Pedra Seca a la Garriga d'Empordà (Llers- Vilanant)
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 4.8 mi
- Elevation gain
- 85 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 85 ft
- Max elevation
- 632 ft
- TrailRank
-
81
4.7
- Min elevation
- 328 ft
- Trail type
- Loop
- Moving time
- one hour 55 minutes
- Time
- 4 hours 48 minutes
- Coordinates
- 1255
- Uploaded
- October 30, 2021
- Recorded
- October 2021
near el Poblenou, Catalunya (España)
Viewed 1263 times, downloaded 52 times
Trail photos
Itinerary description
Aquesta ruta forma part de la proposta pedagògica Tot un món de pedra seca, elaborada per Col·laboraXPaisatge, de qui trobareu més informació a la seva web [www.collaboraxpaisatge.cat].
(Per a la informació i numeració de les barraques s'ha consultat l'obra de Jenar Fèlix "Les barraques de pedra seca de la Garriga de l'Empordà", i el recurs pedagògic abans esmentat "Tot un món de pedra seca" - https://www.totunmondepedraseca.cat -cedit pel projecte de cooperació Col.laboraXPaisatge. També han estat molt interessants les explicacions de l'amic Càndid Miró durant la caminada)
Waypoints
Photo
0 ft
Barraca L 51
Si bé la volta havia caigut, posteriorment ha estat reconstruïda pel seu propietari. (La situació de la barraca és errònia; cal situar-la al principi de la ruta)
Photo
560 ft
Barraca 1911
Barraca amb xemeneia i cisterna per preparar un plaguicida contra la fil·loxera anomenat brou bordelès o brou de Bordeus, una solució de cal apagada i sulfat de coure. Es va començar a utilitzar en la vinya cap a 1885, especialment en vins bordelesos.
Photo
583 ft
Barraca L 30
Barraca força ensulsiada, però de la qual es visible la llinda (pedra, normalment de bones dimensions, que descansa sobre els muntants de la porta) i l’arc de descàrrega (reparteix el pes de les pedres de sobre la llinda cap als costats). Té llindes successives (cap a l’interior) esglaonades, és a dir, cada cop més altes.
Photo
554 ft
Barraca L 28
És una barraca d’interior molt reduït, de volta veritable, però recoberta completament per una altra barraca que s’hi ajusta. Cadascuna de les dues capes de pedres té una porta diferent, ambdues d’arc de mig punt però a diferents nivells. Apareix en el document BCIL amb el següent text: «L 28 - Llers Les Clotes UTM: 9137 8133 - VI - Semiesfèrica simple petita - Molt esllavissada de l’exterior - Presenta dues fases constructives, la segona de les quals ha desenvolupat els contraforts fins a la façana, cosa que obliga a doblar la porta. Aquest sistema, singular a la Garriga, es dóna sovint en les construccions del Camp de Tarragona.»
Photo
587 ft
Oliveres que 'sobresurten'
Segons l'explicació d'un caçador, aquest és un punt de caça de tords. Aquests se situen en la part més alta de l'olivar (en aquest cas, les oliveres que surten) la qual cosa els fa un objectiu fàcil per als caçadors. El tord (Turdus philomelos) és un ocell parcialment migrador que sol hivernar a les nostres latituds i a la primavera busca zones més fresques («Per Sant Sebastià, l’oreneta ve i el tord se’n va.»). Fa un pam de llarg i pesa entre 50 i 100 grams. És un ocell omnívor (s’alimenta tant de fruits i baies com d’insectes i cucs). És de color marró amb el ventre més clar i pigallat. En arribar a un indret té el costum d’enfilar-se a les branques més altes i donar un cop d’ull a la zona.
Photo
573 ft
Barraca L 38
La "barraca de la Hippy", qui hi va fer instal·lar un pou modern d’aigua, amb broca metàl·lica i un tub d’on estirar l’aigua. La barraca té la porta dovellada, i a l’interior té falsa volta fins a una determinada altura, i l’acabament de la coberta és de volta veritable (per la qual cosa rep el nom de semiesfèrica) amb falca (pedra punxeguda central) que fa de clau de volta. Al fons hi ha traces de ciment que s’atribueixen a la dona que s’havia instal·lat a la vora. A la façana són especialment visibles els estralls de les heures sobre la pedra seca.
