Pedracastell

Més información a "Veure més" i a https://reptesmuntanyencs.cat/pedracastell-2/

Comencem a caminar en sentit sud-est per una clara pista de terra de surt en aquella direcció, clarament visible des del lloc en el que hem aparcat. Als pocs metres caminats veiem una altra pista que te el pas barrat per una porta metàl·lica. Seguim doncs per la pista per la qual caminem travessem una cadena. Caminem ara en sentit nord-est. Pugem còmodament i suau i la pista gira 90 graus en sentit sud-est. Anem caminant sempre per la pista principal, no fent cas dels diversos desviaments que se'ns ofereixen per l'esquerra i arribem a una altre gir de la pista, ara a l'esquerre, i veiem una altra tanca que barra el pas a la zona del turó del Fangar, amb torre de guaita a dalt de tot. Tornem a continuar per la pista, ara en pujada i entre camps de cirerers i acabem trobant una altra pista travessera. Girem fort a l'esquerra en sentit nord-est i la pendent es fa més suau, camí del turó de Noè, que el deixarem una mica a l'esquerra. Més endavant veurem senders que, en comptes d'anar per la pista, ens permeten caminar entre els arbres. El sender està marcat amb senyals de pintura groga, un cercle, que hem de seguir. Este sender ens porta a la pista que be del turó Roig i enllaça amb el coll Safiguera. Esta pista és el Gr5 i, seguint-la, ens portaria directament a la creu de Canet o Pedracastell però en aquest cas anem en sentit contrari per prendre un sender que deixa el GR en baixada i sentit sud, que ens baixa al sector anomenat el Rocar i més endavant creuar el rial del Rocar. Aquest sender, clar i fressat però sense senyalització, ens porta a la serra de la Bandera i gira cap a xaloc (sud-est) per deixar-nos en una pista entre el Pedracastell punt geodèsic i el Pedracastell-creu de Canet. Girem primer en direcció al primer, iniciant una fort pujada per pista relliscosa que en pocs minuts ens permet arribar al vèrtex geodèsic del Pedracastell, segons l'ICC. Desfem camí fins tornar a la pista i ara la seguim en sentit garbí (sud-oest) fins enllaçar de nou amb el GR5 abans abandonat. Ja tenim la creu a la vista així que ens dirigim. Vistes, relax, descans, un mos...i la tornada. Un sender clar s'aboca en baixada en sentit sud-oest per fer drecera en busca del GR5. Sortim a aquesta pista però ràpidament l'abandonem per prendre un sender que ens ofereix l'ombre dels arbres. Aquesta sender el seguirem fins que torna a sortir a la pista, en teoria en un punten el qual hauríem de deixar el GR5 i baixar en direcció a can Figuerola, però va ser que no. Ballat en tot el perímetre que impossibilita el pas. Així que no hi cap més opció que seguir la pista en direcció a Canet de Mar. Just quan hem passat per sobre de l'autopista C-32 ens desviem a l'esquerra per iniciar un fort descens, seguint la canalització de gas, fins acabar a l'entrada d'un túnel que ens permet tornar a lliurar l'autopista, ara per sota, i caminar per vorera urbanitzada passant davant d'un club esportiu privat. Més endavant hem de variar l'itinerari previst ja que trobem que el camí a seguir està barrat al pas per una altra tanca així que girem a l'esquerra, a l'alçada d'una gran nau industrial, per dirigir-nos a una rotonda. Quan som, girem a la dreta, en sentit nord-oest, caminant encara per voreres urbanitzades. Així arribem a una altra rotonda, punt al qual hauríem d'haver arribat si els camins haguessin estat oberts. Ens trobem doncs on havíem de ser. Ara tombem a l'esquerra per pista de terra, o asfalt desfet. Més endavant trobem un nus de múltiples pistes. Triem la de més a l'esquerra per seguir el torrent de les Teixoneres. Més endavant deixem un desviament a l'esquerra i seguim recte per la pista per la qual transitem. Ràpid trobem un altre desviament. Ara prenem per l'esquerra i deixem la pista que segueix recte, en direcció a can Pouet. Anem caminant en sentit nord-oest per pista en bones condicions i arribem a un altre nus de camins. Seguim pel de més a l'esquerra i no fem cas dels altres. Així, caminant en el mateix sentit de la marxa, acabem per trobar que el camí que havíem de seguir està tancat. Així doncs reculem uns metres fins el trencall que havíem deixat abans, barrat amb una cadena. Passem a l'altre costat de la cadena i pugem per pista de desembos, en busca d'una altra pista que veiem uns metres per sobre de la nostra posició. Ens incorporem a la pista i la seguim per l'esquerra, en pujada, fins que sortim a un pla amb una edificació, o caseta. Sense acabar de pisar el terreny pla ens enfilem pel mig del bosc en busca de la carena i així sortim a camp de cirerers. El seguim per la vora de la nostra dreta i acabem trobant una nova pista, La seguim pel dret i arribem a una tanca metàl·lica que ens barra el pas. Seguim la tanca per l'esquerra i de seguida veiem el final de la tanca i un punt en el qual uns fils de nylon ens permeten passar a l'altre costat. Acabem sense camí ni traça però del que es tracta és de recuperar la pista que hem deixat a la dreta, inaccessible gràcies a la porta. De nou entre vegetació hem de buscar el millor pas per accedir de nou a la pista. Quan som, la seguim en ascens en sentit sud-oest per acabar trobant una nova pista en la plana d'en Sala. Més endavant podem triar entre seguir per la pista o desviar-nos per un sender. Al final el sender acaba ajuntant-se amb la pista, uns centenars de metres més endavant. Així acabem a un nus de pistes en la serra dels Termes. Girem a l'esquerra i trobem primer una cadena que barra el pas i seguim el descens per la pista. El següent desviament a la dreta, tot i la cadena que barra el pas, serà el que haurem de seguir així que deixem la pista i ens dirigim a creuar un camp de cirerers, passant per las feixa inferior a la caseta d'estris per dirigir-nos a una altra pista que es veu a l'altre banda dels camps i que està tancada amb uns troncs formant una barrera que es pot lliurar per sota. Aquesta pista és precària al començament però es va clarejant segons anem avançant. Així, voltant el turó del Fangar, sortim de nou a altres camps de cirerers. Seguim en descens entre camps i tanca metàl·lica i hem d'anar mirant per encertar a trobar un corriol, poc visible, precari i sense senyalar, que per la nostra dreta ens ha de permetre escapar de la pista per, després de diverses llaçades, permetre'ns baixar a can Xicoi i sortir de nou al lloc en el qual hem aparcat. És possible que la porta de sortida/entrada a can Xicoi la trobem tancada. Si és aquest el cas, seguint el ballat en sentit a llevant i quan el camp gira a la dreta, trobarem un punt feble a la tanca que ens permet sortir de nou a la carretera i així tornar al cotxe.