Pedra seca a Castellar del Vallès VIII: Sant Feliu del Racó, l'Obaga del Guix i el Recó
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 4.71 mi
- Elevation gain
- 991 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 991 ft
- Max elevation
- 1,659 ft
- TrailRank
-
64
4.3
- Min elevation
- 1,025 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 2 hours 19 minutes
- Coordinates
- 1250
- Uploaded
- February 27, 2023
- Recorded
- February 2023
near Sant Feliu del Racó, Catalunya (España)
Viewed 162 times, downloaded 12 times
Trail photos
Itinerary description
Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent identitari a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders de gran valor dominats sobretot per l'olivera, la vinya, l'ametller i els cereals, plenament adaptats als sòls i al clima. Les seves funcions eren diverses amb usos com a cobert d'estris, lloc de descans, delimitació de finques o emmagatzematge d'aigua.
Condicionament de finques
Al llarg de la història, moltes generacions han extret dels que acabaven essent camps de conreu les pedres que n'impedien la llaurada i el correcte creixement de les llavors. Aquestes pedres han servit per construir els marges de despedregar i els murs de pedra seca, que protegeixen i limiten els camps i, en alguns casos, també les propietats.
Marges
Els marges o murs de pedra seca atalussen els pendents tot conformant els bancals o feixes i aconseguint així guanyar terreny cultivable on abans el pendent ho impedia. Aquestes construccions permeten frenar l'escolament de l'aigua de pluja, així com retenir la humitat i prevenir l'erosió. Els marges són l'element més senzill i alhora el patrimoni més comú de la pedra seca.
Marges de despedregar
Despedregar va constituir durant diverses generacions un treball que omplia de sentit les hores mortes i es traduïa sovint en la construcció de marges i parets. D'aquesta manera es convertien els terrenys en cultivables i es complia alhora amb una triple funció: dividir la propietat, emmagatzemar el pedruscall i, en terrenys inclinats, prefigurar els bancals o esglaonaments que a continuació s'omplien amb terra i esdevenien conreu. En indrets amb predomini de l'arquitectura de la falsa cúpula, l'existència de la cabana o barraca també responia a aquesta necessitat de desproveir el camp de pedra.
Barraques , cabanes i aixoplucs
Són construccions que feien la funció de cobert d'estris i lloc de descans. L'utilitzaven els pagesos quan les feines del camp requerien romandre-hi més temps i per protegir-se de les tempestes quan les finques eren lluny del nucli urbà. Si les dimensions ho permetien s'utilitzaven també com a lloc de descans pels animals de tir. Amb la irrupció dels tractors i els cotxes, aquestes construccions han anat perdent la funció original. D'altra banda, les vores de les cabanes i barraques solen ser l'espai de la finca elegit per ubicar els diversos arbres d'ombra que, per la seva major grandària, han esdevingut referents d'un paisatge dominat per cobertures vegetals de poca alçada.
Barraques de vinya
Es tracta del tipus de construcció més comú a la Mediterrània. A Catalunya, el trobem a les comarques centrals, al Camp de Tarragona i a tot el litoral en gran nombre. Probablement la tècnica per construir-les, el sistema d'aproximació de filades, sigui molt antiga. La tècnica consisteix en anar sobreposant les pedres horitzontalment sense polir, aplanades, ben aparellades entre si i amb un lleuger pendent. La filada superior es decanta cap a l'interior, tot formant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb una o diverses lloses. A vegades, a sobre també s'hi posa una capa de terra i argila i fins i tot fixadors vegetals, com els lliris.
Cabanes de volta
Són construccions realitzades fonamentalment al llarg del segle XIX a la zona de les Garrigues, l'Urgell, Segarra i Terra Alta. Normalment estan fetes sobre terreny en pendent amb filades consecutives de carreus formant un arc de mig punt i amb la façana incorporada un cop conclosa la volta. Una vegada feta l'estructura, s'afegia terra natural a sobre per tal d'impermeabilitzar-la. Acostumen a tenir una superfície d'entre 15 i 35 m², i una única porta -ocasionalment amb un respirador a sobre- i sense finestra.
Balmes murades
Per balma murada entenem les coves naturals que s'havien habilitat com a estança amb l'aixecament d'una paret de pedra seca per la part exterior que presentava un accés i normalment una sortida de fums. En algunes zones, trobem balmes murades d'una gran superfície que feien la funció de corral per als ramats.
