Pedra amb inscultures de Collserola (19-05-2013)

Vaig saber que existia aquesta pedra mirant el magnífic blog Ambotes . Al final de l'entrada hi ha un enllaç amb una ruta que passa per la Pedra, ruta que és d'un altre conegut d'internet, l'incansable senderista que fa temps vaig seguint, el .
El temps insegur d'aquest dies no aconsellava allunyar-nos gaire de casa i per això ens vam animar a seguir-la. Ens vam acostar a l'estació de metro de la Casa de les Aigües, on comença la ruta, amb molt de sol i un airet fresc que convida a caminar. Ben aviat deixem els carrers asfaltats per pujar a la Torre del Baró.
Passem ara per un tram de corriols preciosos, amb alguna part trista: el foc, sempre amatent, ha acabat amb la vida dels pocs pins que quedaven, però paradoxalment això ha permès que milions de flors puguin viure.
Fem una petita modificació de la ruta del Capità, la pujada al Turó del Maltall de Magarola, bonic corriol que ens permet deixar una mica enrere el trànsit intens de la Carretera de les Aigües, plena de vianants i ciclistes que aprofiten, com nosaltres, la mica de treva de la pluja. Al Turó hi ha un Vèrtex geodèsic, una vista preciosa a banda i banda i un banc de fusta on ens mengem un entrepà boníssim. Amb energia renovada reprenem la marxa i passem per la pista que ens porta a la font pública que hi ha al Coll de l'Erola i seguim amunt pel senderó de les arrels, on podem apreciar el pare dels pins, que té un diàmetre considerable.
A la carretera del Tibidabo agafem el corriol que porta a la Font de la Salamandra i immediatament trobem la Pedra amb inscultures, que resta oblidada al marge del corriol. Baixem a la font, ortigant-nos una mica, sort que no fa calor i l'ortigada s'oblida ràpidament mentre, en una altra variació del track original, ens atansem al Tibidabo pel darrere.
Quan la nostra filla era petita vam pujar al trenet que hi circula i mentre va durar el trajecte es va fer un tip de riure dient que es deia Collserola Coll, són les sortides dels fills que no s'obliden mai. Ahir, mentre fèiem la foto els passatgers ens saludaven i tots vam tornar una mica a la innocència dels primers anys.
Al cim del Tibidabo tenim la Basílica del Sagrat Cor de Jesús i al costat, una mica més avall, hi tenim un representant dels temples moderns que substitueixen els religiosos, el de les comunicacions i internet, la Jardins del Viver de Can Borni i mai hauria dit que és un lloc que val tant la pena visitar. Només entrar trobem la cisterna, que s'omple amb l'aigua que raja contínuament de la Font de Can Borni. L'aigua va baixant pendent avall, entre diferents espècies d'arbres i arbusts ben senyalitzats.
Retornem a la pista i trobem un altre Punt Geodèsic i moltíssimes flors. Hem passat molta estona per la Carretera de les Aigües, ara la Torre Agbar ens reclama l'atenció amb el reflex del sol en els seus vidres. Seguim baixant, a cops per llocs amb pendent elevada i a cops per llocs més tranquils i amb molt bona vista de la nostra platja del Maresme.
Després d'aquesta passejada pel cel, arribem a l'estació de Penitents, on ens enterrem una mica en la nostra penitència particular per tornar al punt de partida i a la realitat.
Si voleu veure més fotos, podeu entrar a l'enllaç de sota, on hi ha la crònica de la sortida