Pedra dels Evangelis, Roques del Rei i Goteres des de Sant Salvi de Cladells

Pedra dels Evangelis, Roques del Rei i Goteres des de Sant Salvi de Cladells.
David Soler, juliol 2020.

Primera sortida del propi municipi després de tres mesos de confinament forçat per la crisi del coronavirus. Ara que tothom s’ha llençat a la muntanya, escullo un itinerari relativament poc conegut a les Guilleries, que segurament estarà molt menys freqüentat que altres destinacions senderistes més populars. Es tracta d’una circular des de Sant Salvi de Cladells, al terme de Santa Coloma de Farners, passant per la Pedra dels Evangelis, les Roques del Rei i el cim de Goteres, ja en municipi de Sant Hilari Sacalm. La ruta la podem dividir en dues parts ben diferenciades. Una primera meitat, diguem-ne d’anada, que podem qualificar de fàcil i ben senyalitzada, ens porta sense complicacions fins les Roques del Rei i, si m’apureu, fins al peu de Goteres. La segona part, de tornada, ja seria de dificultat moderada (amb algun tram difícil), per un laberint de pistes en condicions com a mínim mediocres, i sense indicacions de cap mena en gran part del seu recorregut. He incorporat molts waypoints a la ruta, amb explicacions detallades en alguns d’ells, per facilitar-ne el seguiment. De totes maneres, pel que fa al tram de tornada esmentat, tant en els waypoints com en el text remarco algunes alternatives que permetrien anar per camins menys problemàtics (especialment entre Goteres i la pista de Mas Huix a Roques del Rei). Tingueu en compte que la zona és farcida de pistes forestals, l’estat de les quals pot variar molt amb el temps degut a l’efecte de la pluja, caiguda d’arbres per vent o neu, proliferació de malesa o treballs forestals. Aconsello anar equipat amb mapa topogràfic de detall (base 1:5.000 consultable a www.icgc.cat/vissir), un track fiable, pantalons llargs i aigua suficient (no es passa per cap font en tot el recorregut). Si opteu per fer només la part “fàcil” fins les Roques del Rei, una opció és enllaçar des de Can Cigala (wp 15) directament amb el wp 30.

A Sant Salvi de Cladells s’hi pot arribar en cotxe. Des de la sortida 217 de l’Eix Transversal (C-25) cal recular menys d’1 km en direcció a Santa Coloma de Farners per la GI-551. Passat el viaducte i el pont sobre la riera de Santa Coloma, una pista a mà esquerra amb indicacions al monestir, creua per sota l’Eix i, en poc més de 2 km, arriba a Sant Salvi. La pista és relativament bona, apta per a turismes, tot i que la pluja hi pot excavar reguerons de tant en tant. Comencem a caminar des de l’esplanada d’aparcament que hi ha davant el monestir (wp 00, altitud 490 m). Just a l’entrada de l’esplanada, sobre la pista, hi ha una petita edificació des d’on comença una antiga pista forestal, ara ja un simple camí, que remunta en direcció NW. També tenim l’opció de caminar per la pista que passa de llarg de Sant Salvi, que més amunt passa pel costat d’unes cases. Nosaltres optem pel camí, que al wp 01 enllaça amb aquesta pista. En aquest tram inicial estem envoltats d’un bosc mediterrani dominat per suros, pins i alzines. Seguint-la en pujada, al cap de poca estona trobem l’entrada, tancada amb cadena, a la propietat privada del Vilar (wp 02). Continuant per la mateixa pista, al wp 03 es fa un gir a la dreta i al wp 04 s’arriba a una trifurcació. A la dreta nova entrada al Vilar, al mig la pista per on arribarem a la tornada, i a l’esquerra la que ens durà a la Pedra dels Evangelis, tot seguint marques de pintura vermella. Al wp 05 em confonc i prenc un ramal a l’esquerra que baixa uns metres i tot seguit puja per tornar a enllaçar amb la mateixa pista al wp 06. He editat el track com si hagués continuat per la pista principal. En aquest wp 06 passem un collet i seguim recte, per on veiem les marques de pintura vermella. Pràcticament planejant, arribem a una corba pronunciada de la pista cap a la dreta, travessada per una cadena. Just a l’esquerra, un corriol es desvia escassos metres fins a la Pedra dels Evangelis (wp 07). Fins aquí hem trigat uns 35 minuts. La Pedra dels Evangelis és un monòlit de pedra granítica, d’aproximadament un metre i mig d’alt, que té gravades les inicials ML i MA, separades per una creu. Es tracta d’una antiga fita termenal entre les parròquies de Sant Miquel de Cladells i Santa Margarida de Vallors, d’origen incert però que podria ser medieval.