Cabanes de teula
Anomenem cabana de teula les construccions de planta quadrada o rectangular de paret de pedra seca i coberta de teula àrab a una o dues aigües. La seva grandària, obertures, distribució i altres característiques són molt variables. Després dels marges, són l'element de pedra seca més comú construït a l'entorn del litoral peninsular entre finals del segle XIX i primers dels anys cinquanta del segle XX, època a partir de la qual comencen a utilitzar-se materials ceràmics.
Recers o paravents
Es tracta de construccions senzilles concebudes per protegir-se del vent, formades per una paret simple de pedra seca. Presenten formes diverses -circulars, de ferradura, quadrats, rectangulars- generalment amb l'entrada orientada al costat contrari d'on bufa el vent dominant. En podem trobar aïllats o adossats com una prolongació de la paret exterior d'una cabana o barraca.
Emmagatzematge d'aigua
A la conca mediterrània, amb una pluviometria irregular i més aviat escassa, esdevé fonamental la disponibilitat d'aigua sobretot per les persones, el bestiar i les hortes. La pedra seca esdevé altre cop el mètode emprat per a la construcció de basses o construccions similars per tal d'aprofitar l'aigua de la pluja.
Basses
La bassa és un dipòsit rudimentari emplaçat a l'aire lliure i sense cobrir. Són de base plana circular amb paret lateral en pedra seca, tot i que en alguns casos (probablement més recents) la forma és quadrada o rectangular. El substrat de la base solia ser d'argila, material gairebé impermeable. Normalment tenien un accés interior mitjançant una escala. Les escales servien per anar a buscar el nivell de l'aigua quan aquest era més baix i per procedir a la periòdica neteja del seu fons, on anaven a parar la brutícia i impureses que l'aigua hi arrossegava. Per evitar l'entrada de bestioles s'alçava la paret al voltant de la bassa i, en algun cas, es cobria amb falsa cúpula.
Cisternes i aljubs
Les cisternes i aljubs són un dipòsit més reduït, avançat i artificiós, constituït per una bassa soterrada de base quadrada o rectangular, coberta i coronada per una mena de cabina, tancada amb una petita porta metàl·lica o de fusta, en la qual una persona pot acostar-se per recollir l'aigua de l'interior amb una galleda. En les cisternes la bassa interior està excavada en el terreny o bé aprofita una concavitat natural de la roca o un buidatge fet expressament per aquesta finalitat. El sortidor o cabina, semblant a la part exterior d'un pou, presenta formes i tècniques molt diferents que van des d'una senzilla construcció de base quadrada o rectangular en obra ceràmica fins a una planta cilíndrica aixecada en falsa cúpula, passant per la planta troncocònica coberta amb lloses i argila, entre altres. Preveu dos orificis: un per a l'entrada de l'aigua que es recull a l'exterior sobre la roca o altra superfície llisa i un altre com a sobreeixidor.
Cogulles
Les cogulles o cadolles són un tercer tipus de dipòsit força més singular. Tenen forma normalment rectangular i són excavats a la roca. Sempre es localitzen a la part baixa d'una superfície rocosa, més o menys àmplia, solcada per unes canals obrades sobre la pedra que aboquen al dipòsit. Per evitar l'evapotranspiració i la intrusió de bèsties hom les cobria amb una tapa metàl·lica o de fusta.
La Pedra Seca a Castellar del Vallès
El Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès treballa des de l’any 2008 restaurant i inventariant el paisatge de pedra seca que formava part del seu passat vitivinícola. Cada dimarts, Joan Roura i els companys del Grup, surten a preservar i restaurar aquest patrimoni cultural. Porten restaurades i inventariades prop de 160 barraques del terme municipal. Cada barraca té el seu nom i va acompanyada per una amplia fitxa de referència on s’explicita: l’estat de la trobada, la data de restauració, tipus de pedra i construcció, la cúpula, i altres dades, acompanyades d’un detallat mapa amb la seva localització.