Photo
573 ft
Llentiscle (femella i mascle)
El llentiscle (Pistacia lentisculus) és de la família de les anacardiàcies; és a dir, és un festuc. És un arbust (pot arribar als 3 metres), dioic i perenne. La llavor és un festuc molt petit. Tradicionalment s’ha aprofitat força. La saba és un màstic que els romans usaven com a goma de mastegar i que actualment s’empra en aplicacions d’ortodòncia (i també de dissolvents i de licors). També es fa servir per fer garlandes vegetals (conserva l’aroma i la fulla verda força temps).
Photo
560 ft
Barraca L 37
Té l’entrada amb arc de mig punt, falsa volta acabada en cúpula (que Jenar Fèlix anomena «semiesfèriques»). Porta amb xarneres i tanca metàl·lica, arc interior de la porta adaptat perquè la porta ajusti, cocó (forat fondo a l’interior d’una barraca, ran de terra, que es fa servir per desar les eines de mànec llarg; en altres comarques aquesta paraula també designa un petit dipòsit d’aigua que serveix com a abeurador), marxapeu (pedra grossa, tan ampla com la porta, que facilita l’entrada a la barraca). Arc amb restes del ràfec sobre la porta. Segons el BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) forma part de les primeres grans barraques agrícoles del pla de Vinyers.”
Photo
580 ft
Clota
Forats més o menys profunds i més o menys amplis, fets al terra, per l’activitat d'extracció de pedra portada a terme pels picapedrers. D'aquí el nom geogràfic de "Les Clotes". Cal comentar que els vorals de les voreres de Figueres són fets amb pedra de la Garriga, encara que tradicionalment se la coneix com «pedra de Figueres». En alguns punts de la ciutat, a més del voral, encara es conserva algun fragment de vorera, feta d’aquesta pedra, tractada artesanalment.
Photo
573 ft
Barraca L 35
Té una porta amb doble llinda, amb els muntants molt ben treballats. La doble llinda és un sistema simple de donar més consistència a la llinda, en cas que hom cregui que no sigui prou gran o prou forta. En comptes d’una se’n posen dues o fins i tot tres. Dins té una mena de bastiment de pedra per a la fulla de la porta. Aquest bastiment, de pedra, està repicat i buixardat. A l’interior hi trobem cocó i fornícules (cavitat dins d’un mur de pedra seca o d’una paret de barraca per guardar-hi coses) amb llinda, i hi trobem pals estratègicament col·locats com a penjadors. Té l’encaix de la balda per tancar la porta.
Photo
570 ft
Càdec (femella i mascle)
El càdec (Juniperus oxycedrus) és present a tot Catalunya entre els 0 i els 1400 m sobre el nivell del mar. No s'ha de confondre amb el ginebre (Juniperus communis subsp communis) i el ginebró (Juniperus communis subsp alpina). El càdec rebrota de soca després d’un incendi, cosa que no fan cap de les altres dues espècies. Una manera de distingir-los és que la fulla del càdec té dues línies blanques primes enlloc d’una de gruixuda. Els fruits del càdec, gàlbuls d’un centímetre de diàmetre, quan són madurs són vermells i marronosos, i no blaus i negres com en el cas dels altres dos, que, a més, són lleugerament més petits. Evidentment, tractant-se d’espècies dioiques, la diferència dels fruits només la podem observar en els exemplars femella. Aquests fruits s’utilitzen per aromatitzar la ginebra. De troncs i arrels del càdec se n'extreu una mena d’oli (oli ronyer al Rosselló), considerat medicinal. S’utilitzava per curar llagues i inflamacions a la pell (de persones i animals).