Retornem a la pista, fent un canvi de vessant i també de bosc: entrem al domini del castanyer. Poc més endavant confluïm amb una nova pista que fa corba, on a les marques vermelles se n’afegeixen de blanques (wp 08). Les marques blanques corresponen a la Ruta de les 10 Ermites; el ramal de l’esquerra ve de Santa Margarida de Vallors, i el de la dreta es dirigeix a la Mare de Déu del Pedró. Pugem cap a la dreta, ara en fort pendent per terreny granític descompost a sauló, una sorra gruixuda molt erosionable que es desprèn dels marges de les pistes i és fàcilment remogut pendent avall per l’aigua de pluja. Als pocs minuts arribem a una corba a la dreta d’aquesta pista (wp 09), i davant nostre veiem per primer cop les Roques del Rei. Aquí tenim dues alternatives: continuar per la pista senyalitzada o tirar recte per una nova pista, sense indicacions. Ambdues opcions ens permetrien arribar a les Roques del Rei, i opto per seguir la que va recte. Al wp 10 nova confluència amb una pista que ens puja de cares procedent de Santa Margarida de Vallors, i continuem pujant per la dreta. Més amunt fem una ziga-zaga de la pista i, quan arribem sota una plantació d’avets de nadal (wp 11) la deixem per, enfilant-nos a la dreta, fer una mica de drecera a través dels arbrets. Realment no seria necessari, ja que la pista per on veníem conflueix amb una altra en pocs metres, i seguint a la dreta s’arriba al moment a Can Cigala (wp 15) i la plantació esmentada. Sigui com sigui, enllacem amb el camí que, procedent d’aquesta casa, remunta cap al turó de les Roques del Rei. Hi ha un cartellet indicatiu, posat per la casa de turisme rural de Mas Huix (wp 12). El corriol s’endinsa al bosc i puja de valent, passant pel costat d’alguns peus de castanyer possiblement centenaris, i en pocs minuts arribem a les Roques del Rei (wp 13 al punt més alt, cota 852 m, i wp 14 mirador). El temps invertit des de l’inici ha estat de 1 h 20 min. Des de la gran creu metàl·lica “Recort del Sitgle XX” (sic) tenim esplèndides vistes de paisatge cap al massís de les Guilleries a la zona de Sant Hilari Sacalm, els seus cims principals del Turó de Faig Verd, Muntanya de la Coma i Sant Miquel de Solterra, i al fons el massís del Montseny amb les Agudes-Turó de l’Home i el Matagalls. La geomorfologia granítica que conforma el promontori on ens trobem també és remarcable.

Després d’una estona de descans i d’esmorzar, refem el camí fins a Can Cigala (wp 15). Per la nostra dreta (est) arriba la pista amb marques blanques i vermelles, per on podríem tornar cap a Sant Salvi. Però nosaltres continuem pujant en direcció nord, passant per dues parcel·les més amb avets de nadal. Superada una cadena que tanca la pista després dels vivers, veiem a l’esquerra del camí una petita bassa sota un marge, d’on brolla aigua de manera natural (wp 16), sembla que de manera permanent a jutjar per la vegetació aquàtica que s’hi veu. Em pregunto si és la Bassa de Plansalou que apareix als mapes de l’ICGC. Seguim avançant cap al nord fins que sortim a la pista que uneix Castanyet amb el Pedró, part de l’anomenat Camí Mil·lenari de Can Patrinxo (http://serrallonga1640.blogspot.com/2016/04/el-cami-millenari-de-can-patrinxo-en.html), senyalitzat amb punts verds. Com que el Pedró ja el conec (visita recomanada), opto per anar a la dreta i intentar pujar al turó de Goteres, cota màxima del sector. Al wp 15 s’acaba la part fàcil de l’excursió i comencen les complicacions (en cas que vulgueu prescindir d’aquest tram, recomanem seguir per la pista i, quan trobeu una bifurcació principal, anar a la dreta per enllaçar amb el wp 23). D’aquí surt, a la dreta, un corriol que s’enfila decididament a través d’una densa castanyeda. De seguida es desdibuixa i hem d’acabar remuntant bosc a través, coronant la part alta del turó on hi ha una plantació de grans pins. Decantant-nos cap a l’esquerra, sortint dels pins i anant cap als castanyers, arribem al vèrtex geodèsic de Goteres amagat entre la vegetació (wp 19, alt. 918 m). Tot i que el pilar de formigó fa uns 6 m d’alçada, els castanyers que l’envolten són més alts. Ens hi enfilem gràcies a les grapes metàl·liques de què disposa, però de vistes de paisatge res de res; un cim decebedor que no compensa l’esforç. Fins aquí portem 2 h 30 minuts d’excursió, comptant parades.

