructura del segle XI. Consta d'una nau coberta amb volta de canó, reforçada amb un arc toral, i capçada amb un absis semicircular que exteriorment presenta decoració llombarda. La porta, molt senzilla, és a la façana de tramuntana. L'absis té al bell mig una finestra de doble esqueixada. Pels voltants de l'església hi ha restes d'habitatges o d'alguna antiga masia.
Turó de Puig Estela (641m)
El castell d'Estela està situat a dalt del serrat de la Serra i de les Saleres Velles que separen la conca del Ter i la vall del riu Brugent. La seva posició simètrica a la del castell del Diable permetia dominar la sortida del Ter de la zona muntanyosa de les Guilleries vers les planes de la Selva i el Gironès i alhora protegir els nuclis d'Amer, la Cellera de Ter i Anglès.
Collet del Serrat de les Sorres
Hi ha un cartell. Cal seguir direcció Lloret Salvatge.
Mina
Primera de les mines que es troben. Baixant del Collet del Serrat de les Sorres. Està oberta i en bon estat.
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
1 agost 2017. La ruta està en condicions. L´he feta en sentit invers trotant tot el que el terreny m´ha permés. Teniu unes 4h i 16 minutets de feina. Recomano mínim 2l aigua en camelback i 2 bidons d´isotònic per beure i menjar. M´ha estat una mica difícil de traçar a la zona del torrent de Gorners però els Pals i les marques grogues m´han servit de molta ajuda, no he perdut gaire temps.
Gràcies pel comentari i la valoració. També per l'actualització de l'estat del camí, clar! Molt bon temps aquestes 4 horetes!!
I sí, potser el tram del Torrent de Gorners és el més ''perdedor'' de la caminada però com has dit, entre marques i GPS es pot fer bé.
Buenas.
Felicitarte por la gran descripción de esta ruta y el rato que habrás estado escribiendo con detalle para que los demás la disfruten. Hay que valorarlo porque si no estos rincones tan bonitos apenas se conocerían. .
La hare en cuanto pueda, pero en bici.
Un saludo y gracias
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Difficult
La ruta esta guai aunque es dificil encontrar las cascadas