La recuperació d’aquest patrimoni va portar particulars, institucions, i diferents grups a presentar candidatura per la seva salvaguarda. Entre els quals l’Ajuntament de Castellar del Vallès, que va donar suport a la candidatura internacional -presentada conjuntament per vuit estats europeus- de pedra en sec. El 28 de novembre de 2018 la UNESCO va incloure l’«Art de la pedra seca: coneixements i tècniques» a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Fonts:
Observatori del Paisatge. La Pedra Seca
Grup de Recerca de la Pedra Seca de Castellar del Vallès
Centre Excursionista de Castellar del Vallès
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
RECORREGUT:
Sant Feliu del Racó - Plaça del Dr. Puig - Església de Sant Feliu - Carrer del Pare Feliu - Carrer de Mossèn Martí Roca - La Canaleta - Els Oms - Estació de bombeig - Presa dels Oms - Font de la Riera - Molí de la Barata - Carretera BV-1249 - Mas Olivet - Cases de Cal Joan Coix - Cal Manyosa - Sot del Pujol - Sot del Guix - Barraca 123 o d'en Josep Llinares - Barraca 31 o del Mussol - Barraca 88 o d'en Jesús Gómez - Barraca 98 o de l'Agnès - Barraca 121 o de la Molsa - Barraca 101 o de la Vidauba - Barraca 32 o de la Figuera - Barraca 122 o d'en Ferran da Silva - Torrent del Sot del Recó - Carrer de la Serra de Sant Feliu- El Cim - Sot del Recó - Barraca 26 o de Cal Co - Barraca 25 o del Camí de Cavalls - Barraca 24 o d'en Marcel·lí - Barraca 131 o d'en Pep Aced - Barraca 94 o d'en Josep Gibert - Barraca 53 o de l'Alzina del Perrucaire - El Recó - Barraca 92 o d'en Recordà - Barraca 54 o de Can Manyosa - Barraca 133 o d'en Jaume Torrens - Barraca 118 o d'en Lluís Roig - Feixes noves de Cal Manyosa - Mas Olivet - Sotet del Recó - Antiga pedrera del Sotet del Recó - Carrer del Pare Feliu - Plaça del Dr. Puig
Condicionament de finques
Al llarg de la història, moltes generacions han extret dels que acabaven essent camps de conreu les pedres que n'impedien la llaurada i el correcte creixement de les llavors. Aquestes pedres han servit per construir els marges de despedregar i els murs de pedra seca, que protegeixen i limiten els camps i, en alguns casos, també les propietats.
Marges
Els marges o murs de pedra seca atalussen els pendents tot conformant els bancals o feixes i aconseguint així guanyar terreny cultivable on abans el pendent ho impedia. Aquestes construccions permeten frenar l'escolament de l'aigua de pluja, així com retenir la humitat i prevenir l'erosió. Els marges són l'element més senzill i alhora el patrimoni més comú de la pedra seca.
Marges de despedregar
Despedregar va constituir durant diverses generacions un treball que omplia de sentit les hores mortes i es traduïa sovint en la construcció de marges i parets. D'aquesta manera es convertien els terrenys en cultivables i es complia alhora amb una triple funció: dividir la propietat, emmagatzemar el pedruscall i, en terrenys inclinats, prefigurar els bancals o esglaonaments que a continuació s'omplien amb terra i esdevenien conreu. En indrets amb predomini de l'arquitectura de la falsa cúpula, l'existència de la cabana o barraca també responia a aquesta necessitat de desproveir el camp de pedra.
Barraques , cabanes i aixoplucs
Són construccions que feien la funció de cobert d'estris i lloc de descans. L'utilitzaven els pagesos quan les feines del camp requerien romandre-hi més temps i per protegir-se de les tempestes quan les finques eren lluny del nucli urbà. Si les dimensions ho permetien s'utilitzaven també com a lloc de descans pels animals de tir. Amb la irrupció dels tractors i els cotxes, aquestes construccions han anat perdent la funció original. D'altra banda, les vores de les cabanes i barraques solen ser l'espai de la finca elegit per ubicar els diversos arbres d'ombra que, per la seva major grandària, han esdevingut referents d'un paisatge dominat per cobertures vegetals de poca alçada.
Barraques de vinya
Es tracta del tipus de construcció més comú a la Mediterrània. A Catalunya, el trobem a les comarques centrals, al Camp de Tarragona i a tot el litoral en gran nombre. Probablement la tècnica per construir-les, el sistema d'aproximació de filades, sigui molt antiga. La tècnica consisteix en anar sobreposant les pedres horitzontalment sense polir, aplanades, ben aparellades entre si i amb un lleuger pendent. La filada superior es decanta cap a l'interior, tot formant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb una o diverses lloses. A vegades, a sobre també s'hi posa una capa de terra i argila i fins i tot fixadors vegetals, com els lliris.