Photo
577 ft
Matapoll (Daphne gnidium)
Arbust, de la família de les timeleàcies, de 60 a 150 cm d’alt, de fulles alternes i estretament lanceolades, de flors blanques i oloroses, i de fruits vermells. El matapoll és una planta tòxica, que el ramat respecta. Provoca irritació pel contacte prolongat amb la pell. La resina que es troba a l’escorça del matapoll s’havia utilitzat com a purgant extremadament potent, amb risc evident de sobredosi. Era emprada en decocció per a arruixar les quadres i així eliminar-ne els polls i les puces. També es penjaven unes rametes a les gàbies dels pardalets perquè no agafessin polls. Als gossos se'ls posava un collaret amb l’escorça o les branques per a tallar les diarrees, i evitar les puces. Antigament també es feia la pràctica anomenada matapollar un gorg, la qual consistia a picar ben picada l’arrel, les branques i les fulles i ficar-ho tot dins d’un sac que es tirava dins de l’aigua d’un gorg. Al cap d’una estona els peixos apareixien atuïts a la superfície i la gent els agafava.
Photo
577 ft
Barraca L 32
Barraca amb corona. La corona és la part, gairebé sempre circular, més petita que el perímetre de la barraca; conté les pedres necessàries per fer de contrapès de les pedres de la falsa volta (les posades paral·leles al terra i fent cercles concèntrics cada cop més petits) i també per protegir la cúpula (volta veritable) perquè no coli l’aigua de la pluja i accedeixi a l’interior de la barraca, amb els inconvenients que això provocaria. De vegades, per sobre de la corona es col·loca terra i argila perquè hi arrelin algunes plantes, com el crespinell, que evitaran encara més que l’aigua corri per entre les pedres. La seva llinda va ser arrencada, indubtablement amb maquinària, amb la presumpta intenció de fer-la caure. Tanmateix ha estat recol·locada, i part de la corona refeta per voluntaris. Tot i que força ensulsiada, la falsa volta es manté, amb lloses, possiblement gràcies a la doble llinda interior.
Photo
554 ft
Foixarda
La foixarda (Globularia alypum) és un arbust petit (més aviat un matoll perennifoli), de mig metre d’alçada, propi de brolles assolellades, garrigues i boscos esclarissats, sempre en terrenys calcaris. Fa una inflorescència en forma de botó que floreix a la tardor i a l’hivern. Les flors són blaves i fan una olor agradable. Per aquest motiu també se la coneix com coroneta blava. Les fulles són lanceolades i acabades en punta. Aquestes fulles estan proveïdes de porus per on la planta supura sals de calci. S’ha fet servir com a planta medicinal, com a laxant i purgant, però s’ha descobert que és lleugerament tòxica
Photo
573 ft
'Petxina' (barraca L 16)
A l’interior de la barraca L 16 hi ha una doble llinda que sembla que faria la mateixa funció que una petxina (pedra travessera que es disposa als angles de les parets i que permet pujar les fileres de la volta de la barraca).
Photo
570 ft
Barraca L 16
És força gran, amb dues llindes successives, la segona de les quals força impressionant (11 dm x 3 dm x 5,5 dm), arc de descàrrega molt poc fiable, com un rastell decoratiu. Un rastell és la col·locació de les pedres (especialment lloses) en vertical, en comptes del sistema més habitual, que és en horitzontal. Es veuen mostres notables de rastrell per sobre dels murs de camins quan es vol evitar que els animals s’hi enfilin, com al Cap de Creus, però aquí no és el cas. També es posen en rastrell les lloses que han de formar un arc de descàrrega, dibuixant l’arc que ha de treure el pes de sobre la llinda, però aquí tampoc no n’és el cas. És per això que arribem a la conclusió que el seu ús és purament decoratiu o simbòlic.
Photo
573 ft
Eixart amb el Bassegoda al fons
Segons el Glossari de Paisatges de Pedra Seca de l’Observatori del Paisatge, eixart és un «terreny delimitat per un mur». Segons Jenar Fèlix l’eixart és la paret de pedra seca que separa propietats, que sovint és prou ample perquè cada propietat fa el seu gruix, i que a la Garriga de vegades es fa servir de camí i fins i tot de carrerada. Això implica que de tant en tant hi hagi una rampa d’accés. Certament és un nom antic, el significat del qual s’ha anat adaptant a les diferents realitats en llocs diferents, en alguns dels quals han quedat com a simples topònims. El Puig de Bassegoda, o simplement el Bassegoda, és un cim situat entre els municipis de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa i el d'Albanyà, a la de l'Alt Empordà, amb 1.373,7 metres d'altitud.
