Pedra seca al voltant dels Bufadors (Port de la Selva), 1-DESEMBRE-2020

NO APTA, NOMÉS DESCOBERTA.

Et marques una zona, l'estudies i et crees unes expectatives.
Una vegada a lloc, el primer dubte és, cap a on anar? Hi ha diverses determinacions, algunes dictades pels elements naturals, altres per l'estat anímic i la més important, deixar-te portar.
Un comença a moure's, gairebé imperceptiblement, i aviat nota algunes senyals subtils: ve de gust pujar molt, bufa una tramuntana ferotge, el color gris de cel o l'aventura de redescobrir el no sé què.
Tot just t'has adonat i ja estàs en ruta. Si després descobreixes que tens dubtes, ja és tard per rectificar, recular no és una opció. Una precaució, posar-se a la butxaca un parell de mandarines, ganivet, mòbil, un bon calçat i aigua. La clau és la lleugeresa.

La decisió d'avui, la cultura de la pedra seca al voltant de la Muntanya del Bufadors, barraques o cabanes, murs, eixarts, feixes, dipòsits, camins d'aigua, clapers, forns. Un paisatge ordenat i format per un immens jardí de pedres.
Camino i el millor és portar les cames cobertes, tot està ple de males herbes i intento anar d'un punt a un altre sense camí fix, mirant de seguir el pas que deixa el bestiar. Proliferen allà on cap altra planta ho fa, els esbarzers i l'aritjol. Estenen les seves branques com per atrapar-te i enganxar-te, i es converteix en un pas complicat. Embrancar-se verb.
Les primeres construccions van passant com una col·lecció de cromos, quan alguna cosa t'apassiona ets capaç de veure i imaginar com vivien i treballaven els homes d'abans i penses allò: qualsevol temps passat va ser millor. En totes les barraques pots descobrir alguna particularitat que les fa diferents i alguna encara guarda algun objecte, empremta dels remots pobladors. Respectar l'entorn.

Arribo al Puig dels Bufadors amb la bona companyia de la tramuntana i una fina pluja. Vistes impressionants.
Un imprescindible de visita obligatòria de la jornada d'avui, el Forn de l'Infern, ubicat al puig del mateix nom, també conegut com la Muntanya Negra són topònims originats per l'existència de ferro en aquest paratge, que dóna a les penyes un coloració marcadament fosca.
Es fa tard.


Per què camino? Per veure coses que molt poca gent veu.
PEDRES.


"BUFADORS MEGALÍTICA PART I"
"BUFADORS MEGALÍTICA PART II"