Cabanes de volta
Són construccions realitzades fonamentalment al llarg del segle XIX a la zona de les Garrigues, l'Urgell, Segarra i Terra Alta. Normalment estan fetes sobre terreny en pendent amb filades consecutives de carreus formant un arc de mig punt i amb la façana incorporada un cop conclosa la volta. Una vegada feta l'estructura, s'afegia terra natural a sobre per tal d'impermeabilitzar-la. Acostumen a tenir una superfície d'entre 15 i 35 m², i una única porta -ocasionalment amb un respirador a sobre- i sense finestra.
Balmes murades
Per balma murada entenem les coves naturals que s'havien habilitat com a estança amb l'aixecament d'una paret de pedra seca per la part exterior que presentava un accés i normalment una sortida de fums. En algunes zones, trobem balmes murades d'una gran superfície que feien la funció de corral per als ramats.
Cabanes de teula
Anomenem cabana de teula les construccions de planta quadrada o rectangular de paret de pedra seca i coberta de teula àrab a una o dues aigües. La seva grandària, obertures, distribució i altres característiques són molt variables. Després dels marges, són l'element de pedra seca més comú construït a l'entorn del litoral peninsular entre finals del segle XIX i primers dels anys cinquanta del segle XX, època a partir de la qual comencen a utilitzar-se materials ceràmics.
Recers o paravents
Es tracta de construccions senzilles concebudes per protegir-se del vent, formades per una paret simple de pedra seca. Presenten formes diverses -circulars, de ferradura, quadrats, rectangulars- generalment amb l'entrada orientada al costat contrari d'on bufa el vent dominant. En podem trobar aïllats o adossats com una prolongació de la paret exterior d'una cabana o barraca.
Emmagatzematge d'aigua
A la conca mediterrània, amb una pluviometria irregular i més aviat escassa, esdevé fonamental la disponibilitat d'aigua sobretot per les persones, el bestiar i les hortes. La pedra seca esdevé altre cop el mètode emprat per a la construcció de basses o construccions similars per tal d'aprofitar l'aigua de la pluja.
Basses
La bassa és un dipòsit rudimentari emplaçat a l'aire lliure i sense cobrir. Són de base plana circular amb paret lateral en pedra seca, tot i que en alguns casos (probablement més recents) la forma és quadrada o rectangular. El substrat de la base solia ser d'argila, material gairebé impermeable. Normalment tenien un accés interior mitjançant una escala. Les escales servien per anar a buscar el nivell de l'aigua quan aquest era més baix i per procedir a la periòdica neteja del seu fons, on anaven a parar la brutícia i impureses que l'aigua hi arrossegava. Per evitar l'entrada de bestioles s'alçava la paret al voltant de la bassa i, en algun cas, es cobria amb falsa cúpula.
Cisternes i aljubs
Les cisternes i aljubs són un dipòsit més reduït, avançat i artificiós, constituït per una bassa soterrada de base quadrada o rectangular, coberta i coronada per una mena de cabina, tancada amb una petita porta metàl·lica o de fusta, en la qual una persona pot acostar-se per recollir l'aigua de l'interior amb una galleda. En les cisternes la bassa interior està excavada en el terreny o bé aprofita una concavitat natural de la roca o un buidatge fet expressament per aquesta finalitat. El sortidor o cabina, semblant a la part exterior d'un pou, presenta formes i tècniques molt diferents que van des d'una senzilla construcció de base quadrada o rectangular en obra ceràmica fins a una planta cilíndrica aixecada en falsa cúpula, passant per la planta troncocònica coberta amb lloses i argila, entre altres. Preveu dos orificis: un per a l'entrada de l'aigua que es recull a l'exterior sobre la roca o altra superfície llisa i un altre com a sobreeixidor.
Cogulles
Les cogulles o cadolles són un tercer tipus de dipòsit força més singular. Tenen forma normalment rectangular i són excavats a la roca. Sempre es localitzen a la part baixa d'una superfície rocosa, més o menys àmplia, solcada per unes canals obrades sobre la pedra que aboquen al dipòsit. Per evitar l'evapotranspiració i la intrusió de bèsties hom les cobria amb una tapa metàl·lica o de fusta.