Photo
560 ft
Argelaga negra
L’argelaga negra (Calicotome spinosa) és una fabàcia (lleguminosa) parenta de la ginesta. És un arbust molt espinós, de fulles trifoliades (a diferència de la gatosa) que surten de la base de les punxes. Té flors grogues (d’un groc més fosc que la ginesta) que en obrir-se només queda la part inferior en forma de copa. El seu fruit és un llegum. La llavor cau a terra i és de les que germinen de manera oportunista després d’un incendi. Suporta el sol i li és igual el terreny calcari com el silícic. Viu entre el nivell del mar i els 1000 metres d’altitud.
Photo
554 ft
Alzina 'reclamadora'
Alzina (Quercus ilex).- Arbre típic del clima mediterrani amb estius eixuts i calorosos i pluges a la tardor i primavera. Pot arribar als 20 m d'alçada. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge es dentat i punxant a les fulles més joves i a vegades enter a les adultes . L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxants. Floreix als mesos d'abril -maig. Li hem posat l'adjectiu "reclamadora" perquè els pagesos posaven vesc a les branques la qual cosa impedia que els ocells que s'hi col·locaven poguessin volar. Al voltant de l'alzina s'hi disposava un cercle de pedres per evitar que els ocells poguessin escapar.
Photo
564 ft
Barraca V 88
El document BCIL en diu: «Semiesfèrica simple petita. Molt esllavissada de l’exterior. És l’única volta semiesfèrica de Vilanant que, d’altra banda, es troba a escassos 150 m del terme de Llers, on és una tradició freqüent. Té una gran falca natural com a base del cantoner.» És, efectivament, una barraqueta petita amb arc i volta mixta (la part central fent cúpula veritable), sense elements interiors.
Photo
541 ft
Cocó 'colonitzat' per una guilla
La guilla, o guineu o rabosa i, antigament, guinarda o renard, és un mamífer de la família dels cànids. Aquests noms poden correspondre a diverses espècies que tenen una certa semblança. En la major part dels casos ens referim a la guineu roja (Vulpes vulpes), molt estesa a tot l’hemisferi nord. Té el pèl de color marronós amb el ventre blanc, i una cua peluda i llarga amb la punta blanca. Supera els 70 km/h en caçar o en fugir. És carnívora (menja rosegadors, conills, ocells, ous amfibis, rèptils i peixos, fins i tot els cabirols més joves), però també aprofita algunes fruites (móres, pomes, prunes...) i, a les zones urbanes, gallines i menjar per mascotes. Sovint el que fan és enterrar el menjar sobrer en diferents caus, que recuperen en cas de no trobar menjar fresc. Són territorials i controlen un territori força gran. Podríem dir que la zona oficialment reconeguda com a Garriga d’Empordà (550 hectàrees, o sigui 5,5 km2) pot ubicar una sola família de guilles. Marquen el territori amb l'olor (i també els caus on han amagat menjar).
Photo
544 ft
Garrofer mascle
El garrofer (Ceratonia siliqua) és, com la ginesta o l’argelaga, una lleguminosa. És un arbre perennifoli de fins a 7 metres d’altura. Té fulles compostes (de 3 a 5 folíols). Curiosament pot ser monoic o dioic (és a dir que n’hi ha de tres tipus: mascle, femella i hermafrodita). La garrofa és una beina de gairebé un pam de longitud que quan madura, es torna d’un marró molt fosc. És propi del litoral mediterrani, molt sensible a les gelades. El seu consum era tradicional però s’ha reduït dràsticament, fent-se servir quasi només per al bestiar. Durant la Guerra Civil se’n feia un succedani de la xocolata. De fet, la garrofa és dolça, sense cafeïna, sense estimulants, baixa en greixos i calories. Encara ara es fa servir un additiu alimentari com a espessidor.
Photo
557 ft
Biot (sense aigua)
Un biot és una espècie de bassa per obtenir aigua pel bestiar. La paraula biot no apareix al glossari de l’Observatori del Paisatge, tot i ser un mot molt utilitzat a la Garriga i al Montgrí. Tampoc no apareix al DIEC2, però sí al DCVB, que el defineix com a «bassal, clot amb aigua». Tanmateix entre la gent de la zona, biot té una significació especial, normalment com una surgència natural del terra, no canalitzada, sovint acompanyat d’obra en pedra seca, fins i tot fent-hi confluir un angle d’escorrentia d’una feixa.
