Pedra d'Àliga, Roca Mur, Roca Encavalcada, Roques de la Coca, Ocell de Pedra, Emprius, Queixal Corcat

En aquesta ruta visitarem diversos sectors de la zona del Montcau entre roques, agulles i formacions geològiques curioses. No obstant, hi ha alguns punts de grimpada (senzilla) i moments on els camins no són del tot evidents i cal saber moure's per Sant Llorenç, així que la poso difícil.

Aparquem a un petit replà de la carretera de la Vall d'Horta que va al Marquet de la Vall. Si el trobem ple, tenim un altre aparcament més endavant, o fins i tot el mateix aparcament més gran del Marquet de la Vall. Com la ruta és circular, passarem per tots aquests aparcaments en un moment o altre.

Pugem cap a la Pedra d'Àliga, on podem grimpar al bloc del cim sense gaire complicació. Excel·lents vistes a la cara est del Rocamur, cap a on ens dirigirem a continuacio.

Sender fins la base del Rocamur. Es pot pujar, de fet, a totes les puntes. Com aquest track l'he volgut marcat de senderisme, he esborrat la part del track on ho faig per no embolicar a qui el segueixi, però ho he ressenyat en AQUEST TRACK si esteu interessats. Un cop fets els cims de la Màquina de Tren / Rocamur, baixem per un dret corriol de l'altre costat.

Toca ara agafar alçada per la Canal de la Revella. Quan la vaig fer fa temps de baixada em va semblar molt més evident que en pujada, en un parell de punts dubto de per on segueix el corriol, però només cal buscar les fites que marquen per on seguir. Un cop al coll penso si acostar-me a la Morella, però ja la tinc pujada d'una altra ocasió i encara em queda ruta per fer, avui no serà.

Ara toca anar a buscar el corriol que recorre la cinglera de les Fogueroses. L'objectiu principal és la Roca Encavalcada, un pont natural maquíssim. Des del mirador de la Roca Encavalcada, segueixo cap al nord un petit tram de cingle, desgrimpo un petit mur ajudat d'unes arrels per accedir a la canal que separa la Roca Encavalcada de la cinglera, i la baixo per fer algunes fotos just des de sota l'arc de la Roca i des de més avall. Torno a remuntar cap on era.
Nota: a partir de la Roca Encavalcada i fins al Paller, els tracks que portava carregats sembla que anaven uns metres per sobre d'on passo jo (és a dir, van més cap a l'esquerra/oest). No obstant, jo he seguit també un corriolet, així que podeu fer-ho sense embrutar-vos enmig de vegetació. La zona aquesta sembla tenir bastants corriolets que s'apropen a diversos punts de la cinglera. Aprofito per fer fotos a les Agulles Petita i Mitjana de les Fogueroses.

Arribats al coll amb el Paller, una petita grimpada ens deixa a un cim just sota d'aquest i des d'on podem apreciar alguna de les seves vies. Després seguim el corriol que baixa dret sota el paller, i comencem a trobar marques grogues que anirem seguint una bona estona fins remuntar un tram de la Canal del Llor a les proximitats de la Cova Simanya, a la qual tampoc hi vaig doncs ja hi he estat en una altra ocasió. Segueixo el corriol cap al Collet del Llor.

Aquí ara toca tornar a remuntar per un corriol i marques (vermelles, crec recordar) per dirigir-nos cap a les Roques de la Coca, sota la cara nord del Montcau. Abans, però, passarem per un replà amb agulles rocoses, una foradada, i un roc on ens podrem enfilar per tenir una vista just des de davant al Cavall Bernat de la Vall.
Atenció! El tram que rodeja el Montcau cap a les Roques de la Coca pot ser una mica problemàtic en mullat. Tot i ser fàcil, és un estret corriol sobre roca conglomerada amb una mica de timba al costat, en mullat és senzill relliscar...

Des de les Roques de la Coca seguirem la carena fàcil, corriol en baixada fins la carretera, una altra baixada, i pista fins a la casa de la Vall. Seguim sempre la pista fins que ens situem sota dels fils de les línies d'alta tensió. Aquí veurem un corriol fitat que aprofita el tallafocs sota els cables i remunta cap a la Serra de les Garses. Un cop a dalt la serra, la seguim pel corriol sense dificultats. A mig camí, passarem per una bonica formació de roques, l'Ocell de Pedra.

Seguim ara per la carena dels Emprius, i farem dos desviaments: cap al Queixal Corcat i cap al Cau dels Emboscats.
Per pujar al Queixal Corcat anirem a buscar el petit collet que el separa de la carena principal. Hi ha unes fites que marquen un corriol que surt del sender principal de la carena dels Emprius i ens porten a un mirador del Queixal Corcat. Des d'aquí jo vaig trobar una petita canaleta per baixar i després una lleixa de roca que em va deixar just al collet. Ens endinsem dins la roca del Queixal, i pugem per l'estreta xemeneia interna fins al cim, amb l'ajuda d'una petita grapa. Torno fins al sender dels Emprius per on he vingut.
A pocs metres del trencant que m'ha portat al Queixal Corcat, surt un altre corriol fitat, aquesta vegada per portar al Cau dels emboscats. Una petita desgrimpada, una escala de fusta, i ja som dins del cau, amb un forat enorme davant però alhora ben amagat.

Per acabar la ruta, seguirem la carena fins les Agulles de Finestrelles. A la primera (nord) es pot pujar fàcilment per un corriolet mig tapat amb una grimpada a la part superior. La gran (sud) es pot rodejar per la cara est per una feixa una mica exposada, però sense dificultats.

Finalment, baixo al collet del Llor, la Font del Llor i ja arribo a la pista de la vall.


TEMPS TOTAL: 8h amb parades