La Pedra Seca a Castellar del Vallès
El Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès treballa des de l’any 2008 restaurant i inventariant el paisatge de pedra seca que formava part del seu passat vitivinícola. Cada dimarts, Joan Roura i els companys del Grup, surten a preservar i restaurar aquest patrimoni cultural. Porten restaurades i inventariades prop de 160 barraques del terme municipal. Cada barraca té el seu nom i va acompanyada per una amplia fitxa de referència on s’explicita: l’estat de la trobada, la data de restauració, tipus de pedra i construcció, la cúpula, i altres dades, acompanyades d’un detallat mapa amb la seva localització.
La recuperació d’aquest patrimoni va portar particulars, institucions, i diferents grups a presentar candidatura per la seva salvaguarda. Entre els quals l’Ajuntament de Castellar del Vallès, que va donar suport a la candidatura internacional -presentada conjuntament per vuit estats europeus- de pedra en sec. El 28 de novembre de 2018 la UNESCO va incloure l’«Art de la pedra seca: coneixements i tècniques» a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Fonts:
Observatori del Paisatge. La Pedra Seca
Grup de Recerca de la Pedra Seca de Castellar del Vallès
Centre Excursionista de Castellar del Vallès
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
RECORREGUT:
Sant Feliu del Racó - Plaça del Dr. Puig - Església de Sant Feliu - Carrer del Pare Feliu - Carrer de Mossèn Martí Roca - La Canaleta - Els Oms - Estació de bombeig - Presa dels Oms - Font de la Riera - Molí de la Barata - Carretera BV-1249 - Mas Olivet - Cases de Cal Joan Coix - Cal Manyosa - Sot del Pujol - Sot del Guix - Barraca 123 o d'en Josep Llinares - Barraca 31 o del Mussol - Barraca 88 o d'en Jesús Gómez - Barraca 98 o de l'Agnès - Barraca 121 o de la Molsa - Barraca 101 o de la Vidauba - Barraca 32 o de la Figuera - Barraca 122 o d'en Ferran da Silva - Torrent del Sot del Recó - Carrer de la Serra de Sant Feliu- El Cim - Sot del Recó - Barraca 26 o de Cal Co - Barraca 25 o del Camí de Cavalls - Barraca 24 o d'en Marcel·lí - Barraca 131 o d'en Pep Aced - Barraca 94 o d'en Josep Gibert - Barraca 53 o de l'Alzina del Perrucaire - El Recó - Barraca 92 o d'en Recordà - Barraca 54 o de Can Manyosa - Barraca 133 o d'en Jaume Torrens - Barraca 118 o d'en Lluís Roig - Feixes noves de Cal Manyosa - Mas Olivet - Sotet del Recó - Antiga pedrera del Sotet del Recó - Carrer del Pare Feliu - Plaça del Dr. Puig
Waypoints
Park
1,194 ft
Plaça del Dr. Puig
Inici i final del recorregut. A una banda de la plaça, la font ens permet emplenar la cantimplora. A l'altra banda l'església parroquial de Sant Feliu. Seguim per carrer del Pare Feliu.
Fountain
1,199 ft
Font de la plaça
La font va ser construïda en commemoració de la portada d'aigües de la Font de la Riera l'1 de Juny de 1957.
Religious site
1,182 ft
Església Parroquial de Sant Feliu
L'acrual església de Sant Feliu es va construir l'any 1891 després d'enderrocar l'edifici romànic del qual només se'n conserva el campanar i un atri. L'antiga església de Sant Feliu del Racó ja està documentada el 896, però la troballa d'una llosa que seria l'ara de l'altar d'època preromànica ha fet pensar en la posibilitat d'un temple existent dels primers temps del Cristianisme. L'interior està decorat amb pintures de l'artista sabadellenc Fidel Trias Pagès. L'església es troba sota l'advocació de Sant Feliu Africà i Santa Quitèria.
Ruins
Waypoint
Intersection
1,052 ft
Girem a l'esquerra
Remuntem fins al camí superior i continuem en la direcció en que anàvem.
Intersection
1,101 ft
Continuem recte
Obviem les escales que pugen cap a l'esquerra i seguim en baixada
River
Flora
Intersection
1,139 ft
Carretera BV-1249
Creuem la carretera i seguim cap a l'esquerra uns metres. Malgrat que aquesta és una via local i poc transitada cal tenir precaució.