Photo
590 ft
Barraca V 78
La finca, marcada com a privada, té per nom Bellaire, que cal suposar que és una referència meteorològica. La barraca cantonera està adossada a l’eixart/carrerada. Es troba en bon estat, amb llinda però amb els muntants en forma troncocònica des de mitja altura. Sobre la llinda hi ha un arc simbòlic, d’escassa efectivitat com a arc de descàrrega. La coberta és de falsa volta amb clau de volta, una falca considerable. La corona també en forma troncocònica.
Photo
573 ft
Barraca V 76
La barraca està envoltada de moledons (afloraments abundants de roca mare), una mica ensulsiada, amb contraforts que fan de passadís per a la porta, i falsa volta amb llosa, molt alta. En aquesta barraca, a l’estiu, es poden trobar, penjats de la llosa de la volta, ratpenats de ferradura. N’hi ha unes 70 espècies, d'aquests ratpenats. Reben el nom «de ferradura» pel seu nas transformat en un plec en forma de ferradura, i que és l’òrgan emissor d’ones ultrasòniques de les quals les orelles capten el ressò, i això els permet la localització de preses i obstacles en absoluta foscor. Té les orelles (veritables antenes) doblegades endavant. És de color grisós. És cavernícola però es pot trobar en edificacions humanes dels medis rurals. En surt després de la posta del sol i caça tota la nit excepte quan plou. S’alimenta bàsicament de dípters (paraula que significa «dues ales» referint-se als insectes com ara mosques i mosquits). Tots els quiròpters estan legalment protegits a Catalunya.
Photo
577 ft
Barraca V 77
La barraca té doble llinda, troncocònica amb corona ben marcada, falsa volta molt ben feta i muntants convergents. Al document BCIL hi diu que " l’índex d’efectivitat constructiva és pràcticament igual a 1, és a dir, tan alta com ampla. Està construïda amb lloses planes i llargues, molt regulars i ben disposades.». Segons l’arquitecte Ramon Ripoll, a qui probablement es deu el concepte d’índex d’efectivitat constructiva, aquesta construcció té una estabilitat extrema.
Photo
570 ft
Barraca V 81
Barraca amb planta circular, falsa volta precisa amb fileres treballades, llosa partida, porta aconduïda (com si la planta fos amb forma de gota) la qual cosa obliga a un pendent molt més treballat sobre la llinda interior. Les lloses semblen treballades per picapedrers.
Photo
600 ft
Camí de la Barraca V 84 (burriquer)
Tot i que nosaltres no ho vam fer, seguint aquest camí accediríem a la barraca V 84, inclosa en el BCIL, i que destaca perquè " És de les escasses construccions de Vilanant que clou la porta amb arc, amb dues filades, una d’exterior que aguanta la corona i una altra d'interior que subjecta la volta. Té menjadora exterior per al ruc, construïda en mur perpendicular en un extrem de la façana.» Aquesta estructura exterior amb menjadora i a recés de la tramuntana, és el que en Jenar Fèlix anomena burriquer, per diferenciar-ho de la menjadora més típica i habitual, que es troba a l’interior de les barraques d’altres zones de Catalunya.
Photo
596 ft
Les barraques també cauen
Efectivament, ens trobem en una zona on podem veure una sèrie de barraques ensulsiades.
Photo
603 ft
Camí de Les Guixeres
Si seguim recte trobaríem la zona de les Guixeres, amb bona vista sobre la vall del Rissec, i edificis importants de l’altra banda de la vall, com Palau Surroca. Darrere dels boscos de l’esquerra quedaria Vilarig, amb importants afloracions de guix.
Photo
606 ft
Llapassa borda
La llapassa borda és una planta herbàcia anual de la família de les compostes (Xanthium italicum), de fulles romboïdals o triangulars diversament lobulades i de fruits espinosos amb petits ganxos molt durs a la punta de les punxes. Precisament l'origen de la invenció del velcro es deu a l'observació casual que l'enginyer suís George de Mestral va fer de les llavors de llapassa, adherides al seu gos, que el van portar a estudiar les propietats d'aquella planta. La marca comercial velcro, és un mot creuat, a partir del francès velours (vellut, que dona el segment vel-) i crochet (ganxo, per al segment -cro). Certes parts de la planta s'empraven en la medicina tradicional casolana. Hi ha llocs on es mengen les fulles tendres bullides, ja que crues serien verinoses. De les fulles seques es pot obtenir taní.