Per baixar reculem una mica sobre les nostres passes, però sense adonar-me’n em desvio massa cap a la dreta i vaig a parar a una antiga pista de desemboscar, completament ocupada per bardisses (wp 20). A l’esquerra és probable que pogués enllaçar amb la pista del Pedró, però una ullada al mapa revel·la que cap a la dreta enllaçaré amb una altra pista que baixa cap al Parral de n’Huix, per on igualment vull passar. Així que tiro a la dreta sortejant la malesa fins sortir a una mena de collet (wp 21). Hi arriba una pista per la dreta que continua cap a l’esquerra, cap on em dirigeixo. A pocs metres es bifurca i opto per baixar a la dreta, cap a una zona de pins. Costa avançar, ja que està plena de grans branques i fins i tot arbres sencers caiguts, possiblement a causa del temporal Glòria de finals de gener. Al wp 22 ja està bé, doncs sembla que ha estat netejada recentment amb maquinària. Tot seguit arribem a un encreuament de pistes (wp 23). La que es veu principal ve per l’esquerra (des de la pista del Pedró) i se’n va a la dreta. Ni una ni altra, segueixo recte fent un tram de baixada. De totes maneres, vull puntualitzar que és altament recomanable continuar per l’opció de la dreta, vist el que ens trobarem més endavant. A pocs minuts se’ns uneix una pista secundària per l’esquerra, que obviem, i a continuació trobem un altre trencall també a l’esquerra (wp 24) que sí que agafarem, per tornar-hi al cap de poc. En teoria aquesta pista baixa fins a una torrentera on, als mapes de l’ICGC, hi ha indicada la font de la Viella. Al wp 25 arribem a l’esmentat torrent, però ni rastre de la font, així que toca recular i continuar avançant per la pista anterior. En pocs metres trobem un nou trencant a mà dreta, al costat d’una altra plantació de pins (wp 26). Hi anem i arribem a la casa del Parral de n’Huix, on no hi ha ningú, però que sembla que l’estiguin arreglant. Si us agraden els arbres monumentals, rere la casa hi ha un castanyer enorme.

La pista que passa sota la casa i comença a davallar, de seguida la trobem completament coberta per branques caigudes i arbres sencers tombats. Es fa molt difícil avançar per aquí, ja que trobem punts on hem de fer contorsionisme per passar, fins i tot arrossegar-nos per sota dels troncs. Passar pel bosc no és una alternativa, ja que el terreny és força dret i la vegetació igualment espessa. Penosament, triguem una bona estona a fer una distància reduïda, però finalment la pista s’aclareix al wp 27, en un punt on del terra de la mateixa pista brolla una mica d’aigua; continuem recte obviant un ramal secundari que baixa a l’esquerra. A partir d’aquí anirem trobant moltes bifurcacions. Al wp 28 arribem a una corba d’una altra pista, i la seguim en baixada. Al wp 29 desemboquem a una pista principal, que de l’esquerra ve del Mas Huix, mentre que a la dreta es bifurca: anirem per l’esquerra seguint les indicacions de les Roques del Rei posades per aquest establiment de turisme rural. Al wp 30 nova bifurcació, amb un avet just a la corba de la pista: a la dreta pujaríem en pocs minuts fins a Can Cigala (wp 15), i a l’esquerra prenem la pista de marques blanques i vermelles. Al cap de pocs minuts abandonem aquesta pista senyalitzada (que ens duria al wp 09), per prendre’n una altra d’aspecte secundari que comença a baixar per l’esquerra (wp 31). Ja més avall, en una nova bifurcació anem a l’esquerra (wp 32), encara que si anéssim recte arribaríem al wp 06. Després, en una altra bifurcació (wp 33) també anem a l’esquerra, mentre que a la dreta també arribaríem al wp 06. Al wp 34 ens arriben dues pistes secundàries per l’esquerra a les que no fem cas. Per fi, la pista ens fa sortir a la trifurcació del wp 04, des d’on només queda desfer el camí de l’anada fins a Sant Salvi. En total han estat poc més de 4 h de caminada efectiva, físicament exigents, i tot un repte d’orientació. I el millor: el nombre de persones amb qui m’he creuat en tota la ruta ha estat de zero.