Intersection
1,266 ft
Seguim cap a l'esquerra
En aquest punt el Torrent del Sot del Guix conflueix amb el del Sot del Pujol.
Archaeological site
1,322 ft
Barraca 123 o d'en Josep Llinares
- Estat en el moment de la trobada: Perfecte
- Data de restauració: Manteniment 15/01/2013
- Tipus de pedra: Gresos i conglomerats
- Tipus de construcció: Aïllada
- Forma exterior: Rodona
- Forma interior: Rodona
- Muntans: vertical
- Llinda: Plana
- Cúpula: Falsa volta amb pedres de tancament
- Cobertora: Pedruscall, terra, i caramell
- Observacions: Localitzada per una foto feta pel Pepet Pou als anys 60
Archaeological site
1,348 ft
Barraca 31 o del Mussol
- Estat en el moment de la trobada: Perfecte
- Data de restauració: 09/10/2012 (només manteniment)
- Tipus de pedra: Gresos i conglomerats
- Tipus de Construcció: Aïllada
- Forma exterior: El·líptica
- Forma interior: El·líptica
- Muntants: Inclinats
- Llinda: Plana
- Cúpula: Falsa volta amb pedra de tancament
Archaeological site
1,417 ft
Barraca 88 o d'en Jesús Gómez
- Estat en el moment de la trobada: Enderroc total
- Data de restauració: 20/10/2012
- Tipus de pedra: Gresos i conglomerats
- Tipus de Construcció: Aïllada
- Forma exterior: Absis
- Forma interior: El•líptica
- Muntants: Verticals
- Llinda: Plana
- Cúpula: Falsa volta amb pedra de tancament
- Cobertora: Pedruscalls i terra
Intersection
1,463 ft
Trencall
A l'esquerra cap a les barraques 98 i 121. Després tornem a aquest punt continuem pel corriol en la direcció que anàvem.
Archaeological site
1,453 ft
Barraca 98 o de l'Agnès
- Estat en el moment de la trobada: Enderroc total
- Restaurada el: 29/01/2013
- Tipus de pedra: Gresos i conglomerats
- Tipus de Construcció: Aïllada
- Forma exterior: Absis
- Forma interior: Quadrada amb cantoneres arrodonides
- Muntans: Verticals
- Llinda: Estil d'un nurag sard
- Cúpula: Falsa volta amb pedres de tancament
- Cobertora: Pedruscall, terra i lliris
Intersection
1,454 ft
Girem a l'esquerra
Just davant la barraca un pi assenyala el corriol que davalla entre el bosc cap a la barraca 121. Aquest és un tram força estret i amb algun brancatge que en algun punt envaeix part del camí però que es sorteja sense massa problema.
Archaeological site
1,477 ft
Barraca 121 o de la Molsa
- Estat en el moment de la trobada: Perfecte
- Data de restauració: 20/01/2013
- Tipus de pedra: Conglomerat i gresos
- Tipus de construcció: Aïllada adossada al marge
- Forma exterior: Rectangular
- Forma interior: Irregular
- Muntans: Vertical
- Llinda: Plana
- Cúpula: Falsa volta amb pedres de tancament
- Cobertora: Pedruscall i terra
Intersection
1,532 ft
Trencall
A la dreta cap a la Barraca 101. Després tornem a aquest punt i continuem en la direcció que anàvem.
Archaeological site
1,530 ft
Barraca 101 o de la Vidauba
- Estat en el moment de la trobada: Enderroc exterior petit
- Data de restauració: 19/02/2013
- Tipus de pedra: Gresos i conglomerats
- Tipus de Construcció: Aïllada i recolzada al marge
- Forma exterior: Rectangular
- Forma interior: Absis
- Muntans:Verticals
- Llinda: Plana
- Cúpula: Falsa volta amb pedra de tancament
Intersection
1,548 ft
Trencall
A l'esquerra cap a la Barraca 32. Després tornem a aquest punt i continuem corriol amunt.