Photo
606 ft
Barraca L 23 (Montserrat Vayreda)
L’anomenen de la Vayreda per una fotografia de la poetessa Montserrat Vayreda i Trullol, feta al costat d’aquesta barraca, en una carta publicada el 2005 i dirigida als alcaldes d’Avinyonet, de Llers i de Vilanant, demanant que no es fes la predrera que es projectava a la zona, i que havia de malmetre aquesta barraca i unes altres 20. Al document BCIL hi diu: “Semiesfèrica amb corona i contrafort. Bon estat. És, probablement, la barraca més emblemàtica i bonica de la Garriga. La complexitat, bona conservació i equilibri d’aquesta construcció mereix l’apel·latiu de “catedral” de les barraques.”
Photo
623 ft
Fruit vermell del galzeran en una tija (falsa fulla)
El galzeran és un arbust de color verd que fa entre 30 i 80 cm d'alçada. Hi ha exemplars mascles i femelles. Les fulles són molt petites (3-4 mm) i passen desapercebudes. En canvi es veuen molt bé les falses fulles que són tiges aplanades de forma oval acabades en punxa i que fan 2-3 cm de llarg. El fruit és una boleta vermella d'1 cm de diàmetre que només creix en els exemplars femelles. És una planta que es cultiva pel seu aspecte i que acostuma a formar part dels pessebres de Nadal.
Photo
610 ft
Lledoner
El lledoner (Celtis australis) és un arbre de la família de les cannabàcies. Pot viure en tota mena de terrenys i assoleix els 500 anys de vida. Caducifoli, de capçada densa i esfèrica. Fulles aspres, alternes, i lleugerament dentades i asimètriques. El fruit és el lledó, comestible, petit com un pèsol, amb poca polpa, que madura a la tardor. Se’n solia fer melmelada. És molt valorat als marges perquè n’evita l’erosió. S’ha utilitzat tradicionalment per a fer eines agrícoles (documentat des del Neolític); les branques joves s’utilitzaven per alimentar el bestiar i de les adultes se’n podia fer llenya i fins i tot carbó. Els pastors en feien flautes i deien que el seu so espantava els llops. Se’l considera medicinal (antidiarreic i estomacal). Darrerament se’n troben de joves amb més facilitat a causa dels estornells, que en mengen els lledons i n’escampen les llavors.
Photo
583 ft
El corriol del Mas Molar
Llocs com aquest i com el de la barraca de la Vayreda havien suggerit la possibilitat de recuperar la Garriga com una mena de parc de natura i cultura dels empordanesos en general i dels figuerencs en particular, ja que hi és prou proper, sense gaires desnivells, i relativament ombrejat a l’estiu. L’incendi del 2012 va fer anar per terra algunes de les condicions que ho feien viable, ja que el territori quedava molt més exposat al sol i a les bardisses.
Photo
606 ft
Mas Molar.
És una masia aïllada formada per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. Aquest mas apareix documentat per primer cop el 20 de setembre de l’any 1071 en un pergamí de l’arxiu diocesà de Girona. Sembla que els primitius Molar de Llers pertanyien a una família acomodada, de pagesos benestants. Possiblement fos un més de l’estol de castlans que, des dels seus masos fortificats, vetllaven les fronteres del comtat de Besalú. L'edifici actual sembla construït als segles XVI-XVII, amb reformes i ampliacions posteriors tal com ho testimonien les llindes de dues finestres on hi figuren els anys 1757 i 1758. En un cos davanter adossat a la façana principal es pot apreciar la inscripció ANTON MOLAR DIA 30 DE JULIOL 1802 que recull el nom del propietari i el dia i any d'una de les fases d'ampliació de la masia. Adossat al sud de la construcció hi ha un altre cos rectangular amb la coberta d'un sol vessant, que presenta una finestra emmarcada també en pedra, amb una creu de Lorena gravada a la llinda.
Photo
623 ft
Gratacul
El gavarró o gratacul és el fruit del roser silvestre o gavarrera, entre altres tipus de rosers. El nom "gratacul" al·ludeix a la coïssor que provoquen uns pèls quan es mengen sense separar-los de l'agradosa polpa, o bé quan resten, per broma o per oblit, entre la pell i la roba. Els fruits, lliures de pèls i llavors, són una font excel·lent de vitamina C. Es poden menjar frescos o en forma de compota, preparada amb gavarrons ben trinxats, sucre, aigua i poca cocció. També se'n pot fer melmelades, xarops, sopes o infusions soles o barrejades amb altres herbes. Els pètals de les flors i les fulles són astringents i es poden emprar per rentar ferides o contra la diarrea. En la medicina tradicional casolana el gavarró s'emprava també com a remei per a l'artrosi.
Photo
616 ft
Barraca L 21
Aquesta barraca no passa de ser un simple aixopluc però que és dels pocs exemples de construccions en pedra seca de la primera meitat del XVIII, com si fos un encaix modest però reeixit. La porta és sustentada per una triple llinda, i la volta interior, en forma de nau molt curta, també és feta amb llindes. Hi ha lloc per seure en cas de necessitat i per guardar-hi les eines. El document BCIL diu: "És un espai per guardar-hi les eines, amb encaix a la llinda per tancar-ho amb un batent de fusta. Es tractaria d’una de les primeres construccions al pla de Vinyers-les Clotes, amb elements constructius que s’utilitzaran amb les construccions posteriors.”
Photo
590 ft
Barraca L 20
És una barraca amb doble llinda i un arc de descàrrega no gaire operatiu. La coberta és de falsa volta amb llosa. Solem anomenar aquesta barraca com la dels pentacrinus, que són uns fòssils blancs, molt espectaculars, també anomenats “Estrelles de Mig Camí”, en referència a l’ermita de la Mare de Déu de la Providència, que hi ha a Tortosa, on aquests fòssils del Secundari són abundants. Els pentacrinus neocomiensis tenen forma d’estrella de cinc puntes, i formaven una mena de columna amb diversos exemplars enganxats. N’hi ha a les roques de la mateixa barraca, però són més fàcilment observables a la paret seca que hi està associada. Buscant amb calma entre les roques i pel terra hom pot trobar altres menes de fòssils com els belemnits, un grup extint de mol·luscs cefalòpodes també del Secundari. Vivien en el mar, agrupats en bancs i eren depredadors, alimentant-se de peixos i d'altres animals marins. Eren molt similars en molts aspectes als moderns calamars i estretament relacionats amb les sípies actuals.
Photo
596 ft
Barraca L 24
Interessant de veure aquesta petita barraca perquè l’arc de descàrrega és tan simbòlic que no ha servit per a la seva presumpta funció, i la llinda de la porta s’ha partit. De fet, també la llinda interior s’ha partit. Així i tot ambdues aguanten pel contrapès lateral. És de falsa volta. Aconsegueixen que sigui tan baixa aprofitant les pedres en forma de llosa per fer la volta, així la poden tancar més fàcilment. Està molt coberta de crespinell (Sedum sediforme), conegut també com arròs de pardal o pa de pastor. És una herba robusta, suculenta i perenne, pròpia de la regió mediterrània, present a tots els Països Catalans (fins als 1700 m d’altitud). És una planta idònia per a la part superior de la coberta de les barraques, encara que la quantitat de substrat sigui mínima, ja que el seu consum d’aigua és baixíssim i és resistent a la calç, a glaçades i a malalties.
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ruta molt ben documentada. Explicacions molt interessants sobre arquitectura i botànica
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Avui hem fet aquesta ruta i, per allargar-la, ens hem arribat fins a l'ermita preromànica de Sant Quirze d'Olmells.
Fantàstica la documentació que aportes a la ruta, cvinyes, ha sigut un plaer seguir-la.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ahir varem seguir part del teu trac i varem gaudir de les excel·lents explicacions que vares fer de cada una de les barraques de Llers i Vilanant, si no et sap greu, en copio alguna.
Merci per guiar-nos.
Cap greu, Jordi. Celebro que n'hagueu disfrutat. Salut... i cames!