Archaeological site
1,538 ft
Barraca 32 o de la Figuera
- Estat en el moment de la trobada: Perfecte
- Data de restauració: 27/11/2012 (només manteniment)
- Tipus de pedra: Gresos i conglomerats
- Tipus de Construcció: Aïllada i recolzada sobre una pedra
- Forma exterior: El·líptica
- Forma interior: El·líptica
- Muntants: Verticals
- Llinda: Plana
- Cúpula: Falsa volta amb pedra de tancament
- Cobertora: Pedruscalls i terra
Intersection
1,552 ft
Trencall
A la dreta cap a la Barraca 122. Després tornem a aquest punt continuem pel corriol amunt.
Archaeological site
1,560 ft
Barraca 122 o d'en Ferran da Silva
- Estat en el moment de la trobada: Enderroc sostre
- Data de restauració: 15/01/2013
- Tipus de pedra: Gresos i conglomerats
- Tipus de construcció: Aïllada adossada a una roca
- Forma exterior: Rectangular
- Forma interior: Rodona
- Muntans: Vertical
- Llinda: Plana
- Cúpula: Falsa volta amb pedres de tancament
- Cobertora: Pedruscall, terra, i caramell
Intersection
1,659 ft
Seguim cap a la dreta
Remuntem el desnivell fins arribar al Carrer de la Serra de Sant Feliu, just davant del Restaurant El Cim i continuem pel voral.
Intersection
1,638 ft
Girem a l'esquerra
Deixem el carrer asfaltat i continuem pel corriol en baixada.
Intersection
1,298 ft
Girem a la dreta
Deixem el camí més ample i ens enfilem pel corriol en pujada.
Archaeological site
1,318 ft
Barraca 26 o de Cal Co
- Estat en el moment de la trobada: Enderroc total
- Data de restauració: 28/12/2015
- Tipus de pedra: Gresos i conglomerats
- Tipus de Construcció: Aïllada
- Forma exterior:El·líptica
- Forma interior:Ferradura
- Muntants:Rectes
- Llinda: Plana
- Cúpula: Falsa volta amb pedra de tancament
- Cobertora: Pedruscalls i terra i lliris
Archaeological site
1,337 ft
Barraca 25 o del Camí de Cavalls
- Estat en el moment de la trobada: Enderroc total
- Data de restauració: 28/01/2016
- Tipus de pedra: Gresos i conglomerats
- Tipus de Construcció: Aïllada
- Forma exterior: El·líptica
- Forma interior: Irregular
- Muntants:Recte
- Llinda: Neru-sarg sard
- Cúpula: Falsa volta amb pedra de tancament
- Cobertora: Pedruscalls, terra i lliris
Archaeological site
1,483 ft
Barraca 24 o d'en Marcel·lí
- Estat en el moment de la trobada: Perfecte
- Data de restauració:
- Tipus de pedra: Gres
- Tipus de Construcció: Aïllada i recolzada sobre un marge
- Forma exterior: Rectangular
- Forma interior: El·líptica
- Muntants: Inclinats
- Llinda: Doble i plana
- Cúpula: Falsa volta amb pedra de tancament
- Cobertora: Pedruscalls i terra
Intersection
1,486 ft
Trencall
A l'esquerra cap a la Barraca 131. Després tornem a aquest punt i continuem corriol amunt.
Archaeological site
1,485 ft
Barraca 131 o d'en Pep Aced
- Estat en el moment de la trobada: enderroc total
- Data de restauració: 18/11/2014
- tipus de pedra: Conglomerat
- Tipus de Construcció: Margenera, adossada a una pedra
- Forma exterior: Margenera
- Forma interior: Irregular
- Muntans: Vertical
- Llinda: Plana
- Cúpula: Falsa volta amb pedres de tancament
- Cobertora: Pedruscall, terra
Intersection
1,527 ft
Trencall
A la dreta cap a la Barraca 94. Després tornem a aquest punt i seguim amunt.
Archaeological site
1,535 ft
Barraca 94 o d'en Josep Gibert
- Estat en el moment de la trobada: Enderroc total
- Data de restauració: 07/10/2014
- Tipus de pedra: Gresos
- Tipus de Construcció: Aïllada adossada al marge
- Forma exterior: Marge
- Forma interior: Rodona
- Muntans: Verticals
- Llinda: Doble llinda i planes
- Cúpula: Falsa volta amb pedra de tancament
- Cobertora: Pedruscalls i terra
Intersection
1,539 ft
Girem a l'esquerra
Seguim pel corriol estret sota el tendal elèctric en direcció a la torrentera i després tornem a remuntar.
Archaeological site
1,475 ft
Barraca 53 o de l'Alzina del Perrucaire
- Estat en el moment de la trobada: Enderroc exterior petit
- Data de restauració: 25/11/2014
- Tipus de pedra: Calcaries, dolomies i gresos
- Tipus de Construcció: Aïllada i recolzada sobre una pedra
- Forma exterior: Quadrada
- Forma interior: Quadrada
- Muntants: Verticals
- Llinda: Plana
- Cúpula: Falsa volta amb pedra de tancament
- Cobertora: Pedruscalls i terra
Intersection
1,470 ft
Trencall
A la dreta, una marca blava en una pedra indica l'inici d'un corriol ens porta fins la Barraca 92. Després tornem a aquest punt i seguim en la direcció que anàvem.
Archaeological site
1,487 ft
Barraca 92 o d'en Recordà
- Estat en el moment de la trobada: Enderroc total
- Data de restauració: 23/12/2014
- Tipus de pedra: Gresos, calcaries i dolomies
- Tipus de Construcció: Aïllada adossada al marge
- Forma exterior: Marge
- Forma interior: Irregular
- Muntans: Verticals
- Llinda: Doble
- Cúpula: Falsa volta amb pedra de tancament
- Cobertora: Pedruscalls i terra
Archaeological site
1,369 ft
Barraca 54 o de Can Manyosa
- Estat en el moment de la trobada: Enderroc total
- Data de restauració: 13/10/2015
- Tipus de pedra: Gresos i conglomerats
- Tipus de Construcció:
- Forma exterior: Circular
- Forma interior: Circular
- Muntants: Rectes
- Llinda: Plana
- Cúpula: Falsa volta amb pedra de tancament
- Cobertora: Pedruscall, terra i lliris
Archaeological site
1,377 ft
Barraca 133 o d'en Jaume Torrens
- Estat en el moment de la trobada/Data: Enderroc total/11/12/2014
- Data de restauració: 15/09/2015
- Tipus de pedra: Conglomerat
- Tipus de Construcció: Margenera
- Forma exterior: Marge
- Forma interior: Circular
- Muntans: Rectes
- Llinda: Plana
- Cúpula: Falsa volta amb pedra de tancament
- Cobertora: Pedruscall, terra i lliris
Intersection
1,366 ft
Barraca 118 o d'en Lluís Roig
- Estat en el moment de la trobada: Enderroc total
- Data de restauració: 24/02/2015
- Tipus de pedra: Gresos i conglomerats
- Tipus de construcció: Margera
- Forma exterior: Marge
- Forma interior: Rodona
- Muntans: Vertical
- Llinda: Plana Doble
- Cúpula: Falsa volta amb pedra de tancament
- Cobertora: Pedruscalls , terra,caramell:i lliris
Intersection
1,378 ft
Marge de pedra seca
Girem a l'esquerra sempre en baixada seguint el corriol que a trams està poc fressat.
Tree
Mine
Intersection
1,124 ft
Girem a la dreta
Seguim uns metres pel voral de la carretera o Carrer del Pare Feliu fins al nucli urbà. Malgrat que és una via de poc trànsit cal extremar les precaucions ja que és molt estreta i de doble sentit de circulació.
Comments (5)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Una altra entretinguda ruta per descobrir Barraques de Pedra Seca, per un entorn agradable i amb molta varietat de construccions. Gràcies per aquestes rutes!!
Gràcies Xavi per seguir-la i gràcies també per la teva valoració. Salut!
Hola Joan, bona tarda. Al llistat de construccions de pedra seca d'aquest sector que fas, falten situar les barraques 124 (dels Mistos) i la 118 (del Lluís Roig). Pel demés, tot molt bé. Enhorabona per la teva labor. Salut i muntanya
Jaume Torrens, la barraca 124 com molt bé dius no apareix al recorregut degut a que està una mica més apartada i fora de l'itinerari circular i els corriols per on discorre la ruta. En canvi, la 118 si que la pots trobar gairebé al final del recorregut abans de les feixes de Can Manyosa.
Gràcies per la teva aportació i valoració.
Salut i cames!
A la construcció 124 (dels Mistos), s'hi arriba, superant una pujada força dreta (sender), sortint des de la barraca de la Vidalba. Fa pocs dies hi vaig anar. Fins